Els diferents estaments socials de l’època fan un interrogatori a Joan el Baptista i la seva resposta deixa veure que té assumit i assimilat l’ensenyament de la Torà i els profetes, i convida a què es posi en pràctica en la vida concreta de cadascú.
Però, davant l’expectació del Messies, Joan bateja amb aigua per propiciar el canvi. Aquest bateig és un ritus que molts pobles practicaven per expressar el desig d’una nova vida. Joan, en la seva persona com a precursor del Messies, és un balbuceig d’aquesta nova vida. En la seva predicació adverteix que estem davant d’una nova era i presenta Jesús no com Messies de David, és a dir, “guerrer”, sinó com Messies espòs, aquell que crearà amb la humanitat un vincle d’amor i fidelitat fins a l’extrem. Això ho expressa amb el signe de no sentir-se digne de deslligar-li el calçat. (cf. Dt 25,5-10; Rut 4).
El to de la predicació de Joan és d’exaltació, tremendament apassionat i exigent “la palla cremarà en un foc que no s’apagarà”. El tarannà de la predicació de Jesús, en canvi, sense obligar a res, és, alhora que ferm, profundament compassiu i comprensiu, d’acolliment als que estan lluny i en el seu fer i en el seu dir és totalment pacífic fins al punt de desdir allò que proclamà d’Ell el seu precursor.
Parlant de la missió de Jesús, Joan afirma: “...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc...” Però en les paraules de Jesús, el foc no té connotacions negatives, més aviat expressa energia, força vital, llum, caliu... El bateig en l’Esperit requereix una decisió indestructible, i una opció lliure, personal i conscient de permetre que l’Esperit rebut com do ja des de la creació creixi, maduri i ens transformi en allò que som i que joiosament estem cridats a ser: Fills i filles de Déu com ho és Jesús.
Quan deixem l’Esperit actuar en nosaltres Ell desplega la seva força activa, recreativa i renovadora i a través de la pregària, la contemplació i l’acció transforma el nostre ésser de forma radical i progressiva. Quan permetem que ens enamori ens posa al servei dels altres de manera incondicional com ho va fer amb Jesús.
Per això em pregunto: La transformació de mentalitat a la que ens afrontem socialment i personalment es pot desarrelar del canvi de cor? Sortosament, si ens decidim a obrir-nos de bat a bat a l’Esperit podrem deixar enrere la nostra foscor i anar-nos endinsar en la llum, i podrem dir no a la negativitat i sí al cant de la vida, no al pessimisme i sí a l’esperança contra tota esperança. Perquè la llum del s.XXI resplendirà a través de persones, comunitats i entitats que sense fer soroll donen una resposta clara, compromesa i solidària a la pregunta: Què hem de fer?
Ester Bochita
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada