Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


20 de gener de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ens proposa una relació amorosa

L’interval entre el baptisme de Jesús, referit a l’evangeli de diumenge passat, i les primeres accions del Jesús transformador que se’ns presenta avui a les noces de Canà l’hem d’imaginar com un temps de meditació i de presa de consciència. Una meditació basada en l’aprofundiment de les escriptures, especialment del Llibre d’Isaïes, segons ens diuen els entesos. L’evangeli de Lluc de fa vuit dies ens parlava de l’Esperit que havia penetrat Jesús i de la veu que des del cel l’ungia de la condició de Fill de Déu (Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut). A partir d’aquell moment Jesús correspon a la crida de Déu i es compromet en l’acció.

Correspondència i compromís són igualment a la base de la relació amorosa entre Jerusalem i el Senyor que ens descriu el profeta Isaïes a la primera lectura. La ciutat ha d’esclatar de benestar i n’ha de ser un baluard per tal d’inspirar l’estima dels seus fills i correspondre al delit de Déu. Voler-nos estimats ens transforma. Saber-nos estimats ens empodera.

Empoderat per l’amor del Pare, Jesús emprèn el camí que el farà significar-se com a fill seu, com el seu servent. El primer episodi d’aquest camí del qual ens parla l’Evangeli de Joan és el de les noces de Canà, una festa, una ocasió de convivència i relació jovial, de celebració de l’amor. El text barreja narració i al·legoria. Sembla que en aquesta ocasió és Maria qui empeny a actuar Jesús que ja va acompanyat dels primers deixebles; ella és qui adopta una actitud de servei en veure que s’acaba el vi; no culpabilitza els amfitrions per la manca de previsió sinó que s’adreça discretament als servents, els més humils, busca la seva complicitat i els demana que segueixin les indicacions del seu fill: el veu capaç de capgirar la situació.

Quina festa no seria establir un diàleg amorós amb Déu, enamorar-nos perdudament de la seva meravellosa creació, emmirallar-nos en els seus ulls bondadosos i veure’ns a nosaltres mateixos i als altres com Ell ens veu: capaços d’actuar, de crear, de transformar…, en definitiva, capaços de comprometre’ns en la construcció el Regne.

Helena Cots

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada