Si la posada en escena no té alegria el missatge queda invalidat. Si el cristià no expressa alegria, allò que comunica no lliga el que diu i com ho diu. Lamentació, queixes ... Si el missatge està desproveït d’alegria, quina és la credibilitat? Si estem desanimats, com volem fer creure que revelem una bona notícia?
La paràbola de Kierkegaard , en la que un pallasso demana ajut al poble quan el circ es crema i no obté la resposta esperada perquè no se’l prenen seriosament, va servir a Torralba per explicar que la imatge és important per fer creïble allò que es diu. La manca d’alegria en els òrgans de màxima responsabilitat i també en els laics de base és contradictòria amb el missatge d’alegria que hem de transmetre el cristians. També hi ha un excés de nostàlgia, i això no és cap virtut sinó més aviat és una feblesa lligada a la mitificació del passat que fa que el present sigui menysvalorat.
Però, quina és la raó d’aquesta alegria pasqual que hem de transmetre els cristians? Doncs que la mort ha estat vençuda. Però, segons el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, el problema és que no ens ho creiem perquè la gent continua morint i ningú no ha tornat mai de la mort. Per Francesc Torralba, vèncer la mort vol dir que estem cridats a la vida plena, i si ens ho creguéssim de debò l’alegria traspuaria constantment, però sense alegria no hi ha forma d’entusiasmar ningú.
En la segona part de la xerrada, el conferenciant va enumerar i explicar sis actituds que es donen davant la mort:
1.- Evasiva: no pensar, centrar l’atenció en altres qüestions. Aquesta és un actitud pueril que esquiva la qüestió. S’evita la tristesa i s’aconsegueix una falsa alegria. Aquesta no és l’actitud dels cristians.
2.- Resignació com a prolegomen d’acceptació. S’accepta la mort com a part del cicle vital. “Què vols fer-hi?” és el plantejament típic d’aquesta actitud, que tampoc és la cristiana.
3.- Fe en la ciència i en la tecnologia per superar la mort. El cientifisme i el tecnologisme faran vèncer la mort i el temps passarà a ser indefinit. Això, però, no contenta perquè no dóna vida plena, el que dóna és temps. La immortalitat en aquest món no aporta alegria.
4.- Circularitat: comprensió de la mort des de les savieses de l’Extrem Orient en les que morir no és desaparèixer del tot, perquè es torna a néixer en una altra corporietat. No t’amargues al pensar en la mort perquè tornaràs a aparèixer.
5.- Desesperació: és l’antítesi de l’esperança. Aquesta desesperació és una reacció ben humana que fins i tot Jesús va tenir en el seu patiment a l’hort de Getsemaní quan sabia que la seva mort s’apropava o quan va exclamà en la creu: “Per què m’has abandonat?”.
6.- Esperança: aquesta és l’actitud cristiana. Esperança en una vida plena, la mort ha estat vençuda i aquesta és la millor notícia que es pot sentir. Luc Ferry, el filòsof i polític francès, diu que el missatge que es transmet a través del cristianisme és lúcid pel que fa a la mort, i si fos veritat seria la millor notícia de tots els segles. Aquesta actitud cristiana porta a no acceptar que la mort és el final perquè per obra de l’Esperit Sant Jesucrist va vèncer la mort.
Allò que anhelem no és una durada en el temps, sinó una vida en plenitud que ja es comença a configurar en aquest món. Aquesta darrera reflexió, que l’eternitat ja ha començat i que no cal esperar la mort per viure-la, ha estat present en les quatre conferències quaresmals d’enguany sobre la resurrecció com a esclat de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada