22 de maig 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan vivim en temps d’incertesa, com ens reconforten les paraules de l’Evangeli d’avui! “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots”.

Les paraules de Jesús van sempre molt més enllà de l’angoixant derrota de la creu i, fins i tot, de la glòria fàcil després de la resurrecció. Ell es posa al nostre costat i ens mostra el camí: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. No vol que siguem els eterns penitents anorreats amb la mirada fixada al crucificat ni els il·lusos permanentment embadalits davant del sepulcre buit. El Regne és avui i aquí. Ens vol actius, membres d’un exèrcit sense armes ni banderes, sense ira i sense odi. Que siguem la comunitat que amb llibertat en fa de l’amor la més gran victòria.

El camí no és fàcil i és perdedor. Com Tomàs dubtarem: “Senyor, si ni tan sol sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?” Com Felip desitjarem prodigis: “Senyor, mostreu-nos el Pare i no ens cal res més”. Però, no. No hem de fixar els ulls en ningú més que en Ell, no hem d’esperar – amics – ningú més que a Ell, no hem d’adorar – amics – ningú més que a Ell. És tan a prop que, fins i tot, el podem tocar, allà entre la multitud, en els marginats, en els aturats i els maltractats de tota mena, en pobles sencers que hem oblidat.

Endavant! No dubtem. Malgrat tot, el camí és clar: “Qui creu en mi també farà les obres que jo faig i fins en farà de més grans”.

Julià i Rosa