Reflexions a la Paraula de Déu

Conscients del nostre baptisme

Sant Pau, en la seva carta a Titus, ens fa un anunci molt clar “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes.” El camí que ens marca és abandonar la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. La salvació és per a tothom. Ho contemplàvem el dia de l’Epifania.

Quin camí tan concís, per una època que en el nostre món occidental la sobrietat i la justícia no han estat gaire presents. Tampoc tenir pietat per els altres és una virtut que exercitem gaire. La situació de crisi ens obliga a viure amb decisió tots aquests valors que si els posem en pràctica seran virtuts arrelades en Crist.

Avui restem també expectants, com en el temps de Joan Baptista. Voldríem que les situacions diverses que marquen el nostre món milloressin notablement. Anhelem, però, els canvis en positiu, com si hagués d’arribar un fet o fets extraordinaris. No hem d’esperar amb els braços creuats mirant l’infinit que plogui el remei i les solucions. Les hem de construir nosaltres des del personal compromís cristià.

El Messies l’hem fet present aquest dies de Nadal. Avui el veiem davant el Baptista fet home adult, disposat a dur a terme la seva missió d’alliberament i prenent consciència clara que ha de dur a terme la tasca de fer-nos arribar a cadascun de nosaltres, dones i homes de tots els temps, el seu projecte de vida, posant-se Ell mateix al costat nostre.
Hem de ser capaços de prendre consciència del nostre propi Baptisme, que ens ha d’empènyer a la transformació dels nostres mons, procurant construir ara i aquí, una nova manera d’entendre la vida humana arrelada en l’Evangeli. Nosaltres som fills estimats de Déu, tal com ho experimentà Jesús, per testimoniar una manera de viure més plena arrelada en la seva persona i en el seu missatge.

D’aquesta manera seguirem aplanant el camí a tots els homes i dones que han perdut l’esperança, que són molts, fruit de les circumstàncies materials, però també dels desenganys i frustracions que la vida comporta.

Ignasi Garcia i Clavel