03 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran

La segona lectura d’avui -de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint- és una de les que més m’agraden, la llegeixo i rellegeixo i no em canso mai de tornar-la a llegir. A més, significa molt per a mi, ja que la vaig llegir, jo mateixa, en la celebració del meu casament, desprès d’haver-la triat per la ocasió juntament amb en Jaume, d’això fa una pila d’anys. En aquell moment la vàrem escollir perquè és tota ella un bell cant a l’amor. Però l’amor al que es refereix no és només l’amor de parella, que ja és gran i cal que sigui autèntic i, assumint el compromís del matrimoni, mantenir-lo i engreixar-lo al llarg de la vida, sinó que Sant Pau ens ensenya la preeminència de l’amor, les seves característiques, el seu essencial valor en la vida dels cristians i la seva perpetuïtat més enllà de la fe i l’esperança. L’amor proclamat i viscut per Jesús i inculcat als seus seguidors és essencial i imprescindible, és un amor al proïsme, que es lliura sense esperar res a canvi, un amor a la justícia, als pobres, als més febles, als marginats. Si els que ens diem seguidors de Jesús, és a dir, els cristians, no tenim aquest amor, no hem entès el seu missatge.

Així, Jesús va viure i morir estimant, amb aquest amor que ens ensenya Sant Pau. El veiem en l’Evangeli, en la sinagoga de Natzaret fent un discurs. Sortien paraules de gràcia dels seus llavis, que els que l’escoltaven no creien que poguessin sortir d’Ell, a qui coneixien de petit, que era el veí, el fill de Josep. Ell, continuà explicant-se amb el mateix amor i els qui l’escoltaven s’indignaren de tal manera que el volien tirar cingle avall. Jesús, però, sense por, va seguir el seu camí estimant, al servei dels pobres, marginats i exclosos.

Nosaltres, ens el creiem de veritat Jesús?, ens el fem nostre?, deixem que les paraules de l’Evangeli ens penetrin i seguim realment l’estil de vida que ens marca? O, com que aquestes, moltes vegades, ens resulten incòmodes, difícils i ens fan anar contra corrent, fem com els de Natzaret i el traiem de la nostra vida? No tinguem por! Jesús ens estima, ens fa costat i ens acompanya sempre i amb Ell podem assumir, amb entusiasme, la seva causa, per difícil que sigui.

Maite Cura