27 de novembre 2012

Catequesi, l'Advent


La paraula Advent significa adveniment, vinguda. La fe cristiana ens fa viure en la convicció que TOT ENS VE DE FORA! La fe ens fa acollir i cooperar en quelcom que ens és regalat!

El missatge de la fe cristiana comença i es fonamenta en l’afirmació que Déu és Creador del cel i de la terra. Tot el que som i tenim ho rebem, ens és regalat.

El missatge de la fe cristiana ens presenta Jesús: el testimoni de la seva vida, la seva mort i resurrecció, i tots els seus ensenyaments, com a quelcom que ha esdevingut i se’ns ha donat gratuïtament.

Tot, però, ho hem de rebre amb una actitud d’obertura i acolliment i ho hem de secundar amb agraïment i cooperació, de manera conscient i lliure.Tot plegat únicament es capta i es comprèn dintre el marc de la Bíblia, que ens en dóna les claus interpretatives.

Hem vist com l’esperança del Messies és el dinamisme de la història bíblica jueva.
L’Església de Jesús comença i es fonamenta en la fe que afirma que Jesús és el veritable Messies o Crist que ve a establir el Regne de Déu en el si de la comunitat jueva per obrir-se i escampar-se per tota la humanitat.

Per Tots Sants, vàrem remarcar la importància que té en l’esquema essencial de la fe cristiana, l’afirmació de fe sobre Déu creador que implica afirmar que tot el que existeix és creatura.

Distingíem entre creació i fabricació. La fabricació és l’acció d’una causa que provoca un efecte, com un rellotger fabrica un rellotge. L’efecte un cop fabricat esdevé independent de la causa. La creació és donar de la pròpia plenitud existència i vida a la creatura, però no solament en el seu origen, sinó que tota la realitat de cada creatura, depèn total i immediatament del Creador, tal com ho formula Sant Pau: en Déu, vivim, ens movem i som.

La persona creient i conscient de la seva fe viu una relació constant i immediata amb Déu Creador, i que tot el que vivim, fem i som, ho realitzem no solament per nosaltres mateixos, sinó en Aquell que ens crea, que ve constantment a nosaltres creant-nos. Som resultat d’un constant ADVENT!


El missatge bíblic ens diu a més, en els poemes del Gènesi, que Déu ens crea a imatge i semblança seva: conscients, coneixedors, lliures i responsables: capaços de respondre amb llibertat a les exigències de la realitat i dels altres. Tots els humans poden obrir-se o tancar-se, assumir o rebutjar la vinguda constant de Déu en cadascun d’ells.

També ens diu que els humans s’han situat, des dels orígens, en una actitud de resistència en relació amb la crida de Déu que des de la consciència de cada home i de cada dona ens empeny vers la veritat i el bé. Sovint, però, aquesta actitud es concreta en decisions de rebuig. El pecat introdueix en el món tota mena de mal moral, que complica i augmenta el mal físic que el món pateix, pel fet de ser material i evolutiu.

L’evangelista Lluc ens narra com Déu Pare, per cridar i ajudar els humans a rebre la vinguda de Jesús, ha enviat primer Joan Baptista que ens crida a preparar-nos per rebre’l amb una conversió de tots els mals i pecats que hi hagi en nosaltres. També ens crida a fer una conversió de totes les actituds humanes que, sense ser pròpiament pecats, siguin destorb per rebre com cal el Senyor, com seria per exemple una actitud radical d’egoisme, racionalisme o cientifisme.

Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes..
(Evangeli de Lluc 3,2-4 )

En la carta als Gàlates (4, 4-7) Pau ens diu: Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill que crida “Abba, Pare”.

Per Sant Pau Jesús neix veritablement com a home concret en un lloc i un temps concrets, i com a jueu, membre d’un grup humà concret, però també és un Enviat, i un enviat que és el Fill de Déu Pare. Pau ens proclama la realitat de la intervenció divina, (el Misteri) que es realitza en Jesús. Tot l’any litúrgic és la memòria i la celebració de tot aquest Misteri. És precisament en això, que Lluc ens ajuda molt a situar-nos davant d’aquest Misteri, ensenyant-nos a captar-lo i a creure correctament en la figura de Maria, la mare de Jesús.

El dibuix sobre l’Advent representa com Déu Pare envia el seu Fill al món. La , com ja sabem, és un símbol bíblic de Déu Pare, inici i font de tota INICIATIVA. La resplendor de llum, és el símbol de Déu Fill. En el Credo solemne diem: Jesucrist Fill Unigènit de Déu Pare...LLUM RESPLENDOR DE LA LLUM. El núvol, símbol de l’Esperit Sant. Déu ho fa tot, mogut pel seu AMOR. La figura de Joan Baptista anunciant a tota la humanitat el missatge de la vinguda del Messies tal com ho va anunciar ja el profeta Isaïes.