31 de desembre 2011

Feliç 2012 !!!

Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat Jn 13,34

Que l’any que ara encetem sigui per a nosaltres l’oportunitat de mostrar-nos tal i com som, d’estimar-nos com Jesús ens estima i d’acceptar els altres sense demanar-los que canviïn.

30 de desembre 2011

Jornada de la Pau

L’any 1967, el Papa Pau VI, dos anys després d’acabar el Concili Vaticà II, va instituir la Jornada de la Pau a celebrar el primer dia de l’any. Dos anys abans el Papa Joan XXIII havia publicat la seva darrera encíclica "Pacem in terris" que va ser la que va inspirar aquesta jornada.

Des d’aleshores, cada any el primer dia l’hem celebrat en la confiança i l’esperança que aquesta pau arribarà a tot el món i que la Paraula del Senyor penetrarà en tots els cors humans.

Celebrem, doncs, aquest diumenge aquesta Jornada de la Pau. Preguem per la pau i treballem per la pau, cadascú des de les seves possibilitats. Les dificultats hi són, però Jesús ens diu que la pau és possible, Ell ens la dóna i nosaltres com a missatgers seus hem de saber transmetre-la.

29 de desembre 2011

Resultat de la col·lecta a favor de Càritas Diocesana

La col·lecta de diumenge passat a tota la diòcesi va ser a favor de Càritas Diocesana. Una mostra més de la sensibilitat i generositat de la comunitat ha estat el resultat de 6.412,50 € que ajudaran, sens dubte, a pal·liar moments difícils que viuen moltes persones. Tornem a dir-vos: gràcies a tots.

28 de desembre 2011

Trobada anual de Taizé

Un any més la Comunitat de Taizé organitza la trobada de milers de joves d’arreu del món, amb gran participació dels europeus.

Del 28 de desembre a l’1 de gener, Berlín serà enguany la ciutat de la 34ena trobada.

L’espiritualitat de Taizé convoca sempre nois i noies amb anhel de trobar respostes a les seves inquietuds.

27 de desembre 2011

Resultat de la campanya de Nadal a favor de Sant Paulí de Nola

Finalitzat el període que vam fixar per la campanya de recollida d’aliments per a la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola, podem informar que el resultat ha estat de 6.000 € en donatius i una major aportació d’aliments que en anteriors campanyes, difícil de quantificar.

Ha estat una resposta solidària en uns moments molt crítics, que demostra la generositat de tots davant una situació insostenible per a moltes famílies. Agraïm de tot cor la col·laboració de tots.

25 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, el projecte de Déu realitzat Jn 1,1-18

“A Déu, ningú no l’ha vist mai: Déu Fill únic, que està en el si del Pare és qui l’ha revelat” Així acaba aquest emblemàtic poema. Més endavant, en el capítol 13,23, parlant del deixeble estimat, l’autor precisa: “era a taula recolzat en el si” de Jesús. Aquesta és una manera típica semita d’establir connexions, de relacionar els textos.

Així, doncs, Jesús que és la Paraula/el Projecte de Déu realitzat està en el si del Pare, el mira cara a cara en una intimitat singular, es troba en la seva presència no com qualsevol cosa passatgera, sinó com actitud connatural i pròpia. Ell és qui coneix i reconeix el Pare, per això és per a nosaltres la comunicació i l’explicació vital i existencial de Déu. En Nadal ens ho manifesta en el rostre humà i transparent d’un nen en bolquers i posat en una menjadora. Quina grandesa més paradoxal! Com saber contemplar i deixar-nos captivar per la fragilitat, la senzillesa com a camí d’amor?

El deixeble estimat de Jesús té amb Ell la mateixa intimitat, fidelitat i compromís que Ell té amb el Pare i amb els germans, i per això està en condicions de ser i donar testimoni de Jesús. Perquè tota experiència és una convicció que es porta en el cor i es tradueix en fets concrets de vida.

Però, qui és aquest deixeble estimat? És Joan? És una comunitat ? Per què no se’ns diu el seu nom propi?

Ara bé, el to d’aquest pròleg i de tot el conjunt del llibre és de tal calidesa, sensibilitat i intel•ligència espiritual que fa pensar en el seu autor. Qui pot expressar amb tanta vivesa i subtilesa el nucli vital de l’experiència filial de Jesús? Qui ens pot suggerir el camí per descobrir Jesús com llum, guia, vida, amor, veritat, plenitud…, com Aquell que dignifica tot el que és humà? Perquè la Paraula s’ha fet home i ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

No serà que darrere d’aquesta esplèndida obra hi ha també una mà femenina que exterioritza i posa en paraules l’experiència d’una comunitat madura i plena de la força de l’Esperit?
Esther Bochita

24 de desembre 2011

BON NADAL !

Benvolguts,

És el primer Nadal que celebraré a la comunitat de Sant Ildefons, i també és el primer escrit que publico en aquest blog. En primer lloc, gràcies per les moltes mostres d’estimació que m’heu demostrat durant aquests primers dies que estic entre vosaltres.

Fa goig que aquest primer escrit sigui per felicitar-vos de tot cor amb motiu del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.

BON NADAL, als infants. Jesús neix infant, en Ell podeu compartir esperances, somnis, il·lusions.

BON NADAL, als pares i mares, que com Maria i Josep veieu créixer els vostres fills i els doneu el millor de vosaltres mateixos: estimació, educació, i són el vostre goig.

BON NADAL, als esposos que poseu tot el vostre cor i capacitats al servei de l’amor compartit. I us esforceu per ajudar, acompanyar, perdonar, construir junts.

BON NADAL, als avis que us emocioneu contemplant els fills dels vostres fills. I us sentiu joiosos en veure com la nissaga familiar va creixent.

BON NADAL, als qui ploreu per la mort d’algun familiar o amic, però viviu l’esperança de retrobar-vos un dia amb ells en la plenitud de Déu.

BON NADAL, als qui heu vingut d’altres terres, deixant, família, records, però que des de la llunyania i l’enyorament continueu estimant les vostres arrels i tradicions.

BON NADAL, als que viviu sols, o sacsejats per alguna relació amorosa que s’ha trencat.

BON NADAL, als qui la malaltia, o l’edat, ha fet estralls en el vostre cos, i necessiteu dels altres.

BON NADAL, als que viviu amb un sentiment d’impotència l'actual crisi econòmica, tot patint perquè no podeu fer front a les vostres legítimes necessitats.

BON NADAL, als que en aquest capvespre de creences no heu perdut l’esperança que el regne anunciat pel Messies serà algun dia realitat.

BON NADAL, als escèptics, els qui heu perdut il·lusions, i només us interessa el moment present.

BON NADAL, als qui en aquesta Festa de Nadal celebrareu amb goig el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, i amb fe adorareu el misteri de la Salvació.

BON NADAL a tots aquells per qui aquesta festa només és una tradició dels pares que fa bo de mantenir, i una bona ocasió per celebrar l’amistat familiar al voltant d’una taula.

BON NADAL..... a tots. Jesús neix per tots els homes i dones.

Josep M. Jubany

23 de desembre 2011

6è Grau de Catequesi: Nadal



Els nois i noies de 6è Grau de Catequesi han reflexionat sobre el veritable sentit del Nadal en la sessió de desembre. Un dels textos que han comentat ha estat aquest testimoni:

“Fa tres anys que vaig començar una experiència nova per Nadal: fins llavors, acostumaven a anar amb els meus pares a esquiar o a fer un viatge curt d’uns dies, just després de celebrar el Nadal a casa amb la família. Però fa tres anys, just el mateix any que vaig començar a anar a la Universitat, uns companys del CCU (Centre Cristià dels Universitaris) em van demanar ajut per a una campanya que feien cada any de recollida de joguines per a nens, de Càritas.

De fet es trobaven el dia 4 de Gener i es passaven el 4 i el 5 recollint i empaquetant joguines per a distribuir-les el dia 5 a la nit. Vaig retallar les ‘vacances’ uns dies i em vaig apuntar a ajudar-los. M’ho vaig passar allò més bé: era pesat però al mateix temps divertit i m’agradava saber que allò podia fer passar un dia de Reis diferent per a molt nens que no tenen la sort que hem tingut nosaltres.

