30 de gener 2012

Homilia de Mons. Sesbastià Taltavull en l'Eucaristia de la celebració de la festivitat de Sant Ildefons el dia 21 de gener de 2012

Estimats preveres, germanes i germans, amics tots,

Amb goig celebrem aquesta festa avui amb tants i tants de motius que expressen la fidelitat d’una comunitat a una missió rebuda, però una comunitat que està atenta a la Paraula de Déu, una paraula de Déu que avui en segons quins aspectes ens desconcerta -ja he vist les cares quan s’ha llegit la segona lectura, he vist cares un poc així i notava que ho entenien-. De vegades quan la gent no reacciona és que no ho entenem, però avui sí que s’entenia, i la primera lectura també, que s’ha llegit molt bé, per cert.

Quan la paraula de Déu arriba així a nosaltres, quasi no faria falta fer homilia, però sí que és important que sapiguem llegir la nostra vida de cada dia, aquesta vida tan trasbalsada en aquest moment de crisi -que és la paraula més posada en boca de tothom- com la paraula de Déu la pot il·luminar. En llegir i rellegir aquests textos, especialment el primer de Jonàs, que parla d’aquesta desgràcia sobre la ciutat, sobre el poble -certament semblant al moment actual- veig que no és una desgràcia que vingui provocada per Déu, sinó que ve provocada per l’egoisme i per l’avarícia de la mala organització de la nostra societat, certament, quan quasi un 50% de joves estan a l’atur, això no és una broma. Quin és el futur, quan això és així? Com hem organitzat la nostra economia, les finances, de tal manera que uns s’enriqueixin tant i altres s’empobreixin tant? Aquí hi ha un problema de fons, un problema que de fet el que deia la segona lectura és això, hauríeu de viure ja d’una manera en què no hi hagués res d’aquest món que us tingués agafats, de tal manera que fóssiu completament lliures, amb aquesta llibertat dels fills de Déu.

A la primera lectura Jonàs estava mort de por i Déu li encomana: vés a totes les ciutats i digues-los que això va malament, que això s’acaba, i tota la ciutat va reaccionar. Hi devia haver retallades per a tots segurament en aquell moment, ho deurien rebaixar tant tant tot, per arribar a un dejuni col•lectiu! A veure si no és una retallada total això, i la ciutat va ressorgir perquè tots van trobar que havien de baixar del pedestal des de l’orgull, des de la gent que havia acumulat molt, des de la gent que calumniava altres i els carregava injustícies. La ciutat s’havia de convertir. Això és la paraula, l’expressió que sempre empra la bíblia quan parla d’un canvi radical, no d’un canvi superficial, epidèrmic.

M’agrada molt escoltar els joves quan en aquest moment fan judicis sobre la nostra societat i quan sents que diuen que hi ha uns problemes que arriben a tocar fons, perquè veuen conductes en els majors que no són edificants, que no són exemplars; a més els mitjans de comunicació les posen en evidència cada dia amb el plat a la taula, i veiem com funciona tot. Qui pot donar ànims als joves perquè mirin el futur amb esperança? Qui els pot dir que això ha de canviar? Tots hem de fer el possible per canviar! I com recuperar l’ànim i com recuperar la confiança? Per això avui, aquesta Paraula de Déu ens fa una convidada, jo diria molt forta, al canvi que hi ha d’haver en la nostra forma d’actuar. Ho veiem a l’evangeli quan Jesús es troba enmig de la feina amb dos dels seus deixebles, i els diu heu de venir perquè hem de solucionar això, heu de venir perquè hi ha d’haver persones entregades del tot, persones que no es quedin res per a elles, persones que pensin més en els altres que en elles mateixes, persones que sàpiguen viure aquesta pobresa que tantes vegades prediquem i no fem. I Jesús quan els diu això està demanant una opció d’amor radical. Quan una societat com la nostra no genera persones així, quan les nostres comunitats cristianes no fan persones que siguin així, ens haurem d’interrogar molt què està passant, si de veritat la Paraula de Déu ens la prenem amb seriositat.

29 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Més humans

El profeta bíblic interpel·la el poble. No prediu el futur, no és un visionari. Més aviat qüestiona el present, alerta aquells que volen ser poble de Déu. Els diu allò que ja saben, allò que sabrien si paressin atenció: que s’estan desvinculant d’un compromís, d’una aliança, que s’estan allunyant del camí de la consciència. Als falsos profetes és relativament fàcil veure’ls el llautó perquè tenen un discurs propi, que no apel·la a la raó compartida, que no crida a perseguir l’anhel profund de cadascú i de tots alhora. El fals profeta no arrossega l’esperit inquiet.

Jesús es reconeix en el moviment de renovació que encapçala Joan el Baptista i participa en una esperança compartida de canvi. A través de l’aprofundiment dels missatges profètics, i de la meditació, descobreix la seva missió i supera les temptacions dels corrents de la seva època, n’identifica les alienacions i se’n sap desprendre. A partir d’aquell moment parla amb autoritat. L’empeny la convicció. La seguretat li ve de la força de la decisió interior i de l’autonomia responsable d’aquell que sap què vol i per a què viu.

A la sinagoga de Cafar-Naüm, Jesús no hi va a repetir els discursos de sempre, hi va a catequitzar. No sabem ben bé qui és l’esperit maligne que l’interpel·la: Un alienat, potser? Un ultraortodox? Una persona maliciosa que es vanta de la seva maldat? Un esperit conformat o endormiscat?

En qualsevol cas Jesús l’allibera, el convida a canviar, el convida a recuperar la seva humanitat.

Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor, que no enduríssim els nostres cors i ens sentíssim interpel·lats pels profetes, empesos a exercir la nostra vocació per les paraules de l’apòstol, convidats per Jesús a alliberar-nos i a ser més humans.

Helena Cots

28 de gener 2012

La setmana dia a dia

Dilluns, 30
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 31
Casal Sant Ildefons: xocolatada. Balls de Country i de saló.

Trobada del grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dimecres, 1
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 4
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge, 5
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. ticipant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

27 de gener 2012

Celebració de la Festivitat de Sant Ildefons

El passat dissabte dia 21 de gener a les 8 del vespre ens vam reunir a l’entorn de l’Eucaristia per celebrar la festivitat de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró.
L’eucaristia va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull i concelebrada amb Mn. Josep M. Jubany, Mn. Lluís Saumell, P. Ferran Aguiló, Mn. Joan Luís Cardona, Mn. Salvador Torres, P. Josep Gendrau, i assistida pel diaca Mn. Xavier de Dou.

La Coral La Fontana dirigida per Mercè Cano, va ajudar a solemnitzar la celebració.
Mateu Serra del Consell Pastoral va dir aquestes paraules de benvinguda:

Bona nit a tothom. Sigueu tots molt benvinguts a la missa d’aquest vespre que, com sabeu, avui és una mica especial perquè celebrem la festa del nostre patró, Sant Ildefons. Avui, per tant, la nostra comunitat està de festa Major.

Les festes majors se celebren un cop l’any i s’esperen amb il·lusió, per això representen una referència temporal en el nostre calendari. Les solem celebrar amb una certa solemnitat i, per això, avui hem volgut convidar el nostre estimat bisbe Sebastià Taltavull a qui aprofitem per donar una càlida i molt sincera benvinguda. En tenim moltes de referències i festes al llarg de l’any, ja siguin de caràcter religiós o no. Aquestes referències són una excusa o un motiu per a parar-se a pensar i a reflexionar sobre algun aspecte de la nostra vida col·lectiva i per fer-nos bons propòsits de cara el futur.

De fet, cada dia hauria de ser una bona oportunitat per a reflexionar i fer-se bons propòsits, però la veritat és que sovint el dia a dia se’ns menja i el cansament pels problemes immediats, les obligacions i la feina no convida a trobar aquest espai de serenor i tranquil·litat necessari per a la reflexió i el replantejament de cap on volem anar i si estem seguint el bon camí. Com deia, aquestes festivitats i aquests referents són una excusa per revisar el que hem fet, per donar gràcies dels encerts, per acceptar humilment els errors i per intentar millorar sempre una miqueta més. Tal com diu el poeta: “Més lluny, hem d’anar més lluny”.

La festa d’avui ens convida a pensar específicament, de manera particular, en la nostra comunitat de Sant Ildefons. En aquesta reflexió ens pot ajudar prendre consciència del què ha fet la comunitat durant aquest últim any i que, molt amablement, l’Àngels ha resumit a la memòria d’activitats que trobareu en sortir al final de l’església. A més de l’activitat pastoral, la Catequesi, el grup de Batec, el Grup de Pregària, la Pastoral de la Salut, la Pastoral del Baptisme, Càritas, el Grup de Reflexió Bíblica, Justícia i Pau, i el Grup de Cultura i Fe, la parròquia fa anys que acull en els seus locals, i ho ha continuat fent durant aquest últim any, altres activitats del barri com l’Esplai, l’Agrupament Escolta, algunes corals o el grup d’Alcohòlics Anònims. Les activitats de tots aquests grups estan descrites a l’esmentada memòria.

25 de gener 2012

El camí de la vida

Estimada Marta,

En començar a escriure aquestes ratlles em pregunto on les enviaré, però ben aviat la meva absurditat s’ha esvaït. Ara estàs amb Déu que no té adreça fixa, però com diu la cançó “on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu”, ben segur que allà hi ets tu.

Després de recórrer per l’amplària i la llargària d’aquesta terra durant 95 anys, carregada amb la maleta del teu cor plena d’amor, t’has avançat a viure per la crida de Déu la vida nova juntament amb tants germans i germanes d’aquells que anomenem sants.

Poc abans de l’estiu vas ser intervinguda a causa de la fractura d’un fèmur i de llavors ençà per a tu ha estat un camí de calvari, per més que els teus t’han acompanyat amb tot i per tot. Però ara això només és història perquè la vida nova amb Déu i amb tants que ens han precedit esborra el pitjor d’aquest curt temps d’aquest món, i l’horitzó de pau i de felicitat de l’ara és etern.

Ens has deixat entristits per aquesta partença anunciada, d’una manera particular el teu espòs Josep M, fills, néts, familiars i amics, però també la nostra comunitat de Sant Ildefons a la que t’entregares com a catequista primer i després com a col·laboradora de la pastoral de la salut, a més d’estar sempre oberta i disposada a fer el bé en allò que més calgués.

La teva presència juntament amb el teu espòs en la celebració principalment de cada diumenge no era la d’ocupar un lloc en aquests vells bancs de l’Església (bancs més vells que nosaltres i que grinyolen força) era la necessitat d’omplir-te de Déu, de donar-li gràcies i de compartir la fe de Crist per retornar a la vida del món amb més coratge i il·lusió. No era per tant un “cumplo y miento”. No.

Gràcies Marta pel teu saber fer i estar. Gràcies per haver fet viu l’Evangeli que avui malgrat la teva absència corporal hem escoltat: “tot allò que fèieu a cadascú d’aquells germans meus per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,45).

Marta, la mort ens sorprèn i ens sorprendrà reiteradament per l’edat avançada de molts de nosaltres que formem i estimem la comunitat. Però tots i totes des d’aquesta altra església que formeu i aquesta nostra que peregrina, refermem la comunió d’amor i de pregària i de tot esforç per ser millors i deixar llavors perquè alguna primavera neixin flors de nova joventut. Ara al nou rector de la comunitat, que és Mn. Josep M Jubany, fem-li suport amb tot i per tot. Saluda a Mn. Joan i a tots els d’aquesta contrada que recordem i estimem.

Una abraçada molt forta i un record inesborrable de tots per a tots.

Francesc Xavier de Dou, diaca

23 de gener 2012

Catequesi Familiar de gener: Epifania


La paraula Epifania significa manifestació. Epi significa per sobre, mes enllà, Fania vol dir conèixer, veure. La paraula epifania es fa servir per a dir, veure més enllà de les aparences, veure més del que es veu a primera vista.

Els cristians la fem servir per expressar que la persona i tota la vida i obra de Jesús, va ser una manifestació de Déu per mitjà d’ell.
Així la manifestació de Déu per mitjà de Jesús, no es va fer de manera espectacular, sinó per mitjà de la vida humana concreta i normal de Jesús, a través de tots els fets de la seva vida, pròpia d’un nen, un noi, un jove i un home gran.

Jesús era un home com tots els altres homes i dones, tal com ens diu sant Pau, però des del primer moment de la seva vida humana en el sí de Maria, Déu Pare li comunicava del tot l’Esperit Sant i per això diem que era Fill de Déu Pare.

La paraula Fill, és una paraula simbòlica que expressa que, així com un pare comunica la vida d’home al seu fill i el fa fill seu, així Déu comunica el seu Esperit a Jesús.

Tot això que passa entre Déu Pare i Jesús, és totalment diferent del que passa entre un pare humà i el seu fill. Déu és absolutament més gran i diferent de tot el que fem els humans, i per això no podem entendre-ho ni saber-ho sinó és Déu mateix el qui ens ho manifesti.

Tot això que Jesús era, no es manifestava en la seva vida normal. Era quelcom amagat tal com ens explica sant Pau. Només els que creien que Jesús era l’enviat de Déu, sabien el que Jesús era, i així gràcies a la fe que tenien, sabien i creien tot el que de veritat Jesús era, i per això l’escoltaven i el seguien i fruïen de la seva amistat encara que no l’entenguessin del tot.

EL DIBUIX

En el dibuix es veu com el noi Jesús, a primera vista es presentava com un noi qualsevol. Josep i Maria veien Jesús com un noi fent la feina de casa, ajudant als seus pares com tots els nois i noies bons i obedients...

Però ells tenien fe en tot el que Jesús era, i que Déu els havia fet saber. Ells ho creien de tot cor i se’n alegraven molt, ho comentaven entre ells, ho fruïen. Ells vivien l’epifania del que Jesús era de veritat, però que Déu i Jesús ho amagaven...

Alguna vegada en algun esdeveniment senzill i normal, es manifestava el que Jesús era, però només se n’adonaven els que tenien fe, com en la presentació del Jesús en el Temple de Jerusalem, i que el vell Simeó i la vella Anna van reconèixer. També el dia que Jesús es va perdre en el Temple de Jerusalem...

El dia però de la gran Epifania de Jesús va ser quan va ser batejat per Joan en el Jordà i sobre tot quan va ressuscitar a la Vida Nova.

Tota la vida humana de Jesús va ser una constant Epifania
.

22 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

CONVERTIU-VOS I CREIEU EN LA BONA NOVA

La disponibilitat per seguir Jesús és un repte que com a cristians se’ns presenta en les lectures d’aquest diumenge III de durant l’any.

Hem començat el 2012 i ja ens adonem que tot el que haurem de viure no és gaire engrescador. La crisi econòmica continua creant incerteses i dificultats a moltes persones i això els colpeja per a poder seguir avançant.

D’altra banda la misèria mundial i la manca del més necessari per a molts ens urgeix a interrogar-nos sobre el nostre món i els valors que hi prevalen.

El Senyor ens interroga i ens demana que el seguim, tal com feu amb Simó i Andreu i amb Jaume i Joan. Sorprèn la promptitud amb què abandonaren les xarxes per acompanyar Jesús i fer-se difusors de l’Evangeli.

Hi ha dues actituds divines que Déu vol que coneguem. Una, la paciència que té amb l’home i l’altra la crida. Ja hem vist que la resposta dels apòstols que varen ser urgits a deixar-ho tot és del tot sincera refiant-se de Jesús. Segur que no sabien gaire el que feien, però tal com l’Evangeli ho presenta queda clar que no es feren pregar gaire.

Els habitants de Nínive tastaren la paciència del Senyor. Amb tot feren cas a Jonàs i es convertiren. Cal que avui, nosaltres, sapiguem descobrir què ens demana Jesús. Els cristians se’ns hauria de notar més l’esperança i l’alegria de la que hauríem de ser-ne portadors per tots els altres homes. Si som exigents amb nosaltres mateixos, caldrà mirar l’interior nostre i veure què cal fer ara i aquí.

De ben segur que hem de millorar i confrontar el nostre viure amb els valors que sorgeixen de l’Evangeli i dur-los a terme, mentre avancem vers la conversió i millora personal. Cal que foragitem les pors i incerteses enmig nostre i que els nostres companys de treball o d’estudi s’interroguin pels valors que procurarem fer palesos en la nostra vida cristiana. És necessari fer un canvi profund, a la llum de la doctrina social de l’Església, per combatre l’arrel dels mals socials i econòmics que patim. Hem de descobrir què cal modificar en nosaltres mateixos i posar-nos novament en camí.

Ignasi Garcia i Clavel

21 de gener 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 23
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 24
Casal Sant Ildefons: Sortida-visita al Museu de la Indumentària i dinar al Born.

Dissabte, 28
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

20 de gener 2012

Presentació del nou llibre de Mossèn Josep Rius-Camps : Diari de Teòfil. La demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare.

El proper dimecres 25 de gener a les 19,30 hores a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès ( C/. Canuda, 6) tindrà lloc la presentació del nou llibre, en forma de novel·la, de Mn.Rius Camps.

Hi intervindran: Valentí Puig, escriptor; Francesc Romeu, periodista religiós; Carles Torner, doctor en ciències de l’educació i poeta; i l’autor. La rapsoda Anna Maluquer llegirà fragments del llibre. L'entrada és lliure, però l'aforament limitat.

Josep Rius Camps guia cada primer dimarts de mes, a un quart de vuit del vespre, les trobades del grup de Reflexió Bíblica de la nostra parròquia de Sant Ildefons.

19 de gener 2012

Activitats de Batec

Batecaires!!!!

Aquestes vacances el BATECerca no ha parat de navegar per la xarxa per trobar noves experiències. I per aquest nou any ens porta moltes iniciatives, propostes per col.laborar… així que aneu-vos preparant.

- DISSABTE 21 de GENER
: Celebració de la festivitat de St. Ildefons a les 20h. Hi som TOTS convidats ... és una celebració de tota la comunitat i nosaltres (BATEC). com a grup de joves de la Parròquia, és important que hi siguem presents.
Què us semblaria quedar per partcipar-hi???
• Algun batec@ire s'ofereix voluntari/a per fer una pregària.


- DIUMENGE 22 de GENER: Trobada de BATEC: ATENCIÓ!!!!!!!!!!!! la farem a St. Ildefons no al Casal, com sempre a les 10.15 h. Vine a participar a la PARTIDA de BATEC... posa a prova les teves habilitats... t’atreveixes???
• Us presentarem una persona que vindrà a visitar-nos i que compartirà amb nosaltres aquesta activitat.


- DIUMENGE 29 de GENER: Vine a descobrir un matí “DIFERENT” amb BATEC
Recordeu q us vam dir q us reservéssiu aquest dia... compartirem un matí que no us deixarà “INDIFERENTS”.
• Ens agradaria MOLTÍSSIM q participéssiu d’aquest “NOU” projecte que amb molta IL.LUSIÓ estem muntant...


- DISSABTE 4 de FEBRER: Coneixeu la Sagrada Família?
Tots els que us animeu participarem d’una trobada per veure i viure plegats alguns dels seus secrets...
• BATEC no ens ho podem perdre... serà interessant i també ens ho passarem molt bé!

18 de gener 2012

El proper dissabte dia 21 celebrarem la festivitat de Sant Ildefons

Com bé sabem la festivitat és el dia 23, però enguany el Consell Pastoral ha considerat oportú fer la celebració el dissabte abans amb la intenció que totes les persones que d’una o altra forma participen en la pastoral o en activitats de caire social es puguin trobar i compartir una bona estona amb tota la comunitat.

Demanarem al nostre Sant Patró que vetlli per la parròquia i faci de nosaltres una comunitat viva, oberta al servei dels altres i molt particularment dels més febles del barri, els malalts i els qui pateixen situacions de pobresa.

Us convidem, doncs, a participar de la celebració de l’Eucaristia de les vuit del vespre, concelebrada i presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.

En acabar la celebració continuarem la festa reunits al soterrani a l’entorn d’un petit piscolabis.

16 de gener 2012

Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

“On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells” Mt 18,20

El proper dimecres dia 18 comença la celebració de la setmana de pregària per la unitat dels cristians, organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses, i es clourà el dimecres 25, dia en què l’església celebra la conversió de Sant Pau.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia pregarem amb tots els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers els camí de la veritat.

15 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

La primera lectura i l’Evangeli d’avui ens presenten la Crida de Déu a uns personatges bíblics, històrics potser, però en qualsevol cas per mostrar-nos com és la crida de Déu a cadascú de nosaltres i a cada home i dona d’arreu, allà on sigui que visqui.

A la primera lectura es presenta a un Samuel, jove, inexpert, desconeixedor del quefer de Déu, però un Samuel amatent que no té mandra de llevar-se fins a tres vegades i anar on està el mestre terrenal. Tot i que no deuria ser fàcil, ni còmode, Samuel no dubta en llevar-se, en deixar el confort i l’escalfor del llit per acudir fins a una tercera vegada on hi havia un mestre adormit que no deuria tenir pas pinta d’estar cridant-lo.

A l’Evangeli, és Jesús que passa pel camí, també sense fer soroll i sense cridar l’atenció. Si no hagués estat Joan qui el fa notar, els que estaven amb Joan ni s’hagueren adonat del seu pas. Però, altra vegada, aquests deixebles, que també són joves i inexperts en el Regne de Déu, no tenen mandra i segueixen Jesús sense pensar-s’ho dues vegades. No saben on va ni on s’allotja, però els és igual, tant se val, l’important és estar a prop d’Ell i amb Ell.

Comencem un nou any i litúrgicament també el Temps de durant l’any i en aquest inici se’ns recorda com va ser en diferents moments de la història la crida de Déu. En definitiva, com va ser i com ha de ser l’inici de la nostra vida com a creients i cristians. Inici que a la llum de la Paraula és silent, és tranquil·la, està lluny de la remor, del bullici, del tràfec, de les compres, dels llums, de tot el que ens ha envoltat aquests dies de Nadal.

Per tant, és una invitació a reprendre el camí deixat enrere en aquestes festes i continuar-lo, silent, fent nostres cadascun dels moments viscuts, però sense vacil·lar, sense mirar enrere, sense por i sense angoixa. Jesús hi és, Jesús està al costat nostre perquè no ens en desviem; solament cal confiar en Ell i segur que ens portarà a Déu.
Hem de poder dir: Aquí em teniu: “Déu meu, vull fer la vostra voluntat”

Julià i Rosa

14 de gener 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 16
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 17

Casal Sant Ildefons: jocs amb el piano del professor de gimnàstica, Adrià González.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dissabte, 21

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Celebració de la festivitat de Sant Ildefons a l'Eucaristia de les 8 del vespre presidida pel bisbe Mons.Sebastià Taltavull.

Diumenge, 22
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

12 de gener 2012

Concerts del Cor Contrapunto Vocale

El proper dissabte 14 a les 9 del vespre i el proper diumenge 15 a les 6 de la tarda tindran llocs els concerts oferts pel cor Contrapunto Vocale. Atès el gran nombre d'assistents als concerts dels darrers anys, Contrapunto Vocale ha fet un esforç per oferir-ne dues sessions per tal que ningú no en quedi exclòs i no calgui que hi hagi gent dreta.

En aquest concert interpretaran el "Cant de Lloanca" (Simfonia núm. 2, op. 52 "Lobgesang") de Felix Mendelssohn, una obra de grans proporcions tant orquestrals com corals, amb textos majoritàriament extrets dels llibres de l'Antic i el Nou Testament.

Hi intervindran, juntament amb Contrapunto Vocale, la Schola Cantorum i el Cor de la Universitat de Barcelona, membres del cor Vivace, l'Orquestra de la Universitat de Barcelona i els solistes Marta Arbonés, Roser Valdivieso i Josep Benet, tots sota la direcció de Carles Gumí i Prat.

11 de gener 2012

Jornada mundial de les Migracions

El proper diumenge 15 de gener se celebra la Jornada mundial de les Migracions. Càritas i la Delegació de Pastoral Social del bisbat de Barcelona, de la que n’és Delegat el nostre estimat rector Mn. Josep M. Jubany, ens recorden que un dels fets que més ha contribuït a revitalitzar les nostres comunitats és la presència nombrosa de persones nouvingudes en les nostres celebracions. Són moltes les famílies nascudes fora del nostre país que participen de les eucaristies, de les celebracions sagramentals, de les catequesis parroquials i, també, que truquen a les portes de les nostres Càritas demanant ajut en ser un dels col·lectius que més pateix els efectes de la crisi.
La Jornada de les Migracions és, per tant, una bona ocasió per sensibilitzar les nostres comunitats, i per visualitzar que en l'Església no hi ha forasters, ni estrangers, ja que tots formem part d'una mateixa família.

El cartell de la Campanya diu: "La participació ens enriqueix. Som-hi!" seguit d’un eslògan que concreta l'objectiu: "La integració és garantia de futur".

En l'edició del 2010 es posava l'accent en la formació: "La formació dóna oportunitats, eliminem diferències", i el 2011, en la feina: "La feina obre possibilitats, fem-ho junts". Formació, feina, participació, són tres elements bàsics per aconseguir una societat ben cohesionada, sense fractura social.

També el diumenge dia 22 de gener hi haurà un acte a la Parròquia de Santa Coloma, a Santa Coloma de Gramenet, organitzat pel col•lectiu "Caminem junts en la diversitat", Càritas, i la Delegació de Pastoral Social de Barcelona. És obert a tothom i hi són convidades a participar totes les comunitats cristianes.

Cada primer divendres de mes, al Centre d'Estudis Pastorals, d'11 a 2/4 d'1 del matí es reuneix el grup de reflexió Pastoral amb Immigrants (PAI), en el qual es debat i es busquen pautes d'actuació pastoral. Aquest grup és obert a tothom, i seria bo que hi participessin representants de tots els arxiprestats, bé sigui preveres, religiosos o laics.

10 de gener 2012

Lliurament a Mn. Lluís dels obsequis de la comunitat en agraïment a la seva tasca com a rector

El Consell Pastoral, en la darrera reunió que va tenir el dia 20 de desembre, va lliurar a Mn. Lluís un àlbum que li van dedicar els nois i noies de la catequesi, un amb fotografies de la celebració-homenatge del dia 5 de novembre, el DVD, recull de diversos aspectes i etapes de la vida de Mn. Lluís que es va projectar el dia de la celebració i un vídeo resum de la celebració d'aquell dia, i un sobre amb l’import recaptat entre tots per tal que pugui gaudir d’un merescut descans quan ell ho cregui oportú.

09 de gener 2012

Qui és Jesús de Natzaret?

El teòleg basc José Antonio Pagola reflexiona sobre la figura de Jesús en aquesta entrevista que va emetre el programa "Signes dels Temps" de TV3 el dia de Nadal.

08 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Ets el meu fill, el meu estimat, amb tu m’he complagut” Mc 1,11

Els textos de la festa d’avui pretenen explicar qui era en realitat aquest Jesús de Natzaret pels cristians dels primers temps i ara també a nosaltres. Jesús es va apropar a rebre el baptisme penitencial de Joan el Baptista, com molts d’altres. Aquest esdeveniment s’entén millor, però, després de la resurrecció de Jesús a l’inici de la vida apostòlica. En aquest passatge inicial veiem el Crist com a Messies i Fill de Déu que ve a complir el programa d’alliberador del servent del Senyor, com va profetitzar Isaïes i que posteriorment l’apòstol Pere testificà: “passà fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb Ell.” (Ac 10, 34-38).

Impulsat per l’esperit d’on li provenia la força del baptisme, Crist s’entregà apassionadament a portar a terme l’obra de Déu que resumint-ho era fer el bé sent implacable en la justícia i en l’alliberació humana. A un segon pla relegà la condició penitencial del baptisme impartit per Joan, ell que l’havia rebut de les seves mans, en un baptisme general, com un més de la cua dels pecadors. Ell no havia pecat però sí que s’havia carregat de manera solidària amb els pecats de la humanitat. Un fet que fa dir en el Baptisme: “mireu l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món, i he vist l’Esperit que davallava del cel com un colom i es posava damunt seu” (Jn 1, 29-33). “

L’esperit representa l’home nou fruit de la creació. El Pare el proclama fill seu l’estimat que l’ha complagut “ (Mc 1, 11). El baptisme és, doncs, el sagrament de l’Esperit que té la seva major esplendor en un altre sagrament que és el de la confirmació. Aquest esperit del baptisme va actuar en la vida del Senyor per sempre, com per sempre a partir de la Pentecosta va actuar en l’Església de manera col•lectiva i personal. L’Esperit despertà en Jesús la consciència de ser Fill de Déu, Profeta i Rei, a més de ser el Messies, l’ungit, per l’obra de la salvació humana, que acabà amb un baptisme de sang regeneradora.

És el mateix Esperit que ens dóna a nosaltres la consciència de la nostra opció filial de Déu. Submergits en aquest baptisme de sang, morim al pecat amb ell, i com ell i amb ell naixem a la vida nova de Déu.

Francesc Xavier de Dou

07 de gener 2012

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: festa de Reis. Tortell amb sorpreses i regals per a tothom.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 11
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 14
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 15
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L’Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Els dilluns dels Drets Humans

Dilluns dia 9 a les 7 de la tarda a l’Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, al c/ Roger de Llúria, 13 de Barcelona, hi haurà una nova sessió del cicle permanent de conferències que organitza aquesta entitat juntament amb Justícia i Pau, amb l’objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. El tema serà: Haití, dos anys després del terratrèmol. El terratrèmol de gener del 2010 va devastar un país que des de fa dècades pateix una crisi estructural. Què està passant avui a Haití? Quina és la realitat històrica, social, cultural i política d’aquest país?

05 de gener 2012

Carta als Reis

Estimats Reis,

Amb molta emoció, Majestats, us escric aquesta carta. Ho faig en nom de la Comunitat de Sant Ildefons, i també propi. M’adreço a vosaltres amb la mateixa confiança que ho feia quan era nen. És bo almenys un cop l’any, per aquestes festes, recuperar l’infant que un dia fórem, i que encara en resta un xic dins nostre. Els anys ens han fet, fatalment, molt més realistes, però no ens han fet perdre l’esperança, que si entre tots ens ho proposem i vosaltres ens ajuden, tot pot ser millor.

Vosaltres, que descobríreu enmig de l’enorme estelada del cel un estel únic, ajudeu-nos a estimar cada persona en la seva singularitat, i que no fem discriminacions de ningú per raó de sexe, d'origen, de llengua, de condició econòmica, o cultura.

Vosaltres, que vinguéreu de l’Orient, porteu la pau a tots pobles, d’Orient a Occident, que cessin les guerres, que els drets siguin respectats, que ningú no es vegi discriminat per les seves creences.

Vosaltres, que representeu tots els pobles de la terra, moveu els cors dels responsables de l’economia, perquè s’acabin les desigualtats entre el primer i el tercer món.

Vosaltres, que us posareu en camí tot seguint un estel, infoneu-nos a tots esperança, i ajudeu-nos a veure els signes d’esperança enmig de la foscor que per culpa de la crisi ens envolta per tot arreu.

Vosaltres, que fóreu víctimes d’un malèvol engany per culpa del tirà Herodes, deslliureu-nos de la tirania dels poders (mercats, grans multinacionals, trusts econòmics) que sense cap mena d’escrúpol, permeten que hi hagi persones que no poden viure amb dignitat, mentre ells augmenten el seu poder.

Vosaltres, que oferíreu a l’Infant Jesús, or, encens i mirra, susciteu en nosaltres el despreniment, i siguem capaços de posar els nostres millors dons al servei dels més petits i senzills.

Vosaltres, que adoràreu el Messies, el Salvador, feu que els qui ens gloriem d’anomenar-nos cristians, no adorem ningú que no sigui el Déu de Nostre Senyor Jesucrist. I que l'Església denunciï amb fets i paraules els ídols moderns del poder, el confort, les falses seguretats.

Vosaltres, que cercàveu la veritat, ajudeu i il·lumineu tots els homes i dones que cerquen un sentit a la seva vida i no el troben.

I finalment feu de la nostra comunitat de Sant Ildefons una comunitat d’homes i dones apassionada per fer el bé. Que no visquem amb enyorances del passat, i amb el guiatge de l’estel de Betlem sapiguem fer passos endavant. I doneu-nos un esperit sense cap mena de mesquinesa, i així ens puguem emocionar amb el somriure d’un infant.
I com sempre, acabo dient que acceptarem amb molt de gust tot allò que ses Majestats creieu que és convenient per tots nosaltres, per ser fidels al missatge de l’Epifania.

Josep M Jubany

03 de gener 2012

El Banc d'Aliments a l'Assemblea de gener

Us convoquem a l’assemblea del mes de gener que serà el proper dilluns dia 9 de gener a les 9 del vespre.

En aquesta primera assemblea de l’any que encetem tindrem el goig de comptar amb la presència de n’Antoni Sansalvadó, President del Banc d’Aliments de Barcelona, que ens parlarà l’experiència del Banc d’aliments des del qual s’atenen unes 200.000 persones en situació de necessitat, una xifra que no para de créixer especialment amb motiu de la crisi que ens afecta des del 2007-2008. També ens parlarà del Gran Recapte, campanya en la qual la nostra comunitat va col·laborar molt activament, i de la importància de les entitats d’Església en aquesta tasca solidària tant important en aquests moments.

És un bon motiu d’esperança en els moments difícils que estem vivint i per tant una bona oportunitat de compartir i reflexionar sobre el nostre paper ara i en el futur.

02 de gener 2012

Homilia de mossèn Josep Maria Jubany a la Missa del gall


Amics, amigues,

Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
però al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús és nat.

Aquesta poesia de Joan Maragall expressa poèticament el que celebrem en aquesta nit santa. En la nit de l’hivern, Jesús és nat. El Totpoderós ajagut en una menjadora es manifesta a la humanitat. Nadal és la manifestació de l’amor que Déu ens té per cadascú de nosaltres. L’infant que va néixer a Betlem fa 2011 anys ens mostra la tendresa del Déu que és bo i ens estima. En aquesta nit, cel i terra s’han abraçat en un amor infinit. Tots rebem l’escalf d’aquesta abraçada.

Sempre tinc la impressió que les paraules no poden arribar a expressar tot el que celebrem en aquesta nit. Ja que avui contemplem el gran misteri. Déu s’ha fet home, perquè els homes gaudeixin de la seva glòria. Déu s’ha fet un dels nostres. Per dir-ho amb paraules del patró de la nostra Parròquia, Sant Ildefons: “Déu s’ha allotjat entre els homes. La bondat del cel ha davallat a la misèria de la terra. La força s’ha decantat en la feblesa. Temps i eternitat s’entremesclen. La robustesa ve a sostenir la fragilitat. El Senyor s’inclina per assistir el servent”.

Contemplant el naixement a Betlem ens adonem que tots nosaltres, homes i dones som les criatures més estimades de Déu. Ell s’identifica en cadascú de nosaltres. Nadal és la gran festa de la humanitat. Cada home té un valor irrepetible, un valor únic.

Desprès de proclamar que: Avui a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Ja no ens pot mirar cap home, ni dona amb menyspreu, ni indiferència. Quan denigrem a un home o dona per petit que sigui ho fem al mateix Messies. Com ens recordava una nit de Nadal el Papa Joan Pau II, No és pot destruir l’home! No és permès d’humiliar-lo! No és permès d’odiar-lo!

Repeteixo, és difícil d’expressar aquest gran misteri d’amor, deu ser per això que ja des dels inicis de l’Església, poetes, pintors, músics, artistes han volgut expressar amb obres artístiques el que no podíem fer només en paraules.

Una de les manifestacions artístiques més tradicional i estimada d’aquests dies és el Pessebre. De segur que molts de nosaltres vàrem començar a estimar la festa de Nadal quan de menuts el fèiem en les nostres cases. Tot col·locant les figures, confeccionant la cova, mirant amb il·lusió els reis, cantant nadales al nen Jesús, aprenguérem que el Nadal és més que un dia de festa familiar, i que el centre de tota la celebració és el naixement d’un infant, un infant que va néixer en una cova, acaronat per Maria i Josep, i que enmig del fred de la nit, un bou i una mula li donaven calor amb el seu alè.

Vaig trobar molt encertada la proposta que es va fer en la darrera reunió del Consell pastoral de la parròquia, que es vehiculés el missatge de Nadal en la representació del pessebre.

En aquesta nit (avui) doncs, us proposo que tornem a contemplar els nostres pessebres, i que ho fem amb la mirada tendra i ingènua d’un infant, de l'infant que tots vàrem ser i que tots portem dins nostre, amb la mirada en què Sant Francesc va fer el pessebre en el segle XI. Sant Francesc va voler representar amb imatges la pobresa de Nadal i la tendresa de Déu que s’acosta.

Fixem-nos primer en el Pessebre en tota la seva globalitat. En un racó hi situem el naixement, mentre que l’activitat del poble no s’atura. El pescador continua pescant, la filadora fila, el caçador va al seu pas, la bugadera renta al riu. Quina imatge més preciosa! Déu ve enmig del nostre món sense estridències, sense fer soroll!. Les figures del pessebre són una icona del nostre món. Aquests dies els nostres carrers estan engalanats, tots comprem, fem regals, ens preocupen per les celebracions familiars, el món segueix el seu ritme, moltes vegades indiferents a la visita de Déu. Atrafegats en les nostres coses, no ens adonem que mentre treballem, mengem, ens divertim, o potser patim, preocupats per moltes coses, en un indret inhòspit, en una cova, ens ha nascut el Messies. Continuem vivim, com si res no hagués passat, anem com diuen els joves al nostre rotllo, però Ell hi és. Ell és enmig nostre. Ell ens dóna la gran esperança, ell ens ofereix el seu amor.

01 de gener 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Que el Senyor et beneeixi i et guardi. / Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu. / Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau.” (Nm 6, 24-26). És una benedicció divina adreçada a tots nosaltres, el seu poble, proclamada en una forma més primitiva, la segona persona del singular, que expressa més intimitat per anar dirigida a cadascú. Benedicció penetrant, radicalment esperançadora enmig de la nostra debilitat, colpidora per la seva tendresa. Febles, som encoratjats per una mirada amorosa que ens fa partícips de la pau: ens l’atorga per esdevenir pacificadors.

Aquesta primera lectura del llibre dels Nombres ens dóna l’abast de la benedicció divina al seu poble, en el qual sobresurt Maria, plena de benedicció i gràcia per ser l’escollida com a mare del fill de Déu. I a tots nosaltres la benedicció ens arriba penetrant perquè també som fills i hereus, rescatats pel Fill nascut de Maria, plens del seu Esperit, que ens fa cridar “Abba, Pare!”, com ens recorda Pau a la segona lectura (Ga 4, 4-7). Davant d’aquest do gratuït de Déu, que, en beneir-nos ara ja com a fills, ens acarona, asserena i encoratja amb la claror de la seva compassiva mirada, la resposta que ens pertoca és la dels pastors de Betlem, com relata l’evangeli de Lluc. Els pastors havien trobat Maria, Josep i el nen, el qual, com els havia dit l’àngel, era el Salvador, el Crist (Lc 2, 16 i 11), i després “se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien sentit i vist, tal com els ho havien anunciat” (Lc 2, 20). Nosaltres també hem de lloar-lo profundament agraïts, perquè igualment hem sentit i sabem que el Senyor ha enviat el seu Fill per tal que habités entre nosaltres i ens rescatés, però encara més perquè ens ha revelat que ha fet néixer el Fill com a home per fer-nos també fills seus.

I dins d’aquesta meravella de la gratuïtat amorosa de Déu, destaca la figura cabdal de Maria, assumint la voluntat de Déu, lloant-lo agraïda en la seva petitesa, com ens manifesta el “Magnificat” (Lc 1, 46-55), plena de coratge amb una actitud discreta i silenciosa. La litúrgia la celebra avui com a Mare de Déu, mare de Jesús, que és el nom –significa ‘Déu salva’– que li posaren en circumcidar-lo, als vuit dies del naixement (Lc 2, 21), nom que havia indicat l’àngel (Lc 1, 31). I Maria viu el naixement aviat reconegut i celebrat del seu fill amb silenci i reflexió:“Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava”. (Lc 2, 19). Gràcies, Maria, i ajuda’ns a pensar-hi i a ser agraïts.

Jordi Cors