04 de novembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“No ets lluny del Regne de Déu”

Aquesta és la resposta de Jesús davant d’una veritable confessió de fe d’un mestre de la Llei, com llegim en el fragment d’avui de l’Evangeli de Marc. “Déu és un de sol, i estimar-lo i estimar els altres com a un mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”. Això és el que manifesta aquell mestre de la Llei després de preguntar-li a Jesús: ¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?

És clar que no fa altra cosa que repetir el que Jesús li ha dit abans, i també, en part, emprant les mateixes paraules que Moisès va adreçar al poble d’Israel després d’haver-los donat els manaments de Déu, que descriu el fragment del llibre del Deuteronomi que llegim avui a la primera lectura.

La resposta de Jesús deixar clar allò que el poble jueu ja sabia, que el primer manament és estimar Déu per sobre de totes les coses. Però hi afegeix un segon manament: “Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquest.”

El mestre de la Llei, en funció del seu mestratge, coneixia molt bé quin era el primer manament, però en escoltar la resposta de Jesús s’adona que estimar els altres com a un mateix comporta que a partir d’ara ja no són necessaris els sacrificis ni les ofrenes cremades a l’altar. Comprèn que a més d’estimar Déu cal estimar els altres. I així ho manifesta convençut davant Jesús.

Cal entendre, doncs, que els manaments de la Llei de Déu no han de ser una càrrega feixuga, un posar pals a les rodes de l’existència, sinó tot el contrari, una espurna d’esperança que aplani el camí de la salvació.

És tot el que Jesús ens demana, i si confessem la nostra fe amb sinceritat de cor també nosaltres “no serem lluny del Regne de Déu”.

Josep Maria Lari