27 de febrer 2013

Xavier Morlans, a l'Assemblea del dia 11 de febrer

Mn. Xavier Morlans, de la Facultat de Teologia de Catalunya i un dels responsables a nivell diocesà del projecte de nova evangelització ens va parlar sobre els objectius i les eines per impulsar durant aquest Any de la Fe els objectius i iniciatives a Barcelona.

En els darrers 30 anys s’ha produït un procés accelerat de secularització i de progressiva indiferència a nivell social especialment intens a Catalunya. S’han trencat els ponts principals de transmissió de la cultura, dels valors i de la religió : la família, l’escola i la parròquia i han estat substituïts per la televisió i les xarxes socials.

Durant molts anys, Europa, Espanya i Catalunya havien viscut de renda en el tema religiós: Europa era cristiana, tothom era batejat. A partir del Concili Vaticà II l’Església es va anar aproximant més a una sensibilitat més propera al poble, una visió positiva i estimulant de la celebració de la Fe. Però aquest plantejament també partia de l’existència d’una fe personal en Jesucrist i una formació de base en els orígens del cristianisme.

Ara, aquestes dues bases han canviat radicalment i ens n’hem d’adonar per posar les noves bases a l’Evangelització: no hi ha memòria del que han suposat vint segles d’humanisme cristià, sense tradició i confiança al nostre origen cristià, sense text sagrat de referència (Harry Potter és igual a la Bíblia), sense autoritat reconeguda, sense conviccions fermes (tot és relatiu), sense vincles afectius estables, sense visió utòpica, sense confiança. Front a aquestes mancances seguim afirmant: una fe basada en uns fets històrics, en una tradició vivent, en un text sagrat que encara segueix sent actual, en el reconeixement de l’autoritat de Jesús, en una decisió fonamentada i opció personal per Jesucrist, en un vincle comunitari en la Fe, en una esperança sostinguda en un final feliç de la historia, en la confiança en Jesucrist.

24 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Hem començat a caminar cap a la Pasqua. El diumenge passat vèiem Jesús al desert al lloc de trobament amb ell mateix des del silenci. Avui el trobem a la muntanya del Tabor amb Moisès i Elies, representants de la llei i dels profetes. El nucli de la reflexió és la Paraula de Déu. Veiem amb aquesta primera lectura com Déu invita a Abraham a sortir de la tenda: “mira el cel i posa’t a comptar les estrelles”. La nit interior d’Abraham es veu il·luminada per aquella nit estelada. Fent-lo sortir enmig de la nit, Déu li comunica una paraula d’esperança.

Carles Cardó en el seu llibre La nit transparent i amb un relat preciós ens parla precisament de com ens cal la nit per veure les estrelles del cel. La primera lliçó és sortir de nosaltres mateixos i deixar-nos arrabassar per la llum que ens ve de dalt. El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por? escoltem en el salm. Als captaires de la llum, Déu els dóna el que necessiten. És important sortir de nosaltres mateixos perquè ens il·lumini la llum del Senyor.

El relat de la transfiguració és una anticipació de la glòria de Pasqua. És important de veure’n tota l’escenificació, Jesús acompanyat de Moisès i Elies. Lluc ho descriu parlant Jesús amb ells del seu èxode, de la seva Pasqua. Jesús també està acompanyat dels seus íntims. Pere, Jaume i Joan estan dormint, com també dormiran a Getsemaní quan Jesús serà empresonat. Ara voldrien perpetuar la seva estada “que bé estem aquí dalt...”

Val la pena que fem esment de dos moments ben diferents en aquest relat: el primer és el de Pere. Ell volia eternitzar aquest moment en benefici propi. No és el contemplatiu el qui parla, és l’interessat i egoista que parlava sense saber el que es deia. És una actitud en la que fàcilment ens hi podríem trobar reflectits tots nosaltres; fugir de la nostra realitat quan és aquí precisament on ens cal ser. I l’altre són les paraules que es varen sentir del cel estant: “aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo”. Les mateixes paraules que es varen sentir al Jordà en el moment del bateig de Jesús.

De segur que l’estar atent a la veu del Pare del cel ens ajudarà a trobar el nostre lloc aquí, i ens farà fugir de falses il·lusions que sovint ens envolten.

