03 d’octubre 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (7)

El dissabte dia 20 d'agost, Benet XVI va presidir una eucaristia amb seminaristes a la Catedral de Santa María la Real de la Almudena on a l’homilia va dir:

L'Eucaristia, de la institució ens parla l'evangeli proclamat , és l'expressió real d'aquest lliurament incondicional de Jesús per tots, també pels que li traïen. Lliurament del seu cos i sang per a la vida dels homes i en remissió dels seus pecats. La sang, signe de la vida, ens va ser donada per Déu com aliança, per tal que puguem posar la força de la seva vida, allà on regna la mort a causa del nostre pecat, i així destruir-lo. El cos esquinçat i la sang abocada de Crist, és a dir la seva llibertat lliurada, s'han convertit pels signes eucarístics en la nova font de la llibertat redimida dels homes. En Ell tenim la promesa d'una redempció definitiva i l'esperança certa dels béns futurs. Per Crist sabem que no som caminants cap a l'abisme, cap al silenci del no-res o de la mort, sinó viatgers cap a una terra de promissió, cap a Ell que és la nostra fita i també el nostre principi.

Església que és comunitat i institució, família i missió, creació de Crist pel seu Esperit Sant i alhora resultat dels qui la conformem amb la nostra santedat i amb els nostres pecats. Així ho ha volgut Déu, que no té inconvenient a fer de pobres i pecadors els seus amics i instruments per a la redempció del gènere humà. La santedat de l'Església és sobretot la santedat objectiva de la mateixa persona de Crist, del seu evangeli i dels seus sagraments, la santedat d'aquella força de dalt que l'anima i impulsa. Nosaltres hem de ser sants per no crear una contradicció entre el signe que som i la realitat que volem significar.

Mediteu bé aquest misteri de l'Església, vivint els anys de la vostra formació amb profunda alegria, en actitud de docilitat, de lucidesa i de radical fidelitat evangèlica, així com en amorosa relació amb el temps i les persones enmig de les quals viviu. Ningú tria el context ni als destinataris de la seva missió. Cada època té els seus problemes, però Déu dóna en cada temps la gràcia oportuna per assumir-los i superar-los amb amor i realisme. Per això, en qualsevol circumstància en què es trobi, i per dura que aquesta sigui, el sacerdot ha de fructificar en tota classe d'obres bones, guardant per això sempre vives en el seu interior les paraules del dia de la seva ordenació, aquelles amb les que se li exhortava a configurar la seva vida amb el misteri de la creu del Senyor.
Però Crist, Summe Sacerdot, és també el Bon Pastor, que té cura de les seves ovelles fins a donar la vida per elles. Per imitar també en això el Senyor, el vostre cor ha d'anar madurant en el Seminari, estant totalment a disposició del Mestre. Aquesta disponibilitat, que és do de l'Esperit Sant, és la que inspira la decisió de viure el celibat pel Regne del Cel, el despreniment dels béns de la terra, l'austeritat de vida i l'obediència sincera i sense dissimular.

Demaneu-li, doncs, a Ell, que us concedeixi imitar-lo en la seva caritat fins a l'extrem per a tothom, sense defugir als allunyats i pecadors, de manera que, amb el vostre ajut, es converteixin i tornin al bon camí. Demaneu-li que us ensenyi a estar molt a prop dels malalts i dels pobres, amb senzillesa i generositat. Afrontar aquest repte sense complexos ni mediocritat, sinó que com una bella forma de realitzar la vida humana en gratuïtat i en servei, sent testimonis de Déu fet home, missatgers de l'altíssima dignitat de la persona humana i, per tant, els seus defensors incondicionals. Recolzats en el seu amor, no us deixeu intimidar per un entorn en el qual es pretén excloure Déu i en què el poder, el tenir o el plaer sovint són els principals criteris pels quals es regeix l'existència. Potser us menyspreïn, com se sol fer amb els que evoquen fites méselevades o desemmascaren els ídols davant els que avui molts es postren. Serà llavors quan una vida profundament arrelada en Crist es mostri realment com una novetat i atregui amb força a qui de debò busquen a Déu, la veritat i la justícia.