Reflexions a la Paraula de Déu

"Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots el homes"

Les tres lectures d’avui ens parlen de sang i d’aliança.
Sona estrany avui, difícil d’entendre, que una aliança es faci amb sang. En el nostre temps les aliances i els pactes es formalitzen per escrit, mitjançant documents signats amb tinta i, fins i tot ara amb signatura digital, però no amb sang.

Veiem una primera aliança de Déu amb el poble d’Israel, en expressió de la qual Moisès després de llegir al poble el document on havia escrit les paraules que el Senyor li havia dit, aspergí el poble amb la sang de vedells sacrificats i digué: “Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.”

Aquesta aliança, com totes les aliances i pactes, demanava compromís per ambdues parts i Déu el va complir, hi va ser fidel, però el poble d’Israel, tot i que va respondre a Moisés “Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot”, no ho va fer, va trencar l’aliança. L’amor de Déu és tan gran que volgué fer una nova i definitiva aliança, però aquesta vegada no amb la sang de vedells sinó amb la sang del seu fill, Jesús, que es feu home, va viure com a home i va morir a la creu, vessant la seva sang per redimir les culpes comeses sota la primera aliança, com llegim a la carta dels cristians hebreus, i acceptà el seu sacrifici lliurement i amb tot l’amor vers el Pare i vers tots i cadascun de nosaltres.

La nit abans del seu sacrifici i mort, mentre sopava amb els deixebles celebrant la Pasqua jueva, avançant els esdeveniments de l’endemà donà el seu cos i la seva sang als deixebles: “preneu-lo, això és el meu cos” «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots el homes». No és això, donar el propi cos i la pròpia sang, la mostra de l’amor més gran, immens, inabastable?

Aquest amor, aquesta aliança, aquest donar-se de Jesús, ens obliga a nosaltres a donar-nos també incondicionalment a Ell, a identificar-nos amb Ell en la seva actitud durant la seva vida i la seva mort, a seguir el seu camí, a ser com Ell. Per ajudar-nos-hi tenim la Eucaristia, en la que recordem aquell darrer sopar.

Maite Cura