A través d’aquesta campanya de joguines vaig conèixer un grup de gent que muntava activitats per nens immigrants al Casal d’Infants del Raval durant les mateixes dates. Ho feien només durant les vacances escolars de Nadal. També em van demanar ajut (perquè també eren molt pocs) i també m’hi vaig apuntar. Faig una mena de feina entre animador de jocs i cangur. Són uns dies molt durs perquè has de muntar activitats i fer-les entendre a nens i nenes que de vegades només parlen en el seu idioma matern però també m’ho passo molt bé. Quan aconsegueixo que es centrin en el joc i s’oblidin de la seva realitat i de la seva pobresa, em compensa tots els esforços.

Com veieu, he passat d’unes Festes de Nadal típiques de persona benestant i poc ocupada a uns dies molt plens de sensacions i experiències diferents. I no ho canviaria per res. No us podeu imaginar la satisfacció i la pau que em dóna poder treballar en aquestes activitats. Encara m’agrada esquiar però ara no veuria la manera de passar un Nadal sense poder fer aquest tipus d’activitat. Em sembla que em fa entendre millor què vol dir que els cristians hem de ser portadors d’esperança. L’esperança que ens fa veure el somriure de Jesús tan petit.

Sobretot, no vull que entengueu que el que us proposo és un model a seguir. No crec que sigui un exemple de virtuts o generositat. Entre altres coses perquè em sento molt recompensat per fer aquesta petita contribució a fer que la nostra societat sigui una mica més justa.”

22 de desembre 2011

BATEC@IRES...

Demà 23 DE DESEMBRE tots els q vulgueu ens trobarem a partir de les 16h a la Parròquia de St. Ildefons per seguir amb la nostra MISSIÓ de voluntariat.

Recordeu el missatge de l'altre dia:

A BATEC volem ser SOLIDARIS i seguir buscant amb el BATECerca esdeveniments on poguem PARTICIPAR, situacions en les q poguem COL.LABORAR i persones a les q poguem AJUDAR...

Nosaltres també ens embarcarem cap a l'illa del voluntariat,

l'equipatge JA ÉS A PUNT ...

GRÀCIES A LA VOSTRA ESPECTACULAR ACTIVITAT I ENERGIA DEL DIUMENGE...

ara només cal carregar-lo i entregar-lo.

Així que US CONVIDEM A VENIR I US ESPEREM aquest divendres a la nostra parròquia de St. Ildefons (no al Casal) per empendre el nostre viatge cap a l'illa de St. Paulí (parròquia agermanada) on hi trobarem i coneixerem nous AMICS!!!!!

IMPORTANT: El billet d'aquest viatge només val: La vostra IL.LUSIÓ de venir i participar...

Tingueu en compte que a les 17h marxarem ... per saber quants cotxes necessitarem per desplaçar-nos convindria que confirmessiu si veniu.

Moltes gràcies!!!!

21 de desembre 2011

Nadal: el Misteri de l'encarnació de Déu

Celebrar que, en un moment de la història, Déu s’ha fet com un de nosaltres, passa per haver descobert personalment que l’home Jesús, és el Crist, és Déu. Encara que tots ho repetim constantment, aquesta no és una confessió gens senzilla com a convicció personal. No ho va ser ni tan sols per als amics que el van acompanyar en vida. Enmig d’un discurs una mica enrevessat (segons relat de sant Joan), Jesús està dient als seus amics que se’n va al Pare, i que allà on ell va no hi poden anar ells encara (13,33.36), però que els prepararà un lloc, perquè a casa del Pare hi ha moltes estances (14,2) i que si creuen en Déu, creguin també en ell, etc. (14,1). Els apòstols no veuen gens clar què és el que els està dient i comencen a fer-li preguntes, fins que Felip l’interromp i li diu: “Senyor, mostra’ns el Pare i no ens cal res més”. Pràctica i descarada alhora, aquesta sincera espontaneïtat de Felip, dóna lloc a una significativa catequesi per part de Jesús: “Felip, fa tant de temps que estic entre vosaltres i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (14,9).

Podem passar molt de temps al costat d’una o moltes persones, però el pas del temps no és cap garantia de coneixement. El “coneixement” de l’evangeli, vol dir haver compartit, saber comunicar-se, tenir comunió d’esperit. Jesús li diu a Felip que només a través de la seva persona podrà arribar a conèixer Déu, el seu Pare i, a més a més, li ve a dir que amb això n’ha de tenir prou. Als cristians ja no ens cal especular més sobre Déu. I aquest és el misteri de l’encarnació: només acostant-nos a Jesús, a la seva humanitat, a la seva feblesa d’home, podrem apropar-nos a Déu, perquè Jesús és la Paraula de Déu feta carn i alhora és també la nostra paraula humana feta Déu. Sense passar per ell, sense descobrir-lo, sense conèixer-lo, nosaltres els homes no podem dir res de Déu, el gran absent. Però en Ell (per Ell i amb Ell) l’Absent esdevé presència per nosaltres i per tota la Humanitat. És l’Emmanuel, Déu entre nosaltres.

Anton Ramon Sastre

19 de desembre 2011

Catequesi Familiar de desembre: Nadal


El Misteri de Nadal, que l’Església celebra el 25 de desembre, té dos aspectes que formen una sola realitat que passa en Jesús de Natzaret. En primer lloc, Déu Pare ens envia a tots els homes i dones del món el Fill perquè, amb la força del seu Esperit, ens comuniqui la seva mateixa Vida i ens faci fills seus. Tot això ho fa per mitjà de Maria, la noia que escull per ser la mare de Jesús.

Lluc, l’evangelista i gran poeta, va escriure en el seu evangeli un poema per fer-nos entendre i fruir aquesta gran meravella que ha fet per a tots els humans. Fa servir tots els símbols que pot per expressar millor el que ens vol dir. L’Àngel és el símbol que significa Déu que parla, i comunica els més grans missatges. El núvol de llum i foc que l’envolta és símbol de l’Esperit de Déu, que amorós i savi, es fa present i envolta i actua en bé de tots els homes i dones. La virginitat i l’actitud de total acolliment de Maria, és símbol de la seva fe, i de la seva plena obertura de cor i de ment, per copsar tot el que de més gran i meravellós li proposa i li dóna Déu.

Lectura de l’evangeli de Lluc:
El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: - Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules, i pensava perquè la saludava així.
L’àngel li digué: No tinguis por Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble
L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l’àngel:- Com podrà ser això, si jo sóc verge?

L’àngel li respongué:- L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu... perquè per a Déu no hi ha res impossible.

Maria va dir: - Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l’àngel es va retirar.



Però tot això tan meravellós, Déu ens ho fa conèixer i ens ho dóna en el naixement d’un infant concret. És el segon aspecte que celebrem per Nadal. Com va ser el naixement de Jesús? No ho sabem pas exactament perquè l’evangelista Lluc no va volgué descriure tots els detalls del que va passar, sinó que ho va escriure de manera que es remarqués el valor i el sentit del naixement de Jesús.

Lluc vol remarcar que Jesús és el veritable successor del rei David, i per això el fa néixer a Betlem, que era la pàtria del rei. També remarca que Jesús és el Messies, però no de manera triomfal i poderosa sinó que ho era de manera summament pobre, com a resultat de la manera de manar dels reis, que manen a la gent sortir de casa seva i passar moltes aventures i angúnies.

Evangeli de Lluc:
Per aquells dies sortir un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi... També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David...

Mentre eren allà se li van complir els dies a Maria, i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.

Un Àngel del Senyor se’ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltà de llum.
Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: - No tingueu por... Us ha nascut el Salvador.

