03 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Encara me'n recordo quan érem nens i els nostres mestres intentaven explicar-nos el misteri de la Trinitat amb la imatge del triangle, o amb aquella – menys desastrosa-, de les tres flames que s'unien en una. Ara somric, però no amb superioritat, sinó amb la comprensió de la nostra limitació. Eren imatges ben pobres. Però és que també somric davant els grans tractats de teologia de la Trinitat. I no pas perquè els consideri superficials, sinó per la pretensió i l'estarrufament d'aquells que, en el secret del seu cor, pensen que ja han explicat amb les seves formulacions el misteri de Déu.

Conscient que el nostre parlar de Déu és sempre antropomòrfic i simbòlic, m'agraden les imatges que el Crist utilitza per a desvetllar-nos el misteri de Déu. M'agrada descobrir que Déu és “Pare”, “Mare”, engendrador, fons inabastable que ens manté en l'ésser, en el qual “som, ens movem, i existim”(Fets- 17,28). M'agrada prendre consciència que Déu és relació, és amor entre persones. És comunió entre elles -comú unió-, que no fusió -”Creieu-me: jo estic en el Pare, i el Pare està en mi” (Jn.14,11)-.

M'agrada saber que d'aquesta relació participem els humans, i que és una relació de filiació i d'amistat. Hem rebut “l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:“Abba, Pare!”(Rom, 8,15). I m'agrada saber que, si som fills, som germans de tots els éssers humans i hem d'establir les nostres relacions en fraternitat, tot atenent l'alteritat i diversitat dels altres. Finalment, m'agrada escoltar que el Crist mateix prega al Pare que ens envïi en nom seu, l'Esperit Sant que ens farà recordar tot el que ell ens ha dit, i ens ho farà entendre (Jn.14,26). El seu dinamisme transforma els nostres cors. Per això, com diu Xavier Melloni, (2010, 'El Crist interior') “batejar” (=submergir) no significa “arreplegar cristians”, sinó col·laborar a submergir la humanitat en la Profunditat i Ultimitat que ho crea i ho sosté tot, i “que no es troba en cap allà, sinó en la més pura immediatesa de l'aquí i l'ara” (p.126) (batejar en el Pare). Batejar en el Fill significa “descobrir i celebrar la manera en què les diverses tradicions -incloses les anomenades atees, a-tees de moltes formes inautèntiques de creure en Déu- es preocupen de la causa dels altres” (p.124). I batejar en l'Esperit Sant significa deixar-nos sorprendre per la força de Déu que “no saps d'on ve ni on va”(Jn. 3.8), i que ens fa entendre i mirar les dinàmiques del món amb la mirada de Déu, per a transformar-les i construir-les creativament “en el dret i la justícia” (Salm 32,5).

Santiago Quijano