Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


20 de març de 2013

Celebracions Comunitàries de la Penitència: revisió de vida

Les celebracions comunitàries del Perdó d’aquesta Quaresma tindran lloc:

Dimecres, dia 20: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre

Divendres, dia 22 a les 9 del vespre.

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA DE 2013

“Coratge! Sóc jo. No tingueu por!”, va dir Jesús. I a Pere li digué: “Vine”. Segurament, voler caminar sobre l’aigua, era només un caprici, un joc, i tanmateix havia de ser més que un joc. A Pere li mancà confiança, fe, i s’enfonsà. Imagino el somriure burleta dels altres deixebles superada la por col·lectiva d’aquells instants. I tot això, per què? En els evangelis, Pere sovint és la imatge de l’home ‘cap calent’, i no va valorar prou la fermesa d’aquell “vine” que tots sentiren i que no saberen interpretar. I el va trair la por. És cert: sense fe, aquell qui caminava sobre l’aigua, era només un fantasma, i només feia por. Però, com podien creure que un fantasma els faria caminar sobre aquell mar agitat?

La meva fe em dóna confiança o sovint em crea una estranya sensació de por? :: Buscar i sentir la presència de Déu, dóna pau a la meva consciència? Mi sento bé? :: Quan penso que Ell em diu “vine, no tinguis por”, medito aquesta crida o faig el desentès? :: Intento viure la meva fe amb constància o bé ho faig quan em ve el rampell? :: Pensar en Déu només els diumenges, crec que ja n’hi ha prou? :: He volgut alguna vegada aprendre a meditar? :: No podria ser que cregui més en mi que no pas en Ell?

Pere es va acovardir “en veure que el vent era fort”. L’evangelista, però, no féu quedar malament aquell qui més tard seria el primer dels apòstols i diu que mentre s’enfonsava, va cridar: “Senyor, salva’m”. És la segona vegada que hi confia tot i el seu primer error. I “Jesús estengué la mà i el va agafar”. Qui abans li havia dit “vine” ara li diu: “Home de poca fe! Per què has dubtat?” Aquesta és, per a mi, la gran lliçó que el Mestre volia donar als qui abans havien desconfiat. No havia caminat Pere sobre l’aigua? Per què, doncs, es va enfonsar? Alguna vegada Jesús els va decebre? No havien estat testimonis de prodigis encara més grans? No havien vist que Jesús fins i tot havia ressuscitat morts?

Ja sé que el dubte i la covardia són mals companys de viatge? :: No crec fermament que Déu és sempre ‘compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor’? :: Què pesa més a l’hora del dubte, el seu amor o la meva infidelitat? :: Quan celebrem el perdó, què pesa més la meva infidelitat o la seva misericòrdia? :: Què faig per perseverar en la fe? No em fa recança viure-la tèbiament? :: Després de pregar, em sento decebut o animat? :: No m’encoratja repetir I “Jesús estengué la mà i el va agafar”.: “Jesús estengué la mà i el va agafar”?

Amb Jesús a la barca el temporal amainà. Ara, a bord, hi regna el seny i la pau. Potser -segur- hi hagué un llarg silenci i, més tard, amb el cap fred i el cor calent, es “prosternaren davant d’ell i exclamaren: Realment ets el Fill de Déu!”. Ara ho veien clar. Més endavant, però, tornaran a dubtar i fins algú el negarà o el trairà. És el nostre pa de cada dia: som així els humans. Tanmateix, en qualsevol revolt del nostre llarg viatge, hi trobarem moments en els quals Ell, caminant sobre no sé quina mena de mar, vindrà a preguntar-nos per què haurem dubtat. Si trigués una mica, esperem, que també, amb el cap fred i el cor calent, en qualsevol instant, escoltarem les paraules de sempre: “Coratge! Sóc jo. No tingueu por!”.

Mentre prego, mai no he sentit el desig de dir: “realment ets el Fill de Déu!”? :: No crec que, si a la meva pregària no hi són presents tots els germans, no hi manca quelcom de molt essencial? :: L’amor, la compassió, el perdó, la generositat, no són també la conseqüència de la meva pregària? :: Visc la meva fe amb gran alegria i amb immensa gratitud? :: Quan la resurrecció dels Senyor em parla de vida nova, busco de viure aquesta ‘novetat’? :: No em dóna força repetir: “Coratge! Sóc jo. No tingueu por?”




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada