29 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Enmig de les festes de Nadal, celebrem la festa anomenada de la Sagrada Família, un diumenge on som convidats a pregar per les famílies, i en l’Evangeli llegim la darrera escena que l’evangelista Lluc ens narra en el cicle de l’“evangeli de la infància”.
Aquest passatge, de Jesús perdut i retrobat al Temple al cap de tres dies, o com també se’l coneix, Jesús enmig dels doctors de la llei, ha inspirat tota mena de comentaris pietosos, que sovint s’han quedat només en detalls i no en el que, segons el meu modest parer, és el veritable ensenyament de la narració.

No és la intenció de l’Evangelista presentar-nos Jesús com un nen entremaliat que s’escapolí de la tutela dels seus pares, o el d’un setciències que discuteix amb els savis. Les paraules centrals de l’Evangeli d’avui són: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Són les primeres paraules que Jesús pronuncia en l’Evangeli. I a la vegada són la declaració d’intencions sobre el que serà tota la seva vida. Jesús, als dotze anys, en plena adolescència, ens manifesta la seva missió, revelar-nos el Pare, Ell viu amb el Pare, el Pare i Ell, són ú.

I tot succeeix en un context que ja anuncia la Pasqua. Jesús i els seus pares han anat a Jerusalem amb motiu de la Pasqua Jueva. L’adolescent serà retrobat al cap de tres dies, prefigurant el període de tres dies que passen des de la seva mort fins a la resurrecció. L’admiració per la saviesa de Jesús, ens mostra que en el Senyor, la saviesa de l’Antic Testament és superada per la saviesa del Nou Testament.

Maria i Josep “no comprengueren aquesta resposta”. L’Evangeli tot just ha començat. Com els pares de Jesús, nosaltres som convidats a llegir i meditar tot l’Evangeli, per entendre el que significa viure en la casa del Pare, viure en comunió amb Déu, i ho hem de fer com Maria, ... la seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

Tampoc ens ha de passar desapercebuda l'observació que ens fa Lluc, “A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”. És en l’interior de la família de Natzaret on Jesús creix, i ho fa com tots nosaltres ho hem fet, ja que Ell essent de condició divina s’ha fet un home semblant als altres. L’amor dels seus pares ho afavoreix. Com molt bé va dir Pau VI, el 5 de març de 1964 en la seva visita a Natzaret “Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats sagrades i inviolables...”


Josep M Jubany

26 de desembre 2012

Què podem fer? per José Antonio Pagola

La predicació del Baptista va sacsejar la consciència de molts. Aquell profeta del desert els estava dient en veu alta el que ells sentien en el seu cor: calia canviar, tornar a Déu, preparar-se per acollir el Messies. Alguns se li van acostar amb aquesta pregunta: Què hem de fer?

El Baptista té les idees molt clares. No els proposa afegir a la seva vida noves pràctiques religioses. No els demana que es quedin al desert fent penitència. No els parla de nous preceptes. El Messies cal acollir-lo mirant atentament els necessitats.
No es perd en teories sublims ni en motivacions profundes. De manera directa, en el més pur estil profètic, ho resumeix tot en una fórmula genial: "Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi". I nosaltres, què hem de fer per acollir Crist enmig d'aquesta societat en crisi?

Primer de tot, esforçar-nos molt més a conèixer el que està passant: la manca d'informació és la primera causa de la nostra passivitat. D'altra banda, no tolerar la mentida o l'encobriment de la veritat. Hem de conèixer, en tota la seva cruesa, el sofriment que s'està generant de manera injusta entre nosaltres.

No n'hi ha prou de viure a cops de generositat. Podem fer passos cap a una vida més sòbria. Atrevir-nos a fer l'experiència "d'empobrir" a poc a poc, retallant el nostre actual nivell de benestar, per compartir amb els més necessitats tantes coses que tenim i no necessitem per viure.

Podem estar especialment atents als que han caigut en situacions greus d'exclusió social: desnonats, privats de la deguda atenció sanitària, sense ingressos ni cap recurs social... Hem de sortir instintivament en defensa dels que s'estan enfonsant en la impotència i la manca de motivació per enfrontar el seu futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives diverses per estar a prop dels casos més sagnants de desemparament social: coneixement concret de situacions, mobilització de persones per no deixar ningú sol, aportació de recursos materials, gestió de possibles ajudes...

La crisi serà llarga. En els propers anys se'ns oferirà l'oportunitat d'humanitzar el nostre consumisme esbojarrat, fer-nos més sensibles al patiment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestió de la crisi... Serà la nostra manera d'acollir Crist amb més veritat en les nostres vides.

José Antonio Pagola

25 de desembre 2012

Bon Nadal !!!


Oh Veritat,
tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l'estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Josep Carner



24 de desembre 2012

Catequesi, el Nadal

Ja sabem que el calendari de l’any litúrgic consta de 3 cicles (A, B, i C) corresponents a tres anys. En el primer es llegeix l’evangeli de Mateu; en el segon, el de Marc; i en el tercer, el de Lluc.

Aquest any 2012–2013 toca el cicle C. L’evangeli de Joan es reparteix entre els tres cicles, atès que els evangelis de Mateu, Marc i Lluc segueixen un esquema comú. En canvi, Joan segueix un esquema propi, en què tracta de fets i paraules de Jesús dels quals no tracten els altres tres. Els primers s’anomenen sinòptics perquè donen una visió de conjunt, que és el que significa la paraula sinopsi. Es fa lectura d’un text de Joan, quan la festivitat fa referència a alguna temàtica de la qual Joan tracta.

En la festivitat de Nadal, Lluc hi aporta un preciós relat de l’esdeveniment, confeccionat amb llenguatge simbòlic summament ric.

Joan en canvi en fa solament una breu referència, però d’una gran significació teològica.

Testimoni de Lluc
Quan parlem de Lluc, ens referim moltes vegades a Sant Pau atès que Pau va tenir una gran influència sobre Lluc ja des de la seva joventut i va ser company i col·laborador seu en tots els seus viatges missioners.

Pau ens diu en la carta a l’Església de Colosses (1, 26–27) “Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, el seu designi, amagat durant segles i generacions, i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. Déu els ha fet conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu designi a favor dels pagans. El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria, estigui en vosaltres.

22 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Vull fer la teva voluntat (He 10, 9). Com ens diu la segona lectura, Crist, adreçant-se a Déu quan entra al nostre món, centra així el seu propòsit. I és fent la voluntat de Déu, més enllà de sacrificis i holocaustos que ja no el complauen, com Crist ens salva, ens santifica, acomplint la voluntat divina amb l’ofrena del seu cos (He 10, 10). Ho fa des del moment d’entrar a compartir la vida amb els humans, quan és infantat per la qui l’havia d’infantar, segons l’expressió del profeta Miquees a la primera lectura, que afegeix que ell ha de governar Israel i serà la pau (Mi 5, 1-4).

Ell és, en efecte, el Senyor, que Elisabet, plena de l’Esperit Sant, reconeix present en el ventre de Maria, com ens diu l’evangeli (Lc 1, 43). Maria, que l’ha d’infantar, ha acceptat la voluntat de Déu. Per això, Elisabet la proclama feliç, benaurada, per haver cregut (Lc 1, 45).

Acceptació de la voluntat divina per part de la mare feliç, Maria, i resolució del fill salvador, Jesús, per dur a terme, fins al final, aquesta voluntat. Això és els que ens proposa la litúrgia d’avui, molt propera a la celebració del naixement de Jesús, com a darrer pas en la nostra preparació del seu adveniment.

La pregunta, doncs, que convé que ens fem és simplement aquesta: per cadascun de nosaltres, quina és ara la voluntat de Déu?, com podem acollir Jesús, que se’ns apropa feble, infant?, quina mena de solidaritat avui, enmig del desastre econòmic, ens demana? I per a nosaltres com a comunitat, com hem de rebre’l?, com hem de fer créixer l’aprofundiment de la fe, els motius sòlids d’esperança, la solidaritat col·lectiva?
Jordi Cors

21 de desembre 2012

Quan falten ja pocs dies per celebrar la festa del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2012, rebeu tots les més sinceres felicitacions.

Amics ens hem de felicitar.
Ja que el Nadal és la gran oportunitat per tornar a contemplar el gran misteri de l’Amor de Déu. Déu s’ha fet home,
Déu s’ha fet un de nosaltres. Ja no hi ha distància entre cel i terra.
Ell ha plantat la seva tenda enmig nostre. Ja no estem sols. Tenim company d’acampada, de camí, d’excursió, és el mateix Déu fet home.
El seus títols són Conseller prodigiós, Déu–heroi, Pare per sempre, Príncep de pau.
Les seves senyes, un nen en bolquers posat en una menjadora. En ell hi ha la grandesa i la senzillesa. El poder i el servei.
El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum.
Elisabet, l’estèril ha concebut un fill a les seves velleses.
Josep, l’home bo, acull Maria a casa seva.
Maria, noia verge, esdevé per obra de l’Esperit Sant, Mare de Jesús.
Els pastors escolten veus angelicals.
Els mags es posen en camí seguint un estel.
Enmig de la nit neix la llum del món.
En el Nadal tot el que és bo és possible.
Felicitats!

«Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s’ha volgut fer home i ha nascut d’una verge, compartint la nostra humanitat, ens ha fet el do de la seva humanitat» (de la Litúrgia de les hores, octava de Nadal)

«Avui ha nascut, dilectíssims, el nostre Salvador: alegrem-nos-en. Perquè no s‘escau que hi hagi lloc per la tristesa en el moment que ens ha nascut la vida, que un cop ja treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l’eternitat promesa» (Sant Lleó el Gran)

«Déu s’ha allotjat entre els homes. La bondat del cel ha davallat a la misèria de la terra. La força s’ha decantat en la feblesa. Temps i eternitat s’entremesclen. La robustesa ve a sostenir la fragilitat. El Senyor s’inclina per assistir el servent» (Sant Ildefons)

«La seva primera aparició en el món és en una menjadora: allà les bèsties remuguen l’herba i al voltant tot és silenci, pobresa, simplicitat, innocència» (Joan XXIII, Diari de l’ànima)

«Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança» (Pere Casaldàliga).

En la nit de Nadal
la pobresa és enaltida.
La pau s’imposa a la guerra.
La generositat trenca l’avarícia.
La humilitat està per damunt la supèrbia.
La llibertat trosseja les cadenes dels esclavatges.

BON NADAL... a tots, ja que Jesús neix per tots els homes i dones.


Josep M Jubany


20 de desembre 2012

Pessebristes a Sant Ildefons

Una joiosa novetat llu enguany a la nostra parròquia, que ben segur molts haureu tingut ocasió de contemplar. Es tracta del pessebre instal·lat a l’entrada del temple a mà esquerra.

El més significatiu d’aquest pessebre són els pessebristes, una trentena de nois i noies de les nostres catequesis, i dels grups d’esplai, escoltes i Batec que es van unir per fer-lo. S’ho van passar molt bé fent-lo i nosaltres els en donem les gràcies més expressives.


18 de desembre 2012

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'aquest temps d'Advent tindran lloc: Dimecres 19, a les 12 del migdia i a les 8 del vespre, i Divendres 21,a les 9 del vespre.

A més, abans i després de totes les misses, els preveres atendran a qui desitgi celebrar aquest sagrament segons la primera fórmula del ritual.

Tot seguit teniu un guió de revisió de vida que ens pot ajudar a preparar la celebració.

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - ADVENT DE 2012


Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.

Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i li digué: -Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

El Senyor li va respondre: -Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part , i no li serà pas presa. (Lc 10, 38-42)

: : : : : : :

‘Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula’. - S’asseu als peus d’un home i l’evangelista diu que s’asseu als peus del Senyor. Déu és ‘el Senyor’. Ella, asseguda als seus peus, indicant la postura del deixeble davant el seu mestre, absorta, escolta la seva paraula. Així de senzill, així de sublim. Déu és el Senyor, Jesús la seva Paraula. Reconeixent aquest gran misteri, qui gosaria parlar?; qui no prestaria atenció?; qui no obriria de bat a bat llur cor? Mentre, Jesús, en el seu camí de cada dia, demana de ser acollit, de ser escoltat. Molts, de bona fe, el fan entrar a casa seva, li donen el bo i millor del que tenen i són... Però Ell, potser, no haurà pogut ‘parlar’.

- Sabent que Jesús ha vingut a parlar-nos -ell que és ‘la Paraula’-, l’escoltem amb apatia o amb vera expectació? :: Reso només, o bé primer l’escolto i després prego? :: I què és primer: el que Ell em diu o el que els altres em diuen d’Ell? :: Quan, des del neguit, li demano que m’ajudi, no hauria d’esperar, en silenci i temps, la seva misteriosa resposta? :: Què em diu l’actitud de Maria asseguda als peus de Jesús? :: Ja sé que la fe s’actua i es sosté amb la pregària?

17 de desembre 2012

Concert de Nadal

El cor Contrapunto Vocale oferirà un concert el proper dissabte dia 22 de desembre, a les 9 del vespre. A diferència d'anys precedents, enguany el concert tindrà un format més acostat al que clàssicament entenem per un "Concert de Nadal". S'hi interpretaran obres catalanes i angleses per a cor "a cappella" relacionades amb el Nadal; algunes són nadales "strictu sensu", i d’altres són obres inspirades en textos bíblics relacionats amb el Nadal. Destaquen les obres "Magnificat" i "Nunc dimitis" del gran compositor anglès Henry Purcell (segle XVII), basades en el Magnificat de la Verge María i en el càntic de Simeó en la festa de la Presentació del Senyor. També s’interpretaran diverses cançons pertanyents a la tradició dels "Christmas carols" anglesos, i "Llum de Nadal", una suite de nadales tradicionals catalanes harmonitzades pel compositor vigatà Josep Baucells.

16 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Els diferents estaments socials de l’època fan un interrogatori a Joan el Baptista i la seva resposta deixa veure que té assumit i assimilat l’ensenyament de la Torà i els profetes, i convida a què es posi en pràctica en la vida concreta de cadascú.

Però, davant l’expectació del Messies, Joan bateja amb aigua per propiciar el canvi. Aquest bateig és un ritus que molts pobles practicaven per expressar el desig d’una nova vida. Joan, en la seva persona com a precursor del Messies, és un balbuceig d’aquesta nova vida. En la seva predicació adverteix que estem davant d’una nova era i presenta Jesús no com Messies de David, és a dir, “guerrer”, sinó com Messies espòs, aquell que crearà amb la humanitat un vincle d’amor i fidelitat fins a l’extrem. Això ho expressa amb el signe de no sentir-se digne de deslligar-li el calçat. (cf. Dt 25,5-10; Rut 4).

El to de la predicació de Joan és d’exaltació, tremendament apassionat i exigent “la palla cremarà en un foc que no s’apagarà”. El tarannà de la predicació de Jesús, en canvi, sense obligar a res, és, alhora que ferm, profundament compassiu i comprensiu, d’acolliment als que estan lluny i en el seu fer i en el seu dir és totalment pacífic fins al punt de desdir allò que proclamà d’Ell el seu precursor.

Parlant de la missió de Jesús, Joan afirma: “...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc...” Però en les paraules de Jesús, el foc no té connotacions negatives, més aviat expressa energia, força vital, llum, caliu... El bateig en l’Esperit requereix una decisió indestructible, i una opció lliure, personal i conscient de permetre que l’Esperit rebut com do ja des de la creació creixi, maduri i ens transformi en allò que som i que joiosament estem cridats a ser: Fills i filles de Déu com ho és Jesús.

Quan deixem l’Esperit actuar en nosaltres Ell desplega la seva força activa, recreativa i renovadora i a través de la pregària, la contemplació i l’acció transforma el nostre ésser de forma radical i progressiva. Quan permetem que ens enamori ens posa al servei dels altres de manera incondicional com ho va fer amb Jesús.

Per això em pregunto: La transformació de mentalitat a la que ens afrontem socialment i personalment es pot desarrelar del canvi de cor? Sortosament, si ens decidim a obrir-nos de bat a bat a l’Esperit podrem deixar enrere la nostra foscor i anar-nos endinsar en la llum, i podrem dir no a la negativitat i sí al cant de la vida, no al pessimisme i sí a l’esperança contra tota esperança. Perquè la llum del s.XXI resplendirà a través de persones, comunitats i entitats que sense fer soroll donen una resposta clara, compromesa i solidària a la pregunta: Què hem de fer?

Ester Bochita

15 de desembre 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 17

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 18

Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava.

Catequesi d'Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre. (darrera sessió)

Dimecres, 19

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Celebracions Comunitàries de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Divendres, 21

Celebració Comunitària de la Penitència a les 9 del vespre.

Dissabte, 22

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.


Batec@ires solidaris

Batec@ires!!!
recordeu que aquest DIUMENGE 16 de DESEMBRE tenim una trobada important amb LA SOLIDARITAT I EL VOLUNTARIAT... ens agradaria molt poder comptar amb tots vosaltres.

Us esperem a la Parròquia de St. Ildefons (NO ALS LOCALS DE MARIÀ CUBÍ) a les 10.15!!

14 de desembre 2012

Assemblea Sant Ildefons Novembre 2012: El Concili Vaticà II per Josep Hortet

En Josep Hortet, actualment Rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Port ens va parlar del Vaticà II des de la seva perspectiva d’observador privilegiat ja que va participar en la inauguració del Concili a través del seu càrrec de secretari de Mossèn Manuel Bonet, en aquell moment auditor de La Rota romana. Josep Hortet ha estat Superior del Seminari, Vicari episcopal en època del Cardenal Jubany i consiliari de moviments d’Acció Catòlica.

La reunió va començar amb l’afirmació del que va representar el Concili per la majoria dels cristians : ‘El Concili Vaticà II va ser una alenada de l’Esperit en els nostres dies’. Tot i el gran protocol i detalls estètics del moment, ja el discurs inaugural de Joan XXIII va marcar de forma decisiva la percepció d’un esdeveniment històric per l’Església i pel món.

Des dels Seminaris on molta gent jove s’estava preparant pel ministeri, el discurs del Papa i els debats del Concili van ser rebuts com aigua de Maig en terra preparada i va obrir els ulls i les expectatives de molts cristians que esperaven que aquest procés en l’Església coincidís en un moment d’esperança pel món amb dirigents com Kennedy, Luther King i inclús Jrushchov a la Unió soviètica.

Josep Hortet va abordar la xerrada en tres parts : quina va ser l’aproximació i principals elements del Concili, les qüestions que sortien del Concili i que encara resten obertes i finalment què podem fer encara per anar completant tot el potencial no realitzat del Concili.

13 de desembre 2012

Els joves de Sant Ildefons fan el pessebre

Qui de vosaltres no ha sentit mai aquest poema ???

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les FIGURES DEL PESSEBRE,
una a una, ja han tornat.


Quantes vegades l’heu recitat dalt de la cadira després del dinar de Nadal
o cantat davant del PESSEBRE, a l’escola o amb la coral...

Aquest any els infants i joves de la Catequesi, l’Esplai, l’Agrupament i Batec volem preparar el NADAL d’una manera diferent...

Què us sembla fer plegats un PESSEBRE a l’Església de St. Ildefons ???

Per això ens cal la col·laboració de tots i totes i US PROPOSEM de participar al TALLER que organitzarem aquest divendres 14 de desembre a partir de les 6 de la tarda fins les 8 del vespre.

VINE A DEIXAR LA TEVA EMPREMPTA en el pessebre que junts muntarem ja sigui pintant una part del paisatge o bé fent una de les figuretes ... i fem així que tota la comunitat pugui viure més aquest Nadal tot compartint el naixement de Jesús.

TOTS FORMEM PART DEL PESSEBRE...

HI SOU TOTS CONVIDATS!!!

11 de desembre 2012

CAMPANYA JOGUINA SOLIDÀRIA

Amics, els joves del grup de BATEC de Sant Ildefons, amb l’ajuda de tots els joves de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, us volem proposar de participar en un nou projecte solidari que realitzarem aquest Nadal a la nostra comunitat.

Una de les coses que més il·lusió ens fa a tots per Nadal és poder fer i rebre alguns regals d’aquells a qui estimem. No volem grans regals ni gastar molts diners, però sí que ens ve molt de gust poder obsequiar una mica a aquells que més ens estimem. I quan som més petits, quins són els regals que ens fan més il·lusió? Com seria un Nadal sense cap petita joguina o joc que ens distregui, entretingui i que puguem compartir també amb els nostres amics?

Per això els joves de BATEC i tots els joves de la nostra comunitat volem intentar col•laborar en què cap nen ni nena es quedi sense una joguina en aquestes Festes de Nadal. Per aconseguir-ho, aquest any us volem proposar fer una campanya de recollida de joguines a Sant Ildefons en què tota la comunitat hi pugui participar.

Creiem que aquesta és una petita aportació per part nostra però que pot ser molt important pels nens i nenes que viuen en famílies amb greus problemes econòmics en aquests moments socials tan complicats que vivim.

Us proposem col·laborar aportant joguines noves o en molt bon estat per poder distribuir-les a famílies necessitades. Estem en contacte amb el CAU UBUNTU de Ciutat Meridiana, un centre que promou l’acolliment a persones de molts diversos orígens, moltes d’elles en situacions econòmiques molt precàries.

És important que abans de portar la joguina us pregunteu: ‘Em faria il·lusió que em regalessin aquesta joguina?’. Si la resposta és SÍ, segur que l’heu encertat.
Recollim joguines a la Parròquia fins el 4 de gener. Les podeu deixar a secretaria de la comunitat i nosaltres ens ocuparem de guardar-les, classificar-les i distribuir-les.

Moltes gràcies a tots i que tinguem tots un BON NADAL.

Els joves de BATEC, de l’Esplai Sant Ildefons i de l’Agrupament Escolta Joan Maragall

09 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

La Paraula al desert

Un any més comencem l’Advent amb la perplexitat de rebre de nou aquesta bona notícia, aquest adveniment que ve a canviar el món i que només espera que l’acollim: Jesús es fa present entre nosaltres, el fill de Déu, el que ha de convertir el món i els homes a base d’amor i perdó. Ens en adonarem?

Les lectures d’aquest diumenge d’Advent en són un magnífic testimoni: l’Evangeli ens parla de grans figures del moment, procuradors, tetrarques i altres caps significatius en contraposició a la figura de Joan Baptista, el fill de Zacaries, el Profeta del desert. I també identifica clarament on arrela la Paraula de Déu: no és als palaus dels governants sinó al desert i en el cor dels humils. Sempre hem identificat el desert com aquella realitat desolada i aspra on la vida no és possible i, no obstant, és aquí on el profeta té més públic, més que els oradors i líders.

També el text de la primera lectura de Baruc ens crida a acollir i alegrar-nos de la sort que hem tingut. Ens demana que creguem en les grans novetats que ens són anunciades. Ens diu que Déu ens conduirà amb bondat i amor. Però hem de ser sincers i hem de voler acollir amb esperança la Paraula de Déu. Hem de creure que la Bona nova realment toca el nucli de la nostra vida i la del nostre món.

Quan ve Nadal ens és difícil tornar al desert tal com ens demana l’Evangeli. Sovint tenim massa miratges i temptacions i descobrim poc l’interior de les persones. La imatge del desert hauria de ser en aquests moments un motiu que ens faci tornar a l’essencial, a allò que realment esperem i celebrem per Nadal: Déu es torna a fer present entre nosaltres. És la possibilitat de tornar a portar al nostre món un missatge d’esperança encarnat.

Durant l’Advent ens hem de preguntar on ens trobarà l’anunci de la Paraula que es fa vida: al desert o als palaus? I hem de reconèixer també el que entre tots anem fent per portar aquesta esperança a la vida dels qui més la necessiten: l’èxit del Gran Recapte del Banc d’aliments, de la Marató de TV3 o, més humilment, la nostra campanya de solidaritat amb Sant Paulí, són signes del que hauria de ser, també, la nostra celebració de Nadal.

Lluís Sànchez Rissech

08 de desembre 2012

Assemblea de desembre, Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys, en temps d’Advent preparem una VETLLA DE PREGÀRIA. Aquestes setmanes prèvies a Nadal que hem iniciat són molt aptes per a la reflexió. Així doncs, us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Us esperem el proper dilluns 10 de desembre a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim.

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Vetlla de Pregària a les 9 del vespre a la capella del Santíssim. És un dels actes programats per l'Advent.

Dimarts, 11
Casal Sant Ildefons: Xerrada d'Advent i Nadal, per Mn. Josep Jubany. La Coral del Casal cantarà nadales.

Catequesi d’Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre

Dissabte, 15

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de ¾ d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de ¾ d’11 del matí

07 de desembre 2012

Agraïment de la Comissió Econòmica

Després de la nota que es va publicar al full informatiu del 28 d’octubre sobre l’economia de la comunitat, la resposta rebuda, tant pel que fa a noves subscripcions com a l’actualització d’antigues quotes, ha estat molt positiva. La Comissió Econòmica agraeix aquest gest responsable que ajuda a pal·liar la davallada progressiva d’ingressos que darrerament venim acusant.

05 de desembre 2012

L'any litúrgic: Advent i festes de Nadal

Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.

La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il•lusió que trobar la llum encara és possible.

Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Ens anuncien un temps ple d’àngels i d’estrelles, uns éssers lluminosos que parlen de pau, que desfan les pors i les angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens guien cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús/Emmanuel: “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.

És així de senzill i d’ingenu? Ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil, però tot depèn també a quin nivell situem la nostra vida i quina resposta volem donar a la nostra situació. Maria no entenia pas gaire què estava passant, però escolta, pensa amb el cor, puja a la muntanya i, allà dalt, ens trobem a dues dones que festegen i que treuen força per lloar i cantar al Senyor.

Anton Ramon Sastre

03 de desembre 2012

Catequesi d'adults d'Advent i Nadal

Trobades dirigides per Anton Ramon Sastre
Dies: els dimarts 4, 11 i 18 de desembre.
Hora: de 20:30 hores a 21:30 hores.

CATEQUESI LITÚRGICA: EL CICLE DE NADAL (2012)


Objectiu: És una invitació a unes trobades (3) que pretenen obrir noves portes i nous espais de reflexió individual, però en un marc de reflexió participada i conjunta. No es tracta, doncs, de sentir unes conferències, ni d’escoltar només una explicació que acabi amb unes conclusions fetes i tancades; més bé al contrari, es pretén ajudar a qui hi participi a reflexionar sobre la seva fe personal, des del lloc o nivell on hagi arribat. Una de les coses més importants avui és que els cristians recuperem el saber confessar la nostra fe, que recuperem l’autoestima de ser allò que som, sense creure’ns o aparentar ser més savis o tenir un coneixement especial més enllà del saber de les persones que ens envolten, sinó que es tracta de saber explicar la nostra experiència de fe. Un testimoniatge que s’ha perdut segurament per culpa d’un adoctrinament insostenible en un temps com el nostre, en el que tot s’està qüestionant i en el que la religió i les esglésies –i no sols la catòlica- són objecte d’un menyspreu sense precedents, en un entorn d’ignorància cultural i d’autosuficiència individualista també sense precedents.

Destinataris:
En primer lloc, és una invitació a tothom que tingui interès en aprofundir la seva fe, tant des del punt de vista de comprensió del què creiem (fe), com des del punt de vista de comunicació de la nostra experiència de fe (testimoniatge). Però, en segon lloc, voldria ser també un espai obert a persones que un dia abandonaren la fe, per trobar-la incompatible amb la seva comprensió del món i amb la seva ètica personal. Són milers i milers de persones que es troben en aquesta situació i des de les comunitats cristianes no acabem de trobar llocs ni moments per a un diàleg sincer, respectuós i seré.

