17 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El favor de Déu

Confiança absoluta, una Fe prou gran per acceptar allò que la raó no pot entendre, una voluntat de servei a prova de bombes o simplement una dona senzilla i humil que accepta el gran favor que Déu li fa essent mare de Jesús, el Salvador. Sovint em pregunto quina devia ser la reacció de Maria en rebre l’anunci que canviaria radicalment la seva vida: sorpresa, incredulitat, desconcert i fins i tot rebuig? A Maria no li devia ser gens fàcil acceptar aquesta missió en una societat tradicional i conservadora com la jueva de l’època que segurament l’apuntaria amb el dit i l’acusaria de molts pecats i desgràcies. No obstant això ho va fer conscient que això la marcaria per sempre i amb una fidelitat que l’acompanyaria tota la seva vida. Es va sentir afavorida per Déu i aquesta confiança la va fer acceptar i convertir-se en la primera deixeble de Jesús. Trobem, doncs, resumits en aquest Evangeli la majoria dels valors que els cristians hauríem de testimoniar en el nostre món: humilitat, confiança, fidelitat, decisió i consciència del canvi que hem de fer en nosaltres mateixos perquè el nostre món canviï. Però sobretot una Fe que ens fa acceptar una missió complexa i arriscada però emocionant i valenta.

Encara hi ha un altre aspecte en aquest Evangeli que sempre m’ha semblat important: sempre l’he imaginat com una escena amb una gran llum. La Llum de l’Àngel, la llum de Déu que il·lumina i indica el camí. Una llum que es reflecteix en la majoria de representacions gràfiques de l’Anunciació que veiem aquesta dies de Nadal als Pessebres, als Pastorets o a l’Estel de Natzaret i que em sembla un element també important. Déu il·lumina l’escena perquè Maria hi vegi, perquè no tingui dubtes i també perquè sigui plenament conscient que també hem de ser persones amb llum interior, amb il·lusió i ganes d’encomanar-la.

El testimoni de Maria segueix essent un misteri i un bon exemple per nosaltres, cristians del segle XXI. Ara que sembla que ja ho hem vist tot, que ho coneixem tot i que poca cosa ens sigui una novetat, Maria ens segueix preguntant si acceptem el repte de creure en l’Infant que dorm a la menjadora, el nostre Salvador, i si realment ens sentim afavorits per Déu.
Lluís Sànchez Rissech