19 d’octubre 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (12)

Aquest és el darrer extracte de les paraules de Benet XVI a les Jornades Mundials de Joventut que es van celebrar a Madrid el passat mes d'agost. Durant diferents dies hem anat publicant parts de les seves homilies i discursos. En la cerimònia de comiat a l’aeroport de Barajas i davant els Reis d’Espanya i dels cardenals i els bisbes, i d’altres autoritats polítiques, Benet XVI va fer un discurs en el que assenyalà que:

Espanya és una gran nació que, en una convivència sanament oberta, plural i respectuosa, sap i pot progressar sense renunciar a la seva ànima profundament religiosa i catòlica.

No puc deixar de donar les gràcies de tot cor als joves per haver vingut a aquesta Jornada, per la seva participació alegre, entusiasta i intensa. A ells els dic: Gràcies i enhorabona pel testimoni que heu donat a Madrid i a la resta de ciutats espanyoles en les que heu estat. Us convido ara a difondre per tots els racons del món la joiosa i profunda experiència de fe viscuda en aquest noble País. Transmeteu la vostra alegria especialment als que haguessin volgut venir i no han pogut fer-ho per les més diverses circumstàncies, a tants com han resat per vosaltres i als qui la celebració mateixa de la Jornada els ha tocat el cor. Amb la vostra proximitat i testimoni, ajudeu als vostres amics i companys a descobrir que estimar Crist és viure en plenitud.

Deixo Espanya content i agraït a tots. Però sobretot a Déu, Nostre Senyor, que m'ha permès celebrar aquesta Jornada, tan plena de gràcia i emoció, tan carregada de dinamisme i esperança. Sí, la festa de la fe que hem compartit ens permet mirar cap endavant amb molta confiança en la providència, que guia l'Església pels mars de la història. Per això roman jove i amb vitalitat, tot afrontant àrdues situacions. Això és obra de l'Esperit Sant, que fa present Jesucrist en els cors dels joves de cada època i els mostra així la grandesa de la vocació divina de tot ésser humà. Hem pogut comprovar també com la gràcia de Crist ensorra els murs i franqueja les fronteres que el pecat aixeca entre els pobles i les generacions, per fer de tots els homes una sola família que es reconeix unida en l'únic Pare comú, i que conrea amb seu treball i respecte tot el que Ell ens ha donat en la Creació.
Els joves responen amb diligència quan se'ls proposa amb sinceritat i veritat la trobada amb Jesucrist, únic redemptor de la humanitat. Ells tornen ara a casa com a missioners de l'Evangeli, «arrelats i fonamentats en Crist, ferms en la fe», i necessitaran ajuda en el seu camí. Encomano, doncs, de manera particular als bisbes, sacerdots, religiosos i educadors cristians, la cura de la joventut, que vol respondre amb il·lusió a la crida del Senyor. No cal desanimar-se davant les contrarietats que, de diverses maneres, es presenten en alguns països. Més fort que totes elles és l'anhel de Déu, que el Creador ha posat en el cor dels joves, i el poder de dalt, que atorga fortalesa divina als que segueixen al Mestre i als que busquen en ell aliment per a la vida . No tingueu por presentar als joves el missatge de Jesucrist en tota la seva integritat i convidar als sagraments, pels quals ens fa partícips de la seva pròpia vida.

Majestat, abans de tornar a Roma, voldria assegurar als espanyols que els tinc molt presents en la meva pregària, resant especialment pels matrimonis i les famílies que afronten dificultats de diversa naturalesa, pels necessitats i malalts, pels grans i els nens, i també pels que no troben feina. Prego igualment pels joves d'Espanya. Estic convençut que, animats per la fe en Crist, aportaran el millor de si mateixos, perquè aquest gran País afronti els reptes de l'hora present i continuï avançant pels camins de la concòrdia, la solidaritat, la justícia i la llibertat.