Presa de Possessió del nou rector: “Sóc molt conscient a on vinc”

El passat dissabte 19 d’octubre, Mn. Josep Maria Jubany i Casanovas va prendre possessió com a nou rector de Sant Ildefons en una eucaristia presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mns. Sebastià Taltavull i concelebrada amb Mn. Jubany, Mn. Lluís Saumell, P. Ramon Maria Nogués, P. Ferran Aguiló, Mn. Joan Luís Cardona, Mn. Francesc Romeu, Mn. Josep Maria Fisa, Mn. Joan Guiteres, Mn. Josep Ramon Pérez, Mn. Santiago Bueno, i P. Josep Gendrau, i assistida pels diaques Mn. Xavier de Dou, Mn. Aureli Ortín i Mn. Bartomeu Palau.

El Cor la Fontana, dirigit per Mercè Cano, va ajudar a solemnitzar la celebració que va començar amb unes paraules de benvinguda d’Anton Ramon Sastre, en nom de tota la Comunitat, al nou rector com a pastor i cap de Sant Ildefons. Sastre, a través de Sant Joan, va definir la missió del pastor: “ell s’ocupa i es preocupa de les ovelles que li han estat confiades, les coneix pel seu nom, pateix per elles, si es perden les va a cercar, si es fan mal i no poden seguir el ritme del camí se les carrega a coll, amb la seva presència el remat se sap protegit, està tranquil, s’alimenta, reposa.” Després de reconèixer a Mn. Jubany “l’esforç de deixar un territori conegut, l’esforç de dir adéu a una comunitat i a unes persones que l’han estimat, l’esforç de deixar un barri i tancar la porta d’una casa on ha viscut durant temps” per integrar-se a la nostra Comunitat, Anton Ramon Sastre li va agrair la seva disponibilitat i el fet d’ haver acceptat ser el pastor de Sant Ildefons.

Abans de la lectura del nomenament, signat pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que
va anar a càrrec de Mn. J.R.Pérez, arxiprest de Sant Gervasi, Mons. Sebastià Taltavull va dir que l’ acollida és un gest de confiança i un gest d’amor, i que davant els aspectes de futur hem de fer un gest d’esperança perquè on hi ha fe, on hi ha amor, on hi ha esperança, allí hi ha Déu. Tot seguit Mn. Josep Maria Jubany expressà la seva voluntat de ser fidel a la missió que se li ha encomanat, “conservant íntegre el dipòsit de la fe, transmetent-lo i explicant-lo fidelment”.

Com a símbol de que es confia al rector de la parròquia la Paraula de la Déu “perquè la pugui proclamar amb les seves paraules i sobretot amb el testimoni de la seva vida, perquè sigui llum per a tota la Comunitat i per a tots aquells a qui la Comunitat anirà a anunciar aquesta Paraula”, Mons. Taltavull li va fer entrega dels Evangelis dient: “Que el Senyor posi en els teus llavis la Seva Paraula i tu proclamis dignament aquest Sant Evangelis”. Tot seguit, Mn. Jubany va llegir l’Evangeli.

En L’homilia, Mons. Sebastià Taltavull va recordar que estàvem a final de l’any litúrgic i en certa manera és un dia de certa avaluació. Aquest any passat l’hem de contemplar com un itinerari creient, una any de peregrinatge en que el Senyor ens ha acompanyat i hem pogut celebrar en molts moments el goig de la seva proximitat. Un any també difícil per la crisi generalitzada, un any de més austeritat però també de més generositat. Un any en que Sant Ildefons acomiada a Mn. Lluís Saumell de rector, a qui s’ha d’agrair tota la seva dedicació, donant-se del tot amb un testimoni de fidelitat. Un any en que es dóna la benvinguda a un rector.

Mons. Taltavull va proposar unes preguntes que ens hem de fer aprofitant el final de l’any litúrgic: “He crescut en aquest any en la fe, en l’amor en l’entrega? Sóc un signe viu i creïble de Jesucrist per la nostra gent, pels qui el coneixen i pels qui no el coneixen? He descobert el Senyor en els nostres germans i germanes, especialment quan els he vist amb fam i set, forasters o despullats del tot, malalts o a la presó?”

L’explicació que va donar el bisbe sobre el Regne de Déu és que és la nova organització de vida que ens proposa Jesucrist, un nou estil de vida i de societat que reuneix en Ell totes les qualitats possibles i que dignifiquen totes les relaciones humanes i ciutadanes. Aquest estil de vida es defineix com el regne de veritat i de vida, un regne de santedat i de gràcia, un regne de justícia d’amor i de pau. La nostra missió com Església és comunicar el que Ell ha fet i el Ell ha dit. La seva personal atenció a tots i en especial als més necessitats serà programa pastoral que no podrem al·ludir si volem mantenir-nos fidels a la missió que ens ha encomanat. Per Mons. Taltavull, la relació amb l’altre és sempre la mesura de la nostra relació amb Crist i amb Déu. L’altre és el referent, i l’altre des de les preferències de Jesús: els malalts, els pobres, els pecadors ...


De Mn. Jubany, el bisbe Taltavull va destacar el seu ministeri catequètic i especialment el seu ministeri del servei, treballant dins l’àrea social d’immigrants amb tants projectes que han estat l’expressió de l’ acollida de moltes persones que han estat integrades a la nostra comunitat humana.

Després de l’homilia, el nou rector va renovar les seves promeses sacerdotals davant tota la comunitat abans de prendre possessió de la seu com a signe del lloc des del qual, en nom del Senyor, presidirà la vida litúrgica de la Comunitat; i també va prendre possessió de l’altar, altar que és la taula on els cristians participen del Convit Pasqual i signe de la voluntat de que el poble de Déu, alimentat assíduament dels dons eucarístics, creixi en la caritat. El nou rector també va rebre del mans del Bisbe la clau del sagrari com a símbol de la seva cura perquè els fidels d’aquesta parròquia tinguin l’ajut de l’aliment del fruit espiritual del cos de Crist.

Posteriorment dos membres de la nostra Comunitat van fer de testimonis, signant el document en que Mn. Josep Maria Jubany pren possessió de la Parròquia com a rector amb els drets i deures que li corresponen per aquest càrrec.

En acabar l’Eucaristia, Mn. Jubany es va dirigir a tots els assistents: “Déu vos guard. Les primeres paraules que us vull adreçar són paraules de gratitud, de gràcies. Gràcies, en primer lloc, al bon Déu que un dia em va oferir la vocació al ministeri sacerdotal que ara fa possible que em pugui presentar davant vostre com a prevere i com a rector d’aquesta comunitat de Sant Ildefons.

Gràcies al Sr. Bisbe Sebastià Taltavull que ha presidit la celebració com una prova més de l’amistat que tenim des de fa molts anys. Gràcies als preveres que concelebren. Gràcies a tots els que heu vingut. Gràcies a la meva família.

En aquest moment vull tenir un record molt especial als llocs als que he servit abans d’arribar aquí: a la Parròquia de Sant Pacià del barri de Sant Andreu, i també a les parròquies d’aquell arxiprestat. A la parròquia del Prat de Sant Pere i Sant Pau on em vaig estrenar com a rector. A la parròquia de Santa Eulàlia de Mérida de L’Hospitalet, encara porto aquí dins l’emoció del comiat de diumenge passat. Gràcies als amics militants d’Acció Catòlica Obrera, amb els que tantes coses hem compartit.

I sobre tot gràcies a la comunitat de Sant Ildefons. De veritat que des del 21 de juny que es va fer públic el meu nomenament han estat moltes les mostres d’amistat i d’estima que he rebut de la vostra comunitat. Gràcies per tota aquesta celebració que heu preparat, i no tan sols la celebració, sinó perquè heu preparat moltes altres coses perquè jo, ara entre vosaltres, m’hi trobi bé. Moltes gràcies.

Sóc molt conscient a on vinc. Com ha dit el Sr. Bisbe, la meva família, la meva mare que la tinc aquí present, viu molt a prop d’aquí d’aquesta parròquia. La Primera Comunió la vaig fer a l’església de les Dames Negres que aleshores era l’església de Sant Ildefons. Recordo com anècdota que una de les vegades que vaig venir aquí quan ja s’havia fet públic el meu nomenament, vaig veure aquestes imatges de Sant Ildefons i de Sant Narcís que estan aquí i que estaven allà a la capella, i us he de dir que les recordava més gran. Em van portar tota una sèrie de records de quan jo era petit.

Sóc conscient de les persones a qui substitueixo. He tingut la sort de conèixer els tres rectors que m’han precedit. A Mn. Narcís Saguer, el recordo de menut. A Mn. Joan Alemany, amb qui tantes i tantes converses havíem tingut, tantes coses havíem compartit, tantes reunions havíem fet, i que tantes i tantes vegades m’havia parlat de la comunitat de Sant Ildefons. I, no cal dir, a Mn. Lluís Saumell a qui ens uneix una amistat de ja fa molt temps i que quan jo era formador del seminari ell venia a ser professor de música dels seminaristes, i a més hem compartit moltes coses.

Sóc conscient a on vinc i al mateix temps ho dic amb gust. Avui ho hem vist molt: el Sr. Bisbe ens ha fet una reflexió a l’homilia sobre “el Senyor és el meu pastor”, el Salm 21. Tinguem tots posada la mirada vers el Senyor que és el Bon Pastor i procurem tots, tots junts, tenir les seves actituds, cadascú en el lloc que li correspon. A mi em correspon en aquests moments fer-ho com a servidor vostre en el paper de rector. Tots nosaltres anirem avançant.

Se’ns ha dit que la missió de la parròquia és de que ens puguem trobar amb Déu. A mi sempre m’ha agradat molt una imatge de Joan XXIII quan parlava de la parròquia. Deia que la parròquia és com la font en mig de la plaça d’aquells pobles, ell es devia imaginar d’aquells pobles de Sotto il Monte, d’ allà a Bèrgam, que de menut, a Itàlia, ell havia conegut, on hi havia la font on la gent hi anava a satisfer la set, a buscar aigua, també a parlar. Un lloc de convivència, on lloc a on la gent entra i surt al seu gust, però que sempre és un lloc acollidor. Això és el que tots volem que sigui la comunitat de Sant Ildefons. Aquest és el meu desig.

Ja ens anirem veient, ja ens anirem coneixent al llarg del temps que ve. Jo, ara, només dir-vos Déu vos guard a tots. Em teniu a la vostra disposició per a tot allò que creieu, i al mateix temps demano de vosaltres el vostre ajut i la col·laboració perquè és entre tots junts que hem de fer precisament l’Església de Jesucrist, aquí, en mig d’aquest barri en que hi som.

A tots, doncs, moltes gràcies i ja ens anirem veient.”

Un llarg aplaudiment de tota la Comunitat a les seves paraules va servir per subratllar la benvinguda al nou rector.