01 de maig 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les dones ja havien corregut, havien buscat Jesús, això sí, entre els morts, però l’havien trobat viu. Els deixebles homes s’havien quedat quiets, tancats, paralitzats de por i Jesús els ha hagut de buscar. A què es deu tanta por? Dels dirigents jueus o potser d’ells mateixos, perquè havien traït i abandonat Jesús? A més a més algú l’havia negat…. L’expectativa que tenien del Messies d’Israel no coincidia amb l’experiència tan dura que acabaven de viure: Jesús havia estat penjat a una creu com un sediciós. Encara més, ells ja no eren dotze, per tant, no representen Israel. El projecte del Messies d’Israel ha quedat completament desfet.

Jesús havia confiat el seu esperit a les mans del Pare, i havia manifestat el seu amor fins a l’extrem, amb l’entrega de l’última gota de la seva sang. Així en Jesús l’amor de Déu per la humanitat ha quedat expressat en forma humana. Ara l’amor diví podia transformar en vida la mort humana.

Quan les dones, que seguien Jesús arribaren a l’hort, on l’havien enterrat, la llosa del sepulcre havia estat treta.

Jesús ha buscat els seus amics per oferir-los la pau, l’harmonia, en moments en què ells estaven atrapats per l’angoixa de saber-se covards, fins i tot traïdors. El llenguatge de les aparicions és sense dubte simbòlic, narra una experiència espiritual per la qual no hi ha paraules però sí vivència vital i convicció personal profunda.

En el moment que s’escriu aquesta obra, l’evangeli de Joan, el problema no estava centrat sobre la resurrecció, sinó sobre la mort; corrien veus que el Messies no podia morir i molt menys d’una forma tan ignominiosa, per això l’autor s’esforça per mostrar els senyals de la mort i de la mort en creu. I ve a dir: la seva mort és real i sense el fracàs de Jesús com Messies d’Israel, no hi ha Enviat de Déu a tota la humanitat. Tan real com la seva mort és la seva Vida. Una Vida que s’ha obert completament a l’Esperit, que ha estimat i s’ha entregat com ha fet Jesús, no pot morir. Està situada en l’esfera de Déu sense cap limitació ni frontera, és presència i experiència que es manifesta en nosaltres en fruits de vida.

La pau que comunica Jesús als qui el segueixen, és el seu Esperit, la seva vida, una vida de tal qualitat i plenitud, que mai no quedarà atrapada ni ofegada per la llosa d’un sepulcre. Jesús culmina l’obra del Déu Terrisser que insufla l’Esperit de vida sobre la seva criatura d’argila i la porta a la certesa que Ell, el Messies, l’Enviat, Fill és de Déu. Aquesta és la meta a la qual es dirigeix qualsevol que acull amb disponibilitat i obertura l’Esperit, font d’amor i de vida.

Esther Bochita