24 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Hem començat a caminar cap a la Pasqua. El diumenge passat vèiem Jesús al desert al lloc de trobament amb ell mateix des del silenci. Avui el trobem a la muntanya del Tabor amb Moisès i Elies, representants de la llei i dels profetes. El nucli de la reflexió és la Paraula de Déu. Veiem amb aquesta primera lectura com Déu invita a Abraham a sortir de la tenda: “mira el cel i posa’t a comptar les estrelles”. La nit interior d’Abraham es veu il·luminada per aquella nit estelada. Fent-lo sortir enmig de la nit, Déu li comunica una paraula d’esperança.

Carles Cardó en el seu llibre La nit transparent i amb un relat preciós ens parla precisament de com ens cal la nit per veure les estrelles del cel. La primera lliçó és sortir de nosaltres mateixos i deixar-nos arrabassar per la llum que ens ve de dalt. El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por? escoltem en el salm. Als captaires de la llum, Déu els dóna el que necessiten. És important sortir de nosaltres mateixos perquè ens il·lumini la llum del Senyor.

El relat de la transfiguració és una anticipació de la glòria de Pasqua. És important de veure’n tota l’escenificació, Jesús acompanyat de Moisès i Elies. Lluc ho descriu parlant Jesús amb ells del seu èxode, de la seva Pasqua. Jesús també està acompanyat dels seus íntims. Pere, Jaume i Joan estan dormint, com també dormiran a Getsemaní quan Jesús serà empresonat. Ara voldrien perpetuar la seva estada “que bé estem aquí dalt...”

Val la pena que fem esment de dos moments ben diferents en aquest relat: el primer és el de Pere. Ell volia eternitzar aquest moment en benefici propi. No és el contemplatiu el qui parla, és l’interessat i egoista que parlava sense saber el que es deia. És una actitud en la que fàcilment ens hi podríem trobar reflectits tots nosaltres; fugir de la nostra realitat quan és aquí precisament on ens cal ser. I l’altre són les paraules que es varen sentir del cel estant: “aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo”. Les mateixes paraules que es varen sentir al Jordà en el moment del bateig de Jesús.

De segur que l’estar atent a la veu del Pare del cel ens ajudarà a trobar el nostre lloc aquí, i ens farà fugir de falses il·lusions que sovint ens envolten.

Lluís Saumell