Reflexions a la Paraula de Déu

No fa gaire temps, ha estat notícia l’accident d’una esportista d’elit que ha patit un accident; l’accident ha estat molt greu i ha comportat la pèrdua d’un ull. Darrerament, una vegada recuperada, ha fet una roda de premsa amb unes paraules que no deixen de ser sorprenents i a la vegada reveladores. Va dir: ara hi veig més que abans; abans només veia els cotxes de Fórmula 1 i les curses d’alta competició; ara veig moltes coses que abans no veia. Ha estat aquest accident el que li ha fet veure amb més realisme la seva vida.

Sovint les situacions noves en les que ens trobem davant la vida ajuden a veure les coses d’una manera més profunda i realista. Deixeu-me dir que aquesta és la meva situació actual. Això m’ha ajudat a situar la meva vida davant Déu i a veure com ell parla a través de les realitats presents. Amb quina profunditat sonen les paraules del salm: “en Vós Senyor m’emparo, que no tingui un desengany... sigueu el meu castell de refugi i la meva roca salvadora”, o aquell fragment de l’Evangeli: ”veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar... el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera”. Aquestes paraules en moments difícils tenen un ressò especial.

Precisament l’evangeli d’avui ens parla del pas de Déu per la vida per donar conhort i força en la figura del cec de naixement, que en sentir que Jesús passa a la vora del seu camí el crida insistentment: Fill de David compadiu-vos de mi. Aquest és el clam d’un home que sap que té a prop la salvació i quan els que eren allà el renyaven per fer-lo callar ell cridava més fort encara fins s fer-se sentir per Jesús: Mestre fes que hi vegi!

Voleu dir que aquest no hauria de ser també el nostre clam: Senyor que hi vegi? Que siguem capaços de veure la realitat que ens envolta, tantes situacions dramàtiques per a tanta gent; Senyor que hi vegi! Que no vagi distret per la vida, que sàpiga mirar la vida amb els ulls en què tu la mires.

Això ens ajudarà a copsar tota la riquesa de la nostra vida, només ens caldrà, com el cec, fer camí amb Jesús.

Lluís Saumell