Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


21 d’octubre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Servidors i no amos

Que el poder esclafa les persones i les societats és una constant al llarg de tota la història de la humanitat. Jesús no fa res més que constatar-ho en el seu temps, però no hi ha ni un petit oasi en tota la història que això no es verifiqui. El poder, però, no és una abstracció, sinó que l’exerceixen persones concretes que dominen, s’imposen i treuen o limiten la llibertat dels homes i dels pobles. És veritat que, a mesura que les nostres societats s’han anat civilitzant, els mètodes d’exercir el poder s’han anat polint a poc a poc, encara que no gaire, com avui es pot comprovar veient com tracten certs governs els seus pobles. Tots els que exerceixen poder ho justifiquen: uns perquè Déu els hi ha donat, altres perquè han estat “investits sobirans” per autoritat de l’església, altres perquè així ho diuen les lleis que ells mateixos han fet, altres perquè els pobles i les nacions els han transferit aquest poder a fi que tinguin cura del “bé comú”, un bé que només ells diuen saber què és i com s’ha de definir. La necessitat de justificar la “legitimitat” del poder, també creix amb el pas del temps i aquesta és la raó perquè sempre el poder hagi tingut la pretensió de ser inqüestionable. En resum: qui ostenta el poder té dret a exercir-lo, a justificar-ne la legitimitat i, a més a més, té la pretensió que no se’l qüestioni. A l’estructura social de l’església passa de manera semblant.

Joan i Jaume volen ostentar aquest poder, volen “seure a la dreta i a l’esquerra” del tron de Jesús, quan ell hagi estat proclamat rei (glorificat). Els evangelis tenen la gràcia i la traça de dibuixar quasi gràficament els desitjos dels personatges que fan entrar en escena. Però estar al costat de Jesús, caminar amb ell, conviure-hi, no és cap garantia de comprendre el seu missatge. “Entre vosaltres no ha de ser pas així”, els diu. En el Regne de Déu que Jesús predica no hi ha “governants” i “súbdits”, no hi ha lloc per als “grans personatges”. Les categories són unes altres: “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”. Només qui sap fer-se servent dels altres, qui sap patir amb els altres (compassió), qui es preocupa per la vida dels altres que troba en el camí de la vida, qui sap aturar-se per estendre’ls una mà, només aquests són del Regne. En Jesús reconeixem la persona que es va fer Servent de tota la Humanitat i per això nosaltres el proclamem “Únic Senyor”.

Anton Ramon Sastre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada