Reflexions a la Paraula de Déu

El pecat

"Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió per obtenir el perdó del pecat." Mc. 1,1

Ara amb la meva edat avançada revisc amb claredat la meva vida d'adolescent de fa setanta anys. Em falla més la memòria de les coses recents.

A l'Escola Pia del carrer Balmes, en aquell temps quasi tot era pecat. De vegades el mestre, el Padre, ens feia uns moments de reflexió que acabaven amb la terrible pregunta: "Si us moríssiu ara, què passaria?" Tots els més de quaranta nois ho vèiem clar: aniríem a parar a les calderes d’en Pere Botero. Sortíem al carrer donant voltes al tema, i el dissabte, tots a confessar. Anàvem al confessionari del Pare Pío, un bon home, i sabíem que era ell perquè del seu confessionari sortien uns sabatots molt vells. Hi havia cua. Ens escoltava somrient i en sortir amb la penitència assenyalada ens acaronava la cara. Els pecats, almenys en el meu cas, eren repetitius, que si arribava tard a la missa del diumenge, que si deia mentides, que si feia enfadar els pares...

Ara això ha canviat. Si vaig a missa és perquè m'agrada l'Eucaristia i els amics que hi trobo. Si no dic mentides és per un principi de dignitat. Els pares fa anys que ja no hi són. El pecat personal pràcticament ha desaparegut, costa trobar pecadors. Queda, però, el pecat col·lectiu: les guerres, que totes són injustes; la justícia, que és benèvola amb els rics ben assessorats i dura amb els pobres mal assistits; la fam; la corrupció; els governants que només miren per ells... La llista necessitaria més pàgines.

Quan s'acabin els meus dies i deixi la terra, una veu em podria preguntar: "Has fet alguna cosa per lluitar contra el pecat col·lectiu?"

"Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació", diu el salm.

Àngel Oliva