Reflexions a la Paraula de Déu

BUSQUEU LA BONDAT, BUSQUEU LA HUMILITAT

Sembla molt ingenu el profeta Sofonies anunciant la bondat i la humilitat per tal de protegir-nos del dia rigorós del Senyor. Aquesta expressió presenta un Déu exigent, però també sabem que és un Déu ple de bondat i misericòrdia. El profeta, per l’experiència de vida personal i col·lectiva, sap com és de difícil pels homes i dones ser bondadosos i humils. Per això insisteix en aquests dos valors bàsics, agradables al Senyor.

Les Benaurances eixamplen encara més el marc de la ingenuïtat en contrast amb la vida concreta de tots i cadascun de nosaltres. Benaurança pels pobres, pels qui estan de dol, pels humils, pels qui estimen la Justícia, pels compassius, pels nets de cor, pels perseguits per ser justos i també pels creients perseguits pel nom de Jesús. Tanmateix, al llarg dels temps, hem experimentat els mals que sovintegen en les societats que viuen al marge dels valors que traspuen en la vida del Mestre i proclamats a Galilea.

Les Benaurances han d’impregnar el nostre viure encara que això ens pugui reportar dificultats, ja que el món no es regeix per ingenuïtats, sinó pel triomf dels homes i dones excel·lents i brillants, tal vegada prepotents rics i plens d’orgull. Podríem seguir proclamant els contravalors vàlids per la nostra societat i podríem arribar a concloure que el projecte cristià no té sentit. Nosaltres, però, creiem en les ingenuïtats del Natzarè i les volem viure.

Tota la crisi econòmica d’Occident no és altra cosa que la constatació de la cobdícia d’uns quants controladors i gestors de capitals que amb el seu viure egoista han desestabilitzat l’economia de molts països. Molts de nosaltres també hem caigut en el parany de voler tenir més. Avui se’ns fa present, més que mai, la cançó que entonem en les nostres celebracions litúrgiques “...ens hem comprat seguretats que eren paranys amb tanca d’or...”

Hem d’instaurar en nosaltres l’esperit del Sermó de la Muntanya, l’únic capaç de donar sentit a la vida personal i social, tot avançant vers la necessària regeneració de la vida col·lectiva, començant per nosaltres mateixos.

Ignasi Garcia i Clavel