Metodologia:
Per tal de no divagar i fixar un espai comú de reflexió en les nostres trobades, tindrem com a guia i referència l’ordenació dels diumenges i de les festivitats durant el temps d’Advent, Nadal i Epifania, fent atenció crítica tant als textos bíblics de la litúrgia de la paraula (cicle “C”), com a les diferents pregàries dels diumenges i festes d’aquest temps. La raó d’haver seleccionat aquest criteri és pot resumir en l’explicació d’un axioma clàssic que traduït vindria a dir: Allò que és objecte de pregària i de celebració per a la comunitat cristiana de forma constant i repetida durant el temps (“lex orandi”), s’esdevé norma i camí de fe per a tots els creients (“lex credendi”).

Des de la fe, l’acció litúrgica suposa una comunitat cristiana convocada i reunida en el nom de Jesús, com a lloc privilegiat de la presència del Senyor i, per tant, lloc de comunicació (comunió) amb ell i lloc per excel·lència d’una revelació pendent sempre d’actualització. Per tant, les nostres trobades pretenen ajudar-nos, en primer lloc, a viure allò que es podria anomenar reinterpretació de la festa cristiana; en segon lloc, intentar apropar-nos a la figura de Jesús des d’una perspectiva que parteix d’una nova relectura dels textos bíblics i litúrgics.

Anton Ramon Sastre


02 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Un nou Advent. I aquest any una nova esperança ciutadana amb el nou parlament que estrenarem a Catalunya.

Sembla que els textos d'aquest diumenge s'hagin pronunciat AVUI.

Jeremies: “Diu el Senyor: ...faré néixer...un rebrot legítim que defensarà el dret i la justícia"

Jesús, d'ahir, d’avui i de sempre, ens ha dit com hem d'actuar: que el dret i la justícia siguin una realitat.

Però interpretem, no la justícia i el dret dels homes que tantes vegades estan al servei dels poderosos, sinó la justícia i el dret que Jesús ens ha tramès en el seus evangelis. Practiquem aquesta justícia?

Estem cridats, per tant, a col•laborar perquè les institucions que han sorgit de les eleccions de diumenge passat s’acostin a practicar aquesta justícia.

Tant els salms com la segona lectura de Pau ens inviten a aprofundir en el coneixement i pràctica dels camins del dret i la justícia, que clarament passen per l’amor que ens hem de tenir els uns als altres.

És a dir, hem de pregar amb totes les nostres forces, però també ens hem d’instruir i hem de treballar i fer tot el que està al nostre abast perquè la llum de Déu resplendeixi i difumini aquest malson en el que vivim. I si ja ho féssim, com diu Pau cal que avancem encara més.

El fragment de l'evangeli de Sant Lluc és un dels clàssics de la fi del món, però pensem que el podem interpretar des d’una visió actual; recordem els tsunamis, la capa d'ozó i la repercussió sobre les aigües del planeta. I podríem seguir amb la relació dels problemes ambientals que patim i dels que en som responsables.

Sabem que les escriptures estan plenes de simbolismes i de metàfores.

L’Esperit Sant, ens farà entendre tots els nostres disbarats? Aquesta vinguda que s’anuncia és per trobar ja unes estructures econòmiques i socials que facin possible la pràctica fidel de l’evangeli per tota la humanitat?

Creiem que les paraules “redreceu-vos i alceu el cap” són realment esperançadores. Tant de bo que sapiguem interpretar les escriptures per treure la força d’anar endavant malgrat totes les desfetes que estem presenciant, i de les que, repetim, també en som responsables.
Angelina i Josep M.

01 de desembre 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 2
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 3
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 4

Casal Sant Ildefons: Pel·lícula de Nadal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Catequesi d'adults d’Advent-Nadal
a 2/4 de 9 del vespre.

Dimecres, 5

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Ignasi Moreta rep el premi Memorial Ferran Lara de la Cambra del Llibre a un jove emprenedor

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, ben conegut i estimat a la nostra comunitat, rebrà el guardó Memorial Ferran Lara. Aquest premi reconeix la tasca a un jove emprenedor del sector menor de 40 anys, que destaqui pel seu projecte empresarial. El guardó, atorgat per la Cambra del Llibre de Catalunya, es lliurarà el proper dimecres 5 de desembre durant la celebració de la 27ena Nit de l'Edició al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. L'acte serà presidit per Xavier Trias, alcalde de Barcelona.