Lluís Saumell


23 de febrer 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps de durant l’any. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 25
Catequesi
parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

1a Conferència de Quaresma
: L’eclipsi de Déu al nostre món a càrrec del Prof. Francesc Torralba. URL, a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

Dimarts, 26

Casal Sant Ildefons: Calçotada a La Floresta.

Dissabte, 2
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

22 de febrer 2013

Cridats a donar testimoni en un món incert - Conferències quaresmals 2013

Aquesta setmana vinent s’inicien les Sessions de Reflexió i de Diàleg, com ja vàrem anunciar a mitjans de gener, organitzades per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons. Tindran lloc els quatre propers dilluns, dies 25 de febrer i 4, 11 i 18 de març a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205.

“Proposar la fe cristiana en el nostre món cultural és un desafiament de primer ordre. No serveixen els antics esquemes ni els vells models. Exigeix un profund coneixement de l’entorn, però a la vegada l’audàcia de comunicar allò que creiem d'un mode raonable i creïble. Molt probablement, els cristians serem minoria en el futur immediat, però podem aspirar a ser una minoria creativa i significativa, digna de confiança. En aquestes conferències quaresmals volem reflexionar sobre la comunicació de la fe coincidint amb l’Any de la Fe que ha convocat l’Església universal"
.

25 de febrer L'Eclipsi de Déu al nostre món
Prof. Francesc Torralba.URL.

4 de març Viure la fe enmig dels pobres
Prof. Maria Victòria Molins. Religiosa Teresiana i col·laboradora de l’obra social Santa Lluïsa de Marillac.

11 de març Comunicar la fe
Prof. Josep Maria Carbonell. President de la Fundació Joan Maragall i Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna. URL

18 de març Ser cristià en una societat secularitzada
Prof. Jordi López Camps. Ex-director General d'Afers Religiosos de la Generalitat.

21 de febrer 2013

Batec viatja en el temps

Seguint amb la recerca de com gestionar el nostre temps amb els altres ... 
Per aquest DIUMENGE  hem preparat una TROBADA realment ESPECTACULAR que no us deixarà indiferents.  
Volem VIATJAR  junts en el TEMPS
per ficar-nos dins dels personatges d’una pel·lícula
VIURE DURANT UNES HORES EN UNA ALTRA ÈPOCA, AMB ALTRES COSTUMS I VEURE QUINES EREN LES REALITATS  ... US HI ATREVIU???? 
Quedarem ben puntuals a les 10.15 a la porta del Casal de Marià Cubí per entrar junts i endinsar-nos dins la pel·lícula. 
Després tornarem a la nostra societat actual per copsar des d’un altre TEMPS les realitats que ens trobem avui. 
Serà un VIATGE APASSIONANT ... només cal deixar-nos sorprendre!!! 

19 de febrer 2013

La renúncia de Benet XVI per Mn.Jubany

Redacto aquest escrit dimarts dia 12 a la tarda, quan fa poc més de vint-i-quatre hores que es coneix la renúncia al pontificat de Benet XVI. Són molts els comentaris que s’han publicat d’aquest fet inèdit en la història contemporània de l’Església: les tertúlies de ràdios i televisions n’han parlat abastament. Avui tots coneixem la vida i miracles de papes que fins ara pel gran públic eren totalment desconeguts. Ens hem familiaritzat en noms com els del Papa Celestí V, Gregori XII. També s’han fet tota mena de conjectures sobre les motivacions reals que han portat a Benet XVI a deixar el ministeri Petri.

Per tot això, se’m fa molt difícil aportar algun element que sigui innovador sobre aquesta renúncia. Sincerament, jo em crec les motivacions que el Papa va exposar en el consistori de cardenals. Joseph Ratzinger és una persona intel·ligent i és molt conscient que les seves forces minven, i que en la complexitat del món canviant es necessiten per dur a terme la missió que té confiada, no tant sols lucidesa mental, sinó, també, vigor, tant del cos com de l’esperit. Benet XVI és conseqüent amb el que ja va dir l’any 2010. En el llibre “Llum del món”, una conversa amb Peter Seewald, allà manifestà: “Si un Papa arriba a la conclusió clara que físicament, psíquicament o mentalment no pot continuar duent a terme el mandat del seu càrrec, aleshores té el dret i, s’escau, també, el deure de dimitir" (el subratllat és meu).

