La comissió permanent de la “Conferencia Episcopal Española” acaba de produir un document que aborda la crisi sociopolítica i econòmica que colpeja Espanya, i en ell fa una crida a la solidaritat ciutadana per tal de neutralitzar les tensions socials i ajudar els més afectats. Hi estem totalment d’acord.
Ara bé, en aquesta declaració, els bisbes espanyols valoren el bé de la unitat d’Espanya i es mostren contraris a una posició reivindicativa de sobirania per part de qualsevol poble o regió del territori que fins a l’actualitat ha format part del conjunt espanyol. Tant és així que qualifiquen de deure moral atendre el bé comú d’Espanya, i reblen el seu judici dient que “las acciones unilaterales no son moralmente aceptables”. Davant d’aquestes i altres afirmacions contingudes en el document, creiem que poden ser oportunes i clarificadores les següents observacions:
1. Una majoria significativa de catòlics catalans tenen consciència de pertànyer a un poble amb una personalitat singular, que li confereix la categoria de nació. Una nació, Catalunya, que avui pertany a l’Estat espanyol, però que podria deixar-hi de pertànyer si aquest fos el desig de la majoria del poble.
2. Una majoria significativa de catòlics entenen que la defensa incondicional de la unitat de l’Estat no és compatible amb el dret a decidir el seu futur que tots els pobles amb entitat nacional tenen, dret que contempla la doctrina social de l’Església i dret que es basa en una concepció democràtica de qualsevol societat.
3. Aquesta majoria de catòlics també té clar que una cosa és l’Estat i una altra és la Nació. La Nació radica en una ànima col·lectiva, en un sentir, en un pensar i en un voler compartits, i en una llengua i una cultura pròpies. L’Estat, en canvi, és una realitat civil que es configura arran de diverses circumstàncies històriques, i que es pot modificar quan aquestes varien amb el pas del temps.
4. Els bisbes espanyols afirmen: “Ninguno de los pueblos o regiones que forman parte del Estado español podría entenderse, tal y como es hoy, si no hubiera formado parte de la larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España”. D’aquí es dedueix que, per als bisbes espanyols, a l’Estat espanyol només hi ha una sola nació. Els bisbes catalans, en canvi, en el document “Arrels cristianes de Catalunya”, de 1985, donen fe de la realitat nacional de Catalunya, i en el més recent document titulat “Al servei del nostre poble”, del 2011, escriuen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com vol relacionar-se amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual”. I unes línies més endavant: “Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.
5. En temes de moralitat en la vida civil, els catòlics catalans es creuen en el dret d’atenir-se únicament al magisteri dels bisbes de la seva nació.
Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Ildefons
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada