25 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, el projecte de Déu realitzat Jn 1,1-18

“A Déu, ningú no l’ha vist mai: Déu Fill únic, que està en el si del Pare és qui l’ha revelat” Així acaba aquest emblemàtic poema. Més endavant, en el capítol 13,23, parlant del deixeble estimat, l’autor precisa: “era a taula recolzat en el si” de Jesús. Aquesta és una manera típica semita d’establir connexions, de relacionar els textos.

Així, doncs, Jesús que és la Paraula/el Projecte de Déu realitzat està en el si del Pare, el mira cara a cara en una intimitat singular, es troba en la seva presència no com qualsevol cosa passatgera, sinó com actitud connatural i pròpia. Ell és qui coneix i reconeix el Pare, per això és per a nosaltres la comunicació i l’explicació vital i existencial de Déu. En Nadal ens ho manifesta en el rostre humà i transparent d’un nen en bolquers i posat en una menjadora. Quina grandesa més paradoxal! Com saber contemplar i deixar-nos captivar per la fragilitat, la senzillesa com a camí d’amor?

El deixeble estimat de Jesús té amb Ell la mateixa intimitat, fidelitat i compromís que Ell té amb el Pare i amb els germans, i per això està en condicions de ser i donar testimoni de Jesús. Perquè tota experiència és una convicció que es porta en el cor i es tradueix en fets concrets de vida.

Però, qui és aquest deixeble estimat? És Joan? És una comunitat ? Per què no se’ns diu el seu nom propi?

Ara bé, el to d’aquest pròleg i de tot el conjunt del llibre és de tal calidesa, sensibilitat i intel•ligència espiritual que fa pensar en el seu autor. Qui pot expressar amb tanta vivesa i subtilesa el nucli vital de l’experiència filial de Jesús? Qui ens pot suggerir el camí per descobrir Jesús com llum, guia, vida, amor, veritat, plenitud…, com Aquell que dignifica tot el que és humà? Perquè la Paraula s’ha fet home i ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

No serà que darrere d’aquesta esplèndida obra hi ha també una mà femenina que exterioritza i posa en paraules l’experiència d’una comunitat madura i plena de la força de l’Esperit?
Esther Bochita