08 de maig 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Queda't amb nosaltres, que es fa tard” (Lc 24, 29), diuen a Jesús els deixebles quan s’apropaven a Emaús, perquè ja començava a vesprejar. I es va quedar amb ells. A taula, en partir el pa i repartir-lo, el van reconèixer, i aleshores ell desaparegué. El seu cor ardent ja els ho indicava durant la conversa, però no s’havien adonat de la presència de Jesús fins a la partició del pa. I tan bon punt se n’adonen, els desapareix i no el veuen més. Tornen de seguida a Jerusalem i relaten als deixebles la seva experiència.

Com a preludi d’aquesta narració evangèlica, Pere, a la primera lectura, proclama als habitants de Jerusalem el lliurament i la mort de Jesús, mort en creu a les seves mans, malgrat Déu l’hagués acreditat davant del poble amb senyals i prodigis (Ac 2, 22-23). I el mateix Pere en la seva carta, segona lectura d’avui, ens recorda que hem estat alliberats per la sang de Jesús, que des del principi Déu Pare havia predestinat, Pare que en la seva justícia no fa distinció de persones (1 Pe 1, 17-20). Però ara Pere no ens parla només de la mort de Jesús, com a la primera lectura, sinó també de la seva manifestació final: Déu l’ha ressuscitat i li ha donat glòria i, per això, creiem i esperem en Déu (1 Pe 1, 21).

Tornant a l’evangeli, després d’aquest record per part de Pere de la mort salvadora de Jesús i de la seva resurrecció, que fonamenta la nostra fe i la nostra esperança, l’experiència humana del viatge a Emaús ens mostra, d’entrada, desànim, desconfiança, esperances perdudes, cors entristits i decebuts que no saben adonar-se de la realitat alliberadora que tenen davant. Però Jesús els parla i escolten amb atenció la paraula de Jesús que els interpreta les Escriptures. I és precisament aquesta paraula, d’un Jesús encara per a ells desconegut, la que té l’efecte salvador d’anar-los recuperant del desànim i la decepció. I s’hi troben tan bé, amb l’acompanyant, que li demanen, com citàvem al principi, “queda't amb nosaltres, que es fa tard” (Lc 24, 29).

Avui, aquí, se’ns han recordat mort i resurrecció, comprensió de l’Escriptura, experiència del Jesús ressuscitat reconegut en la fracció del pa, font de tota fe i esperança. Queda’t, doncs, amb nosaltres, Jesús, més ara que et sabem ressuscitat. No deixis de ser-nos, sempre, doll inesgotable de fe, esperança i amor, de solidaritat plena.

Jordi Cors