Ara, en el moment de la renúncia, m’adono que no em vaig equivocar quan em van demanar la meva opinió en el moment que el Cardenal Ratzinger va ser elegit Papa. Recordo que em van trucar per telèfon des d’un programa de la ràdio municipal de L'Hospitalet -jo en aquells moments era rector de santa Eulàlia de Mérida de l’Hospitalet- per donar-me la notícia que ja hi havia “fiumata bianca”, i que l’elegit era el Cardenal Prefecte de la Congregació de la fe, Joseph Ratzinger, i que havia escollit el nom de Benet, Benet XVI. Reconec que aleshores vaig improvisar una resposta. El locutor, com és la seva obligació, desitjava unes declaracions sensacionalistes, on parlés de Ratzinger, com el Cardenal involucionista, martell d’heretges etc., ja que aquesta era la fama que tenia. En canvi jo, aleshores, em vaig recordar més del teòleg i en vaig fer una lectura positiva. Els meus arguments van ser: Ratzinger és una persona intel·ligent, afeccionat a l’estudi, i amb una persona intel·ligent, intel·lectualment honesta, hi pots tenir discrepàncies, però sempre hi haurà un punt de diàleg. I, sobretot, els arguments seus no seran mai fruit d’un encegament sinó d’un raonament mental. També cal valorar la vessant pedagògica de Ratzinger, ell, a diferència d’alguns col·legues seus de cultura germànica, és una persona que sap exposar i els seus escrits són molt clars.

També vaig manifestar que em sorprenia molt favorablement el nom escollit: Benet. Ja que el nom de sant Benet va unit a la història de la configuració d'Europa (Pau VI va declarar a sant Benet, Patró d’Europa), amb aquesta elecció del nom es podia entreveure que el vell i descristianitzat continent seria una de les seves preocupacions.
I encara, el darrer Papa que va portar el nom de Benet fou el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa, Benet XV, un Sant Pare injustament oblidat. El seu Pontificat coincidí amb la Primera guerra mundial (1914-1922), i substituí un Papa amb fama de sant, però d’un tarannà molt conservador: Sant Pius X. Benet XV fou un home que dedicà totes les seves energies per aconseguir la pau, mantenint sempre una neutralitat entre els bàndols en conflicte. Això li portà incomprensions i rebuig d’uns i altres, i va canviar la política restrictiva i gairebé de persecució als teòlegs. De segur que Ratzinger, bon coneixedor de la història, el va tenir com a referent quan va escollir el nom de Benet.

Han passat vuit anys, i em sembla que no em vaig equivocar gaire. Benet XVI ens deixa un pensament teològic fort, els seus escrits sobre Europa són, segons el criteri de molts, dels més interessants que s’han escrit en aquest darrer decenni. Ha estat un home que en els seus escrits s’ha preocupat del nucli de la fe. Les seves encícliques tenen com a eix central les tres virtuts, Fe, esperança i caritat. Ha publicat tres llibres sobre Jesús de Natzaret. Ha dialogat amb el món modern, bona prova d’això són les cites constants en les seves al·locucions dels pensadors moderns. Ha volgut, i potser no ha pogut, posar fi als pecats de la pedofília dels clergues. Ha intentat posar ordre a les finances vaticanes. No ha afrontat temes tan candents com el paper de la dona, les noves concepcions de la família, l’acollida a l’església dels divorciats i tornats a casar, i molt més, però ha mostrat una gran sensibilitat social. No hi ha dubte que les critiques més lúcides a un capitalisme liberal i salvatge es troben en els seus escrits. El Papa Benet XVI, el que alguns presagiaven com un involucionista, ha protagonitzat el fet més innovador del papat modern, ha renunciat al seu càrrec. I ho ha fet lliurement. La història jutjarà actuacions i orientacions concretes del seu pontificat; segur que hi ha clarors i ombres, el que ja es pot dir és que en la seva renúncia hi ha un abans i un després en l’Església.

Josep M. Jubany

i Benet XVI, Peter Seewald, Llum del Món Ed. Herder, Barcelona 2010, pp 41-42

18 de febrer 2013

Premi Solidaritat 2012 i Menció honorífica a títol pòstum a l’Eduard Soler

Avui dilluns 18 de febrer, al Parlament de Catalunya, es farà entrega del Premi Solidaritat 2012 de l’Institut de Drets Humans de Catalunya a la Fundació Quatre Vents. A títol pòstum s’ha atorgat una menció honorífica al nostre estimat Eduard Soler, que morí d’accident aviat farà un any i que recordarem sempre per tot el que ha significat la seva tasca a la nostra comunitat.

17 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Caminar cap a la llibertat

MOISÈS és una de les figures profètiques d’aquest temps quaresmal (1ª lectura del Deuteronomi, d’aquest diumenge). L’aproximació que la litúrgia fa a la figura de Jesús durant aquest temps és certament meditada i intencionada, i marca una de les claus d’interpretació del Misteri Pasqual que l’església ha tingut des del s. IV.

Moisès significa el “salvat de (per) les aigües”: com tants altres herois de la història i de la mitologia és “una criatura nascuda de l’aigua”. Però aquesta narració, que dóna al personatge una significació important dintre de la narrativa mítica, està posada en paral·lel a l’esdeveniment salvador per antonomàsia del poble d’Israel i que el tingué també a ell com a protagonista: el pas del Mar Roig, el passatge on es narra l’alliberament de tot un poble de l’esclavatge al que estava sotmès en terra estrangera, i el seu llarg pelegrinatge a través del desert cap a la llibertat, cap a la terra nova que Déu havia promès al seu poble des de sempre.

D’aquesta manera Moisès esdevé durant la Quaresma el prototip de Crist, el Senyor. L’escena de les temptacions de Jesús que se’ns narra a l’evangeli d’aquest diumenge té lloc just després de l’escena del Baptisme de Jesús, la primera gran manifestació de Déu (teofania) en la narració dels evangelis: també Jesús travessa les aigües del Jordà, Déu és amb Ell i a través d’Ell es manifesta al món; és emportat al bell mig del desert per recórrer el seu personal itinerari cap a la llibertat, cap al seu Pare, encapçalant també la marxa que haurà de recórrer el nou poble de Déu, que som nosaltres. El camí és llarg, ple d’obstacles, de paranys: se’ns posa a prova la nostra fidelitat a la Paraula, la nostra fidelitat personal i també com a poble.

La Història de la Salvació, doncs, és el Misteri del Passatge, i es presenta sempre com un itinerari que ens condueix de la foscor a la llum, de la mort a la vida, de l’esclavatge del mal a la llibertat plena, del ser estranys a ser fills de Déu.

Anton Ramon Sastre

16 de febrer 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps de durant l'any: Temps Ordinari. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 18

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons: Conferència a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs, sobre: "El rei Martí l'Humà".

Dimecres, 20

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 23
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 24
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps de durant l'any o Temps Ordinari. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec, al matí.

15 de febrer 2013

Batec se'n va al cine

Hola BATEC@IRES!!!!!

com esteu? tot bé??

Ja sabem que encara falta una miqueta per la nostra trobada d'aquest mes però tenim una SORPRESA...

DIUMENGE 17 DE FEBRER

BATEC se'n va al CINE!!!

Prepareu-vos per passar una TARDA plena d'EMOCIONS I SOMRIURES amb els amics del grup de BATEC.

Compartirem una activitat diferent a les de voluntariat (acció solidaria) que hem fet fins ara però que també ens portarà a intercanviar opinions (reflexió) i expressar el què sentim d'una manera diferent (celebració).

Ja recordeu que aquests són els tres objectius del nostre grup de BATEC.

Qui s'hi apunta???

13 de febrer 2013

L’ANY LITÚRGIC – TEMPS DE QUARESMA

La litúrgia del temps de Quaresma s’inicia amb el ritus de la imposició de la cendra el Dimecres de Cendra. És un ritus d’origen franc/germànic que vol representar i escenificar la condició de l’home i del camí que ha de seguir per atansar la salvació. El signe ritual consisteix en una processó dels fidels vers l’altar; qui presideix imposa la cendra damunt del cap dels fidels; paraules d’exhort que pronuncia el president i a les quals el fidel respon dient Amén.

A les celebracions litúrgiques, la processó vers l’altar no és una qüestió d’ordre o d’organització, sinó que simbolitza i fa referència al camí que tota persona, com a pelegrí que és, ha de recórrer al llarg de la seva vida. Unes vegades per demanar ajut a Déu, altres per adorar i venerar un signe de la seva presència, altres per demanar aliment i força, altres per recordar un fet de salvació i reafirmar la seva fe i confiança en el misteri que s’està celebrant.

La cendra damunt del cap
és un signe molt antic del qual ja en tenim notícia en l’Antic Testament. La cendra i la pols són signe de tot allò que és volàtil, que té caducitat en el temps, d’una matèria que ahir tenia consistència i forma, però que ara s’ha convertit en no-res. A l’antiguitat els ritus de cendra feien referència a la mort corporal i també a la corrupció de l’esperit (pecat), per això aquest ritus expressa alhora dol i penediment.

Les paraules del ritus són: “Recorda’t que ets pols, i que a la pols retornaràs” o bé “Convertiu-vos i creieu en l’evangeli” (que s’hauria de personalitzar i dir “converteix-te i creu en l’evangeli”). La primera exhortació ens reporta al moment de la creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb la pols de la terra” (Gènesi 2,7). L’ésser humà està fet a “imatge de Déu”, expressió religiosa que expressa la màxima dignitat que se’ns pot conferir, però al mateix temps la litúrgia ens recorda que el nostre existir és dependent, que som criatures de fang, que tenim una innata limitació en el què som i en el què fem. La segona exhortació és una invitació a reflexionar, a revisar, a recapitular, a tornar a començar la trajectòria de la nostra vida (conversió), però a la llum d’un anunci fonamental per a la nostra salvació (evangeli), una salvació per a tota la humanitat que es farà patent en la persona de Jesús, mort i ressuscitat (pasqua).

Anton Ramon Sastre

12 de febrer 2013

Mans Unides: Operació enllaç - Projectes 2013

La col·lecta d’aquest cap de setmana passat en la lluita de Mans Unides contra la fam en el món han estat el resultat de la unió dels arxiprestats de Barcelona, L’Hospitalet i Cornellà, als quals ens han estat assignats els següents projectes:

Kriptura (Bihar) Índia

Programa de promoció de l’educació primària i millora de la situació de la dona
El projecte s'adreça a camperols sense terres que depenen de feines estacionals i viuen en una pobresa crònica, i també a dos sectors de població especialment vulnerables: els infants i les dones. Es crearan 30 centres de suport escolar per ajudar els nois i noies que van deixar l’escola a reintegrar-se en el sistema educatiu i mentalitzar els pares de la importància de l'educació. Amb les dones es formaran 100 Grups d'Autoajuda, per ensenyar-les a organitzar-se, donar-se suport mutu i propiciar activitats generadores d'ingressos que els proporcionin autoestima i autonomia. Els beneficiaris directes del programa seran 900 nens i nenes que rebran educació complementària i unes 1200 dones. Pressupost: 51.488 euros

Jordighi (West Bengala). Índia

Construcció d'una llar per a noies estudiants de primària
Zona de jornalers o petits comerciants que viuen en una pobresa estructural i extrema. La seva manca de preparació fa que sovint siguin enganyats i explotats. La taxa d'alfabetització entre els homes és del 48%, i de tan sols el 10% entre les dones.
La diòcesi local va crear el 2009 una escola mixta de primària. Ara, la manca d'una llar-residència fa que moltes nenes no vagin a escola, per la por que tenen els pares per la inseguretat i perills dels camins. L’objectiu del projecte és la construcció d'una
residència de planta única, de 587 m2 de superfície, on s'allotjaran cada any 100 nenes d'entre 4 i 12 anys. Pressupost: 81.900 euros.

Comalcalco (Tabasco). Mèxic
Programa d'impuls de l’organització comunitària i reactivació del conreu de cacau
Municipi amb prop 200.000 habitants, on l’accelerat procés d'urbanització ha trencat el model de vida rural sense oferir alternatives, amb precàries condicions de vida aguditzades per l'atur, la manca de suport institucional i la caiguda del preu dels productes agrícoles. La indústria petroliera ha produït l'abandó del camp i del conreu del cacau, principal font dels seus recursos, i com a conseqüència un deteriorament ecològic amb creixent contaminació de l'aigua, el sòl i l’aire. El projecte recuperarà els conreus de cacau, establirà noves formes d'organització comunitària, impulsarà el comerç just i l’economia solidària. Se’n beneficiaran, directament o indirectament, 1.000 famílies. Pressupost: 97.111 euros



10 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquí em teniu: envieu-m’hi (Is 6,8)

El tema que brolla de la paraula bíblica d’aquest diumenge és la crida de Déu, i la conseqüència és el seguiment a Crist. En les tres narracions, Isaïes, Pau i Lluc, se’ns mostra el marc de tota vocació i el moment propi de cadascun d’ells. Primer, escruiximent, esbalaïment i cert temor per part de l’home que entra en contacte amb Déu. Segon, la missió concreta que li és confiada per Déu, de qui parteix la iniciativa. Tercer, la resposta incondicional dels que senten la crida al seguiment de Déu.

La vocació i el seguiment estan inclosos en la fe i el baptisme; és la universal vocació cristiana a la santedat evangèlica que es manifesta en les diverses vocacions o estats de vida, amb els diferents carismes que l’Esperit reparteix com vol entre del poble de Déu (LG. 39, s).

Els creients seguim rebent de Déu la crida a la fe, a la conversió, a la santedat i també a l’apostolat. No d’una vegada per sempre, sinó repetidament en la recepció dels sagraments, en cada proclamació de la “Paraula de Déu” en la comunitat de fe reunida en el nom de Jesús, en els germans i germanes que sofreixen, en els signes dels temps i en els esdeveniments de la vida de cada dia. No és una crida reservada o restringida a uns quants, sinó una crida oberta a tot creient sincer que amb dosis d’alegria vol respondre a la invitació del Crist Jesús, i disposar-se a anunciar la Bona Nova del Regne al món, estimant i servint amb justícia i caritat.

La tendència a fugir, l’abandó, la por, formen part de la nostra condició humana, així com d’altres causes com el cansament, l’avorriment, el fàstic, les depressions, els errors que cometem, etc., però tot queda superat per la continuada renovació de l’amor del Senyor i la seva crida constant. Per nosaltres sempre serà el moment de respondre “Sí”, de començar de bell nou i d’acceptar la crida. És per això que ens caldrà dir una i mil vegades: “Aquí em teniu: envieu-m’hi”.

Francesc Xavier de Dou


09 de febrer 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de pares de primera comunió de la Catequesi familiar grup B), a les 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 12
Casal Sant Ildefons: Celebració del Carnestoltes.

Dimecres, 13
Dimecres de Cendra: Inici del Temps de Quaresma. Hi haurà Missa vespertina a les 8 del vespre. En totes les Eucaristies, després de la celebració de la Paraula, es beneirà la cendra i s’imposarà a tots els participans a la Missa.

Dissabte, 16

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 17

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Temps de durant l'any. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

07 de febrer 2013

Xavier Morlans a l'Assemblea de febrer: la Nova Evangelització

El proper dilluns 11 de febrer a les 9 del vespre es celebrarà l'Assemblea d'aquest mes. Un dels objectius de l’Any de la Fe és la Nova Evangelització. Aquest és el tema que estudià el darrer Sínode episcopal, i de la Nova Evangelització ens en parlarà Mn. Xavier Morlans.

Mn. Morlans, Doctor en Teologia, és professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, cantautor i autor de nombroses cançons que cantem normalment a la litúrgia. Des del curs passat és consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, i promotor del grup “Tornar a Creure”. Ha publicat diversos articles i un llibre sobre el primer anunci.

Hem cregut que una xerrada i reflexió sobre aquest tema d’actualitat ens poden ajudar a afrontar els nous reptes que se’ns presenten.

Hi sou tots convidats.

06 de febrer 2013

Mans Unides – Campanya contra la fam

El proper cap de setmana, dissabte 9 i diumenge 10, amb el lema No hi ha justícia sense igualtat, Mans Unides durà a terme la seva campanya anual contra la fam al món.

De la comunitat reunida a l’entorn de l’assemblea litúrgica, brolla el sentit cristià de l’existència i una manera nova de viure el temps, les relacions i el treball. Això és el que ens recorda Mans Unides, que “no hi ha justícia sense igualtat”. Tots, homes i dones hem de col·laborar en la construcció de la civilització de l’amor.

La col·lecta l’oferirem a Mans Unides per a la realització de projectes que ajuden a un desenvolupament més integral dels pobles que ho necessiten.

Malgrat la crisi intentem col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats per pal·liar aquest greu problema que afecta molts països del nostre món.

05 de febrer 2013

Concili Vaticà II, una crida de futur

Dins de la col·lecció Emaús el Centre de Pastoral litúrgica ha editat aquest llibre l’any del cinquantenari de l’inici del Concili Vaticà II. En ell, nou autors rememoren l’esdeveniment i el seu significat des de diverses perspectives, perquè puguem continuar bevent de la seva riquesa, al servei de l’Evangeli de Jesús, en l’Església i en el món.

Aquest és el seu sumari:
Petita història d'un Concili inesperat - Joaquim Gomis. Les set principals adquisicions del Concili - Josep Lligadas. El Concili vist per una juniora i el seu entorn - Dolores Aleixandre. La meva vivència del Vaticà II - Xabier Basurko. El Concili, com el vaig viure - Francesc Clua. El foc i el caliu del Concili - Alberto Iniesta. Des de París - Pilar Malla. El meu Concili - Juan Martín Velasco. 10 textos antològics del Concili Vaticà II - Josep M. Domingo. Llistat dels documents del Concili Vaticà II. Cronologia bàsica del Concili.

04 de febrer 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària tindrà lloc el diumenge vinent dia 10 de febrer a les 12 del migdia, diumenge abans que comenci el Temps de Quaresma.

El dissabte abans dia 9 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que es batejaran amb l'equip de Baptismes de la Comunitat per preparar la celebració del dia següent.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

03 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran

La segona lectura d’avui -de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint- és una de les que més m’agraden, la llegeixo i rellegeixo i no em canso mai de tornar-la a llegir. A més, significa molt per a mi, ja que la vaig llegir, jo mateixa, en la celebració del meu casament, desprès d’haver-la triat per la ocasió juntament amb en Jaume, d’això fa una pila d’anys. En aquell moment la vàrem escollir perquè és tota ella un bell cant a l’amor. Però l’amor al que es refereix no és només l’amor de parella, que ja és gran i cal que sigui autèntic i, assumint el compromís del matrimoni, mantenir-lo i engreixar-lo al llarg de la vida, sinó que Sant Pau ens ensenya la preeminència de l’amor, les seves característiques, el seu essencial valor en la vida dels cristians i la seva perpetuïtat més enllà de la fe i l’esperança. L’amor proclamat i viscut per Jesús i inculcat als seus seguidors és essencial i imprescindible, és un amor al proïsme, que es lliura sense esperar res a canvi, un amor a la justícia, als pobres, als més febles, als marginats. Si els que ens diem seguidors de Jesús, és a dir, els cristians, no tenim aquest amor, no hem entès el seu missatge.

Així, Jesús va viure i morir estimant, amb aquest amor que ens ensenya Sant Pau. El veiem en l’Evangeli, en la sinagoga de Natzaret fent un discurs. Sortien paraules de gràcia dels seus llavis, que els que l’escoltaven no creien que poguessin sortir d’Ell, a qui coneixien de petit, que era el veí, el fill de Josep. Ell, continuà explicant-se amb el mateix amor i els qui l’escoltaven s’indignaren de tal manera que el volien tirar cingle avall. Jesús, però, sense por, va seguir el seu camí estimant, al servei dels pobres, marginats i exclosos.

Nosaltres, ens el creiem de veritat Jesús?, ens el fem nostre?, deixem que les paraules de l’Evangeli ens penetrin i seguim realment l’estil de vida que ens marca? O, com que aquestes, moltes vegades, ens resulten incòmodes, difícils i ens fan anar contra corrent, fem com els de Natzaret i el traiem de la nostra vida? No tinguem por! Jesús ens estima, ens fa costat i ens acompanya sempre i amb Ell podem assumir, amb entusiasme, la seva causa, per difícil que sigui.

Maite Cura

02 de febrer 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de pares de primera comunió de la Catequesi familiar (grup A)

Dimarts, 5

Casal Sant Ildefons: Passi d'una pel·lícula.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 6
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 9
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge 10

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 12 del migdia.