05 de desembre 2012

L'any litúrgic: Advent i festes de Nadal

Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.

La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il•lusió que trobar la llum encara és possible.

Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Ens anuncien un temps ple d’àngels i d’estrelles, uns éssers lluminosos que parlen de pau, que desfan les pors i les angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens guien cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús/Emmanuel: “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.

És així de senzill i d’ingenu? Ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil, però tot depèn també a quin nivell situem la nostra vida i quina resposta volem donar a la nostra situació. Maria no entenia pas gaire què estava passant, però escolta, pensa amb el cor, puja a la muntanya i, allà dalt, ens trobem a dues dones que festegen i que treuen força per lloar i cantar al Senyor.

Anton Ramon Sastre