17 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El favor de Déu

Confiança absoluta, una Fe prou gran per acceptar allò que la raó no pot entendre, una voluntat de servei a prova de bombes o simplement una dona senzilla i humil que accepta el gran favor que Déu li fa essent mare de Jesús, el Salvador. Sovint em pregunto quina devia ser la reacció de Maria en rebre l’anunci que canviaria radicalment la seva vida: sorpresa, incredulitat, desconcert i fins i tot rebuig? A Maria no li devia ser gens fàcil acceptar aquesta missió en una societat tradicional i conservadora com la jueva de l’època que segurament l’apuntaria amb el dit i l’acusaria de molts pecats i desgràcies. No obstant això ho va fer conscient que això la marcaria per sempre i amb una fidelitat que l’acompanyaria tota la seva vida. Es va sentir afavorida per Déu i aquesta confiança la va fer acceptar i convertir-se en la primera deixeble de Jesús. Trobem, doncs, resumits en aquest Evangeli la majoria dels valors que els cristians hauríem de testimoniar en el nostre món: humilitat, confiança, fidelitat, decisió i consciència del canvi que hem de fer en nosaltres mateixos perquè el nostre món canviï. Però sobretot una Fe que ens fa acceptar una missió complexa i arriscada però emocionant i valenta.

Encara hi ha un altre aspecte en aquest Evangeli que sempre m’ha semblat important: sempre l’he imaginat com una escena amb una gran llum. La Llum de l’Àngel, la llum de Déu que il·lumina i indica el camí. Una llum que es reflecteix en la majoria de representacions gràfiques de l’Anunciació que veiem aquesta dies de Nadal als Pessebres, als Pastorets o a l’Estel de Natzaret i que em sembla un element també important. Déu il·lumina l’escena perquè Maria hi vegi, perquè no tingui dubtes i també perquè sigui plenament conscient que també hem de ser persones amb llum interior, amb il·lusió i ganes d’encomanar-la.

El testimoni de Maria segueix essent un misteri i un bon exemple per nosaltres, cristians del segle XXI. Ara que sembla que ja ho hem vist tot, que ho coneixem tot i que poca cosa ens sigui una novetat, Maria ens segueix preguntant si acceptem el repte de creure en l’Infant que dorm a la menjadora, el nostre Salvador, i si realment ens sentim afavorits per Déu.
Lluís Sànchez Rissech

14 de desembre 2011

REVISIÓ DE VIDA – ADVENT 2011

Un cec assegut vora el camí, demanant caritat. Li digueren que era Jesús de Natzaret qui passava i començà a cridar. (Lc 18, 35-38) Assegut a la vora del camí demanant caritat: quina situació tan sovint semblant a la nostra, pidolaires d’un no res. Però qui passava era Jesús i el cec era en el lloc i en el moment oportú, i ho aprofità. Potser també per a nosaltres avui sigui el nostre dia, la nostra gran oportunitat!

-Sóc dels qui confien més en l’ajut dels homes que no pas en l’ajut de Déu?

-Per què si Ell tan sovint passa pel nostre costat no el crido amb el convenciment en què ho féu el cec de vora del camí?

-Crec que Ell és qui em pot ajudar, l’únic que pot fer-ho de debò?

-Present Jesús, jo no sóc més cec que el cec de Jericó?

Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
(Lc 18, 38) El cec crida que vol veure Jesús; nosaltres, sabent que Jesús passa, no el cridem, com la majoria dels qui aquell dia sortiren al carrer només per veure’l i, fora del cec, ningú no alçà la veu. Els ulls del pidolaire no hi veien, i cridà; els cors dels qui el feien callar tampoc no hi veien i restaren muts creient-se potser uns privilegiats. L’evangelista només diu: ‘en veure-ho, van lloar Déu’.

-Què faig cada dia per creure de debò que la presència de Déu no és una simple ficció sinó que és una veritable realitat?

-El busco només en els moments d’angoixa o intento cada dia sentir-lo i viure’l present?

-Només li demano que perdoni les meves infidelitats?

-Crec que, sobretot, necessito que ell m’ajudi?

Quan Jesús va ser a prop, li preguntà: -Què vols que faci per tu? -Senyor, fes que hi vegi!, digué.
(Lc 18, 41) Us volem veure, Senyor, en el treball de cada dia, en les noces d’un amic, en el naixement d’un infant, en la mort dels qui estimem, en cada Nadal i en cada Pasqua de la Comunitat. Us volem veure, sobretot, en els germans que us criden i en aquells que no saben a qui cridar. Feu-nos veure això, Senyor!

