Reflexions a la Paraula de Déu

SEGUIR JESÚS

Entre els cicles de Nadal i de Pasqua la celebració cristiana se centra en el misteri de la persona del Crist, i durant la resta de diumenges de l’any litúrgic l’evangeli ens fa reflexionar sobre el missatge de Jesús. Les paraules i els fets de Jesús, que de la mà de l’evangelista Sant Mateu estem convidats a contemplar a partir d’aquest diumenge, tenen dues vessants. D’una banda són la proclamació d’un nou programa de vida i de convivència per a tots els homes: és el programa del Regne; d’altra banda, a poc a poc, per a tots els que ens diem deixebles de Jesús, ens ajuden a apropar-nos a la seva persona, a aprofundir la nostra fe en ell. En algun moment de la nostra vida haurem de donar resposta a la pregunta que un dia Jesús va fer als seus deixebles: I vosaltres, qui dieu que sóc jo?

Els humans sempre hem tingut problemes a l’hora de triar un model de lideratge i tot sovint ens equivoquem en fer-ho. Però si no tenim cap model, quedem desconcertats, sense saber ben bé cap on hem d’anar, ni quines pautes hem de seguir. La nostra època no s’escapa d’aquest problema. La manca de veus i sobretot de testimonis de vida coherent, porta les societats a una fragmentació profunda, a la irritació, a la confrontació, a l’individualisme sec i dur del “campi qui pugui”, a l’egoisme i al profit personal, a la violència del domini i del poder.

Quan Pere respongué a la pregunta de Jesús i digué “Tu ets el Messies, el Fill de Déu”, no és gens clar que entengués la profunditat de la seva resposta, però en tot cas a l’evangeli d’aquest diumenge Jesús deixa ben clar en què fonamenta el seu mestratge. No és la força de la violència, ni del poder, ni de la llei, ni del diner el que sosté el lideratge que proposa. Ser deixeble seu no passa de cap manera per collar les persones que tenim al nostre entorn, sinó per alliberar-los de tota mena d’esclavatge. Ell és així.

Anton R Sastre