Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el Senyor, el teu Déu...” Ex 20, 1-17
“... nosaltres prediquem un Messies crucificat...” 1 Co 1, 22-25
“Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
“Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies” Jn 2, 13-25

La llei que Déu donà a Moisès i les Benaurances de Jesús es complementen de tal manera que complir-les garanteixen el camí de salvació i fins i tot la santedat. Vet aquí un programa que amb raó s’ha anomenat la constitució dels homes i dones de fe, que no necessita cap mena de tribunal constitucional per interpretar-la, perquè cadascú, en la seva consciència, sap prou bé quan el compleix o quan el transgredeix. Una constitució que no hem votat ni votarem mai, sinó que hem acceptat lliurement com una opció que se’ns ofereix gratuïtament per a la nostra trobada personal amb Déu. “Jo sóc el Senyor, el teu Déu”.

“Un Messies crucificat”, un escàndol per als jueus i per als altres un absurd, però també un misteri per a tota la humanitat. Sant Pau parla de la saviesa i el poder que hi ha en l’absurd i en la debilitat de l’obra de Déu, que és superior a la dels homes. El misteri es fa present en aquesta realitat del voler de Déu que s’ofereix com a víctima per a la remissió del pecat del món i que obre el camí de la resurrecció per a tots els homes i dones.

Els jueus que van presenciar el rampell de Jesús tot foragitant els venedors i canvistes del temple deurien quedar ben astorats, però més descol·locats deurien quedar encara davant la resposta de Jesús en demanar-li explicacions “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Qui ho pot entendre això? Novament el misteri es fa present per boca de Jesús. El santuari és el seu cos i la reconstrucció és l’anunci d’una cosa fins aleshores desconeguda, la seva pròpia resurrecció. Jesús ens ha fet veure que el nostre cos també és santuari del seu Esperit, i que per tant també participarem de la seva resurrecció.

Josep Maria Lari