-Sé veure Déu en les persones, en els esdeveniments de cada dia i en les coses més insignificants?

-En la pregària, vull sentir sobretot la seva presència?

-Sóc rancorós, envejós, intolerant, insolidari?

-Em costa perdonar?

-Què faig per ser, de debò, humil i pobre d’esperit?

-Em sento poc generós o poc compassiu?

Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. (Lc 18, 42-43) Fou la fe que li donà la vista, i després ‘el va seguir’. Fou un gest de gratitud, però també de fe. Després glorificava Déu: sentia gratitud i alhora reconeixia que era Déu qui l’havia guarit. Va entendre que només Ell era el qui salva. Com quan no hi veia, ara, a prop d’Ell, sempre més el podrà cridar, ‘sense cridar’. Déu hi serà!

-De debò que tinc fe, o simplement crec que Déu existeix?

-Estic segur que la fe em fa veure i viure la vida d’una manera particular?

-En la meva pregària personal, hi dedico més temps a demanar coses o a agrair el que m’ha regalat?

-L’evangeli, és la font de la meva vida interior?

-Recito el ‘Pare nostre’ amb unció?

13 de desembre 2011

No hi ha paraules però sí fets

En acostar-nos a Nadal Càritas Diocesana ens fa una crida a tots perquè col·laborem altruistament a l’ajut d’una població que corre un seriós perill d’exclusió social i precarietat.

En aquests moments és ja un 19,9% de la població de Catalunya que pateix aquesta pobresa que va des d’els menors de 16 anys fins als majors de 65. Les dades davant d’aquest ascens de precarietat s’han disparat i la urgència empeny encara més quan s’adverteix que la situació pot empitjorar, més encara quan les prestacions per desocupació de treball es deixaran de percebre. Si això succeeix Catalunya tindrà la xifra esgarrifosa de 173.495 persones més sense treball i sense subsidi.

La importància que tenen les Administracions Públiques són vitals per evitar aquestes situacions però ni l’Administració ni cap de nosaltres i menys l’Església es pot evadir d’una realitat que amenaça molt seriosament la convivència dels que són d’aquí i dels nouvinguts, amb ganes de viure amb dignitat i de millorar la seva situació, amb un treball digne i un sou just indispensable per viure com éssers humans.

Com a ciutadans hem d’exigir que els pactes de l’Administració no quedin frustrats sinó que es concretin en accions a curt termini. Però que siguem tots els qui més puguem els qui col·laborem a millorar aquest risc de pobresa compartint amb generositat i responsabilitat. Com a cristians siguem els primers amb fets.

Gràcies a tots.

Francesc Xavier de Dou, responsable de Càritas parroquial.

11 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui ens han portar a reflexionar amb els indignats i els diversos moviments que tant al Sud com al Nord han cridat més democràcia, més llibertat, més justícia.

Comencem: Isaïes proclama que l’esperit del senyor reposa sobre l’ungit que l’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. No era en el anys de gràcia quan es retornava la llibertat als esclaus i els béns a qui els havia hagut d’empenyorar? És esperançador que se’ns prometi l’alliberament de l’esclavatge: de qualsevol esclavatge: consum, capitalisme, dictadura, pobresa. I que se’ns demani el retorn dels béns als qui els havia hagut d’empenyorar. No trobeu una motivació per la ocupació d’habitatges o per exigir a entitats creditores la paralització dels seus procediments de reclamació del deute?

Seguim:
El Magnificat entre lectures. Ja el coneixem. Però dins el context actual, no creieu que aquells indignats de les nostres places i carrers (i quan diem nostres ens referim a tota la terra), són aquells pobres que seran omplerts de béns?

Continuem:
A la carta al Tessalonicencs, Pau ens insta a no sufocar l’Esperit ni menysprear els dons de profecia. I això, no ens exigeix tenir cura, estar al costat, caminar amb totes les persones que lluiten per la igualtat, per la justícia, per la pau, per la conservació de la natura, per tots els drets humans, pel canvi de model? No fer-ho suposaria sufocar l’esperit i no fer cas dels profetes del segle XXI.

I acabem:
Aquest diumenge no correspon l’evangeli de Marc (cicle B) i llegim el primer capítol de Joan, en el que el Baptista, amb una senzillesa exquisida ens diu que no és profeta, que sols és una veu que clama en el desert i que adrecem el camí del Senyor. No creieu que a l’inici dels moviments també els indignats clamaven al desert?

I resumint la reflexió: Estem en temps d’esperança. Cal que l’ajudem a florir. I perquè floreixi és important acceptar la pluralitat, rebutjar la uniformitat.

Angelina i Josep M.

10 de desembre 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Dilluns 12

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 2/4 de 8 del vespre.

Vetlla de pregària d'Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Xerrada d’Advent a càrrec de Mn. Lluís Saumell, i cantarà la Coral del Casal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 17
Activitats de l'Esplai i dels Escoltes.

Diumenge, 18

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Trobada del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d'11 del matí.

09 de desembre 2011

Els dilluns dels Drets Humans de Justícia i Pau, i Cristianisme i Justícia

A molts països europeus se’ls fa difícil suportar el deute públic, la qual cosa suposa una greu desestabilització financera i posa en perill la continuïtat de l’euro. ¿Són suficients les intervencions de rescat o de compra del deute del Banc Central Europeu i el FMI? ¿Podem aprendre de l’experiència de molts països del Sud que han patit històricament situacions semblants?

Dilluns 12 de desembre a les 7 de la tarda a l’Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, al c/ Roger de Llúria, 13 de Barcelona, hi haurà una nova sessió del cicle permanent de conferències que organitzen aquestes dues entitats, amb l’objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. El tema serà: La crisi del deute al Nord: què fem davant dels poders financers? O la democràcia en perill?

08 de desembre 2011

Resum de l’Assemblea de novembre: benvinguda a Mn.Jubany


L'Assemblea de novembre va tenir lloc el dilluns dia 14 i va estar íntegrament dedicada a donar la benvinguda a Mn. Josep Maria Jubany, que cinc dies després va prendre possessió com a nou rector de la parròquia.

Mn. Lluís en va fer la presentació amb l’al·legoria d’un present que s’acaba i un futur que comença.

Mn. Josep Maria va començar dient: vinc amb tota la disponibilitat possible. La Comunitat de Sant Ildefons no m’és desconeguda perquè vaig viure molt temps ben a prop, a la Diagonal-Passatge Marimon, vaig anar al Col·legi de les Dames Negres, on hi vaig fer la primera comunió quan el col·legi era seu de la parròquia de Sant Ildefons; les estàtues de Sant Ildefons i de Sant Narcís ja hi eren; recordo Mn. Narcís Saguer i la meva amistat amb Mn. Joan Alemany amb qui vaig tenir llargues converses, i també amb Mn. Lluís Saumell que vam coincidir al Seminari quan jo era superior i ell va venir com a professor de música dels seminaristes.

Amb 20 anys vaig entrar al Seminari de Barcelona, després d’estudiar dos cursos d’enginyeria tèxtil, l’octubre de 1968, l’any del “maig francès” i de la “primavera de Praga”, any de la mort de l’Abat Escarré, i en el temps en què Mons. Marcelo González Martín, “Don Marcelo”, era bisbe de Barcelona. Estic molt agraït als meus mentors: Mn. Ramon Torrella, més tard bisbe de Tarragona, i Mn. Antoni Ventosa.

Era el temps també de les grans plegades, vèiem com persones molt valuoses anaven deixant el ministeri. Obrir els ulls a una realitat significa una implicació profunda amb la societat.

Els caps de setmana participava en les activitats de la Parròquia de Sant Pacià i vaig anar a viure a una residència de La Sagrera. Hi havia molts joves, era el temps de les missions joves a Montserrat, la majoria d’esplais van néixer en aquells moments. I vaig participar també amb el moviment de la JOBAC, on vaig coincidir amb qui més tard seria el bisbe Carrera.

L’any 1976 vaig ser ordenat capellà pel bisbe Narcís Jubany. Era temps de grans il·lusions i de projectes comuns, temps de les tancades d’obrers a les fàbriques, de l’execució de Puig Antