Epi vol dir per sobre o també més amunt.
Fania vol dir veure, mirar.
Epifania significa veure més enllà del que es veu a primera vista, veure més enllà del que veiem amb els ulls...
En el nostre tema, aquest veure més enllà ens el dóna la fe en Jesús. Jesús ha vingut al món, perquè per mitjà d’ell, els humans puguem veure tot el que Jesús és i ens dóna. Jesús ve per ser Epifania de Déu. Jesús és la manifestació, l’Epifania de Déu en tot el que va ser, va fer i va ensenyar. Tota la vida, mort i resurrecció de Jesús és Epifania.
Sant Pau, en la carta als Filipencs (2, 1 – 8), ens diu: Ell que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort en creu.
La vida de Jesús, com la de tots els humans va tenir dos grans etapes: l’infància- adolescència i l’edat adulta. Jesús, doncs va viure com tothom les dues etapes. Va ser un nadó, un infant, un noi, un adolescent, un jove (tota l’edat de créixer) i un adult.
Els evangelistes ens narren com Jesús en tota la seva vida, va ser Epifania. Marc i Joan ens narren només la seva vida d’home gran. Mateu i Lluc ens narren com Jesús va ser Epifania de Déu també durant tota l’edat de creixement, que va culminar en el Baptisme al riu Jordà, que es presenta com el punt fronterer entre el que s’anomena la vida privada de Jesús i la vida pública.
En la festivitat de l’Epifania que es celebra el 6 de gener, l’evangelista Mateu ens narra la concepció virginal de Maria i el naixement de Jesús. Seguidament la visita dels Mags o Savis, i tota la trifulga que visqueren Maria i Josep en haver de fugir a Egipte per salvar l’infant de l’amenaça del rei Herodes i tota la matança d’infants a Betlem. Per fi, el retorn quan va morir el monarca, i l’establiment a Natzaret.
La festivitat de l’Epifania s’allarga fins al diumenge següent en el que es recorda el Baptisme de Jesús.
Ja hem dit que la narració dels Mags és exclusiva de Mateu, en canvi la narració del Baptisme, la fan tots els evangelistes. Marc, Mateu i Lluc ho fan seguint un mateix esquema, i Joan hi fa referència a través de la narració del testimoni de Joan Baptista.
En mig de tot aquest conjunt, Lluc dóna un llarg testimoni del creixement de Jesús, amb uns relats referents a la infància, l’adolescència i la joventut.
La visita dels Mags. Mateu (2, 1- 23)
En aquesta narració de Mateu no podem saber amb certesa, si és el relat d’un fet històric o si és una narració midràsica. Les narracions midràsiques eren un tipus de narracions amb les que per mitjà de símbols proclamaven un missatge.
De vegades, els midratjos es confeccionaven a partir d’un fet real, però explicat amb símbols, i de vegades eren narracions totalment inventades per l’autor. No podem saber si va esdevenir algun fet que pogués servir a Mateu per confeccionar el seu midràsh. Per altre cantó és notable que Lluc que en el pròleg del seu evangeli diu: “Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit escriure...”, no faci la més mínima referència a aquest fet.
Sigui el que sigui de tot això, el que val és el missatge que Mateu ens vol donar amb la seva narració.
Mateu ens proclama que Jesús és el veritable Messies Salvador que ve per a tots els humans i no solament pel poble d’Israel. Els Mags són el símbol de tots els pagans.
L’estrella és el símbol bíblic del Messies (l’Estrella de David).
Els Mags o Savis d’Orient eren el símbol dels homes justos que busquen el bé i la veritat en l’esforç d’estudiar el sentit del món i de la vida, observant les estrelles.
La llarga caminada seguint l’estrella és el símbol de l’esforç dels justos per la veritat.
L’estrella que els conduïa, en arribar a Jerusalem s’apaga. Jerusalem capital i símbol del judaisme no té el Messies.
Els Mags seguint el criteri més raonable decideixen preguntar al rei. La ignorància del rei és una clara referència a la situació del poble d’Israel que no fent cas dels profetes, no espera correctament el Messies promès. Rellegint les promeses profètiques el rei i tots els rabins escribes i sacerdots els envien cap a Betlem, però de seguida el rei organitza la persecució d’aquell que ve a suplantar-lo. El poder del món rebutja el Crist.
En sortir de Jerusalem torna a brillar l’estrella que els condueix fins a on és l’infant. Van entrar a la casa van veure l’infant i el van adorar i obsequiar amb els seus obsequis reials. Van veure l’infant i van creure en el Messies. Van fer Epifania.
El testimoni de Lluc. (2, 1-51)
Tots els relats que Lluc escriu, fan referència a esdeveniments normals, que realitzaven tots els infants jueus d’aquell temps. No eren cap cosa extraordinària, Jesús els va protagonitzar com un infant jueu qualsevol.
La manera com els infants creixien amb els seus pares i participaven de tota la vida familiar ajudant al seus pares en tot i aprenent-ho tot d’ells. Però els que tenien fe s’adonaven que l’infant o el noi o el jove Jesús era quelcom més que un noi qualsevol.
Al començament eren molt pocs els que tenien aquesta fe: eren Maria, Josep, Zacaries i Anna. Ells s’adonaven que Jesús era el Fill de Déu Pare; el Messies, i ho feien saber als altres. De mica en mica, molts d’altres coneixien el que Jesús era. És feia Epifania.
Això no va ser només en la infància de Jesús, sinó durant tota la seva vida.
El Baptisme de Jesús (Lluc 3, 1-23).
La narració del Baptisme de Jesús també va ser un fet molt normal tant que Lluc diu: Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat.
Després, seguint l’esquema dels altres evangelistes, dóna testimoni del cel obert que significa que en Jesús es realitza “per fi” l’objecte de tota l’esperança messiànica d’Israel.
La presència de l’Esperit Sant en Jesús, símbol de la seva condició de Messies o Crist, l’ungit de Déu.
La veu del Pare, proclamant: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
Lluc ens diu com Jesús comença la seva vida adulta i pública dient: Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys.
Tot aquest conjunt de textos evangèlics, ens crida a alimentar i fer ben forta la nostra fe en Jesús, per ser capaços de copsar tot el que per mitjà d’ells ens vol dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada