Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima Déu i estima els altres com a tu mateix”

A Jesús, per posar-lo a prova, li van fer una pregunta que contenia un rerefons. Però la seva resposta és contundent: “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit”. Aquest és el manament principal i primer. El segon és semblant a aquest: “Estima el teu pròxim com a tu mateix”. Una resposta que no constituïa cap novetat per a un jueu i menys pels fariseus, ja que pel manament de l’Amor a Déu es remet al Shemà que diu: “Escolta Israel ...(Dt 6,5) que era la pregària del matí i vespre que ells feien. Per l’amor al pròxim cita el Levític (19, 18).

La novetat de la resposta de Jesús rau en què defineix l’amor a Déu i als germans com a centre essencial de la llei, cosa oblidada pels escribes i fariseus, ocupats més per les normes rituals i prescripcions jurídiques, dins posicions casuístiques sobre el que és pur o impur, etc. Novetat, doncs, per la síntesi que unifica i equipara els dos manaments i els resumeix d’una pinzellada tota la Llei de Déu.

L’amor és el que compta definitivament, ja que no es pot estimar Déu sense estimar el pròxim, Déu s’encarna en l’home. Déu és amor i ha fet l’home per estimar i ésser estimat. Existim sens dubte per estimar-nos. Notícia aquesta que és per embogir-nos de l’amor de Déu tal i com l’han experimentat molts sants en la seva vida peculiar d’entrega i servei. Déu i l’home són objectes diferents d’amor; es distingeixen conceptualment però no poden separar-se.

Mostrem al món aquest amor i farem una religió positivista, oberta, fraternal i solidària. Els temps que corren ens ho urgeixen com mai i l’eucaristia de cada festa ens ho exigeix tant com el pa de cada dia.

Francesc Xavier de Dou, diaca