Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


13 de febrer de 2013

L’ANY LITÚRGIC – TEMPS DE QUARESMA

La litúrgia del temps de Quaresma s’inicia amb el ritus de la imposició de la cendra el Dimecres de Cendra. És un ritus d’origen franc/germànic que vol representar i escenificar la condició de l’home i del camí que ha de seguir per atansar la salvació. El signe ritual consisteix en una processó dels fidels vers l’altar; qui presideix imposa la cendra damunt del cap dels fidels; paraules d’exhort que pronuncia el president i a les quals el fidel respon dient Amén.

A les celebracions litúrgiques, la processó vers l’altar no és una qüestió d’ordre o d’organització, sinó que simbolitza i fa referència al camí que tota persona, com a pelegrí que és, ha de recórrer al llarg de la seva vida. Unes vegades per demanar ajut a Déu, altres per adorar i venerar un signe de la seva presència, altres per demanar aliment i força, altres per recordar un fet de salvació i reafirmar la seva fe i confiança en el misteri que s’està celebrant.

La cendra damunt del cap
és un signe molt antic del qual ja en tenim notícia en l’Antic Testament. La cendra i la pols són signe de tot allò que és volàtil, que té caducitat en el temps, d’una matèria que ahir tenia consistència i forma, però que ara s’ha convertit en no-res. A l’antiguitat els ritus de cendra feien referència a la mort corporal i també a la corrupció de l’esperit (pecat), per això aquest ritus expressa alhora dol i penediment.

Les paraules del ritus són: “Recorda’t que ets pols, i que a la pols retornaràs” o bé “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli” (que s’hauria de personalitzar i dir “converteix-te i creu en l’evangeli”). La primera exhortació ens reporta al moment de la creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb la pols de la terra” (Gènesi 2,7). L’ésser humà està fet a “imatge de Déu”, expressió religiosa que expressa la màxima dignitat que se’ns pot conferir, però al mateix temps la litúrgia ens recorda que el nostre existir és dependent, que som criatures de fang, que tenim una innata limitació en el què som i en el què fem. La segona exhortació és una invitació a reflexionar, a revisar, a recapitular, a tornar a començar la trajectòria de la nostra vida (conversió), però a la llum d’un anunci fonamental per a la nostra salvació (evangeli), una salvació per a tota la humanitat que es farà patent en la persona de Jesús, mort i ressuscitat (pasqua).

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada