Reflexions a la Paraula de Déu

Tornem a llegir l’Evangeli? El jornaler que solament treballa una hora guanya tant com el que ha estat tot el dia escarrassant-se sota el sol de la mediterrània. Sí, sí, és el que ens diu avui Jesús. Si ho posem al nostre món occidental, dins de l’estat de dret i post il·lustració francesa, direm que és una bogeria, un acte foll i sense sentit. Fins i tot afirmarem que això no és just, que no hi ha justícia. En canvi, a l’Evangeli, la situació no solament està descrita, sinó que Jesús justifica al propietari perquè no s’ha de ser envejós, ni poc generós. Certament, si només ho miréssim amb ulls d’igualtat i justícia social, no es podria justificar de cap manera. Simplement, no seria racional.

Aleshores, quin significat té aquest fragment? Abans de respondre, si rellegim les lectures del llibre d’Isaïes i de la carta als filipencs ens trobem uns fets que serveixen per mostrar una cara sorprenent de Déu. Vull dir que no podem pretendre decidir, ni predir el que Déu farà. Ens ho podríem prendre, per tant, com un senyal que la justícia de Déu no és limitada ni està tancada dins un marc fix, estret i encongit?

Amb aquesta perspectiva, l’Evangeli ens podria dir que aquell que solament ha treballat una hora es mereix el jornal sencer perquè no ha tingut l’oportunitat de treballar tot el dia i, per tant, la seva situació no és no voluntària ni volguda, sinó accidental i podria haver-li tocat a qualsevol altre. Per això el propietari, no ho té en compte i li dóna tot el que li podria haver tocat.

Bé, si aquesta visió és encertada, el missatge és molt punyent; si volem emetre judicis ens cal posar-nos-hi a fons, ens cal analitzar tots els perquès, totes les possibles causes d’aquest acte i els perquès d’aquesta situació. L’anàlisi ha de ser molt profunda i cal una gran dosi de discerniment, les aparences enganyen o poden enganyar. Potser, ens demana que actuem com Sant Pere Clavé, patró dels jesuïtes de Catalunya, que es va fer esclau dels esclaus negres per defensar-los a Amèrica quan a Europa s’estava discutint si els negres tindrien ànima o no.

Finalment, potser l’únic que pretenia el redactor era mostrar-nos la llibertat de pensament i acció de Déu; la incapacitat humana per copsar la grandesa de Déu i d’alguna manera dir-nos que ens preocupem de fer el bé sense recança ni pensant en recompenses, perquè aquestes, Déu les reparteix com vol i quan vol.
En qualsevol cas, quedem-nos en les paraules del Salm: El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ha creat.

Julià i Rosa