25 d’agost 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva els homes que se senten desfets (Sl 33, 19)

Això ens diu el salm responsorial d’avui. Ben a propòsit amb els temps conflictius i descoratjadors que ens toca viure. La nostra resposta a aquesta proximitat amorosa i compassiva de Déu ha de ser la del poble d’Israel, a Siquem, com ens descriu la primera lectura: “Mai de la vida no abandonarem el Senyor per servir altres déus” (Js 24, 16). “Servirem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu ”(Js 24, 18). Podem esbrinar, si ens ho proposem, quins són per a nosaltres aquests altres déus (costums o realitats properes), que considerem absoluts i ens lliguen al seu servei. I així ens aparten d’estar de debò al servei, a disposició, de l’únic veritable absolut, el nostre Déu, que ens alliberà de l’esclavatge, ens ha fet prodigis i té cura de nosaltres (Js 24, 17).

La segona lectura comença convidant-nos a posar-nos al servei, a disposició (és preferible traduir així el mot original grec, i no pas “sotmetre’ns”), els uns dels altres, per respecte a Crist (Ef 5, 21). Pau ens exhorta a aquesta actitud solidària, que respon a la proposta innovadora de Jesús d’unir el servei a Déu amb el servei als altres, i és ben coherent amb l’actitud envers el Senyor que el poble d’Israel manifesta a Siquem. Pau després, precisa, en les relacions familiars marit – muller, aquest “posar-se al servei, a disposició” mutus, conseqüència directa de l’amor mutu. Pren com a punt de referència la relació Crist – Església, d’amor i servei (Ef 5, 22-30 i 32). No entrarem ara a matisar algunes expressions pròpies del context marcadament patriarcal en què Pau es movia, sinó que destacarem com insisteix en la complementarietat i paral·lelisme entre servei i amor fins a l’extrem. I acaba citant el Gènesi (Gn, 2, 24): “Per això, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn” (Ef 5, 31).

En l’evangeli, Jesús afirma que és l’Esperit qui dóna vida i que les seves paraules són Esperit i vida (Jn 6, 63). I afegeix: “Ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare” (Jn 6, 65). Després, diu als Dotze si també el volen abandonar, com han fet altres. Pere respon: “Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, ... tu ets el Sant de Déu” (Jn 6, 68-69). Resposta equivalent a la del poble d’Israel: no abandonar el Senyor, sinó servir-lo. Tampoc nosaltres volem abandonar el Senyor, si el Pare ens ho concedeix, moguts per l’Esperit de vida. I això vol dir servir-lo, és a dir, estar solidàriament al servei, a disposició, els uns dels altres i estimar-nos mútuament.
Jordi Cors