Reflexions a la Paraula de Déu

Viure com a homes i dones nous

La Quaresma d’aquest any 2011 ha estat possiblement una de les èpoques més complexes i difícils que hem viscut en els darrers anys. Sembla ben bé que ens haguem posat d’acord els homes i els fenòmens naturals per crear un moment gris, dur, amenaçador com el d’una tempesta que acabés d’esclatar sobre els nostres caps. La crisi econòmica i social, les retallades pressupostàries, el terratrèmol i la crisi nuclear al Japó, la guerra civil a Líbia entre altres esdeveniments, han fet que el clima en què hem viscut aquestes setmanes de Quaresma convidés poc a la reflexió i a la conversió i potser més a la desesperació i a llançar la tovallola.

Però les paraules de l’Evangeli en aquest dia de Pasqua fan aflorar un cop més l’esperança que hi ha en el cor de cada home i que és més forta que la por, l’angoixa o la incertesa: ‘No tingueu por vosaltres, doncs aquest Jesús crucificat que busqueu ha ressuscitat com havia predit’. L’Evangeli ens convida a trobar i celebrar els símbols de resurrecció que vivim cada dia: la solidaritat d’homes i dones amb amics que són a l’atur, la solidaritat dels pobles que no ignoren la desgràcia d’altres encara que estiguin lluny, la mà oberta a la integració dels immigrants en una situació social tan complicada, l’esforç dels professionals per continuar fent una feina de qualitat malgrat retallades reals o imaginàries…

L’Evangeli també ens assenyala els dons de la Pasqua: la joia, la llibertat i el perdó que Jesús ens transmet i ens demana que seguim testimoniant en el nostre món. La presència del que ha ressuscitat entre nosaltres ens ha de fer celebrar la meravella de la nostra vida, el goig de poder renéixer cada dia, la bona notícia de saber que estem cridats a l’eternitat i la convicció que des d’avui mateix hem de viure d’una altra manera. No hi ha excuses! L’eternitat ja ha començat i hem de viure com homes i dones nous.

Sabem que no caminem sols, Déu és al nostre costat, la comunitat ens ajuda, Jesús ens parla cada dia i sembla que de tant en tant també l’Esperit s’anima a bufar sobre el nostre món . Què esperem, doncs? Bona Pasqua!

Lluís Sánchez Rissech