20 de març 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les paraules de Jesús de vegades són d’una claredat meridiana i d’altres són desconcertants; hi ha episodis molt entenedors i n’hi ha d’obscurs en els quals cal endinsar-s’hi a fons per copsar-ne tot el sentit. El relat de la transfiguració, però, és diferent de tots perquè situa els apòstols en una dimensió desconeguda davant d’un fet sobrenatural del que en són testimonis. Mateu ho escenifica de manera senzilla: De primer, com sempre, la muntanya, un símbol per allunyar-se del brogit del món i apropar-se a Déu. Muntanya a la que Jesús s’atansa sovint tot sol per cercar la pau en l’oració i el consol del Pare del cel. Però aquesta vegada, a diferència d’altres, es fa acompanyar de Pere, Jaume i Joan, sens dubte perquè siguin testimonis d’allò que vol mostrar-los i mostrar-nos.

La llum que Jesús irradia és del tot inefable per més que Mateu la descriu així: “la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum”. És un esclat de llum per manifestar la glòria que el Pare li té reservada.

La presència insòlita en l’escena de Moisés i Elies -dos personatges allunyats en el temps, però cabdals en la història de salvació- confortant Jesús amb la seva experiència, dóna relleu a la manifestació de la figura del Crist gloriós abans de la seva Passió i mort en creu. 

El trasbalsament dels apòstols que no donen crèdit al que estan veient, i sobretot de Pere, que es precipita en un intent desesperat d’eternitzar aquell moment joiós que està per sobre de qualsevol esperança anterior, és l’evidència palpable de la fragilitat humana.

El núvol lluminós i la veu que diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo”, igual que en el Jordà quan Jesús es va fer batejar per Joan, però aquí amb l’afegitó: “escolteu-lo”, posa de manifest com és d’important tot el que Jesús diu i com hem d’escoltar-lo amb molta atenció.

L’esglai dels apòstols postrats a terra en sentir aquestes paraules i com Jesús els tranquil·litza dient-los: “Aixequeu-vos, no tingueu por”.

I finalment el silenci que Jesús imposa als apòstols fins que el Fill de l’home no hagi ressuscitat d’entre els morts.

Per arribar aquí Jesús haurà de passar primer pel tràngol dolorós de la mort, i nosaltres també. Amb la seva resurrecció ens ha passat al davant i ens diu de nou “Aixequeu-vos, no tingueu por”. Escoltem-lo!

Josep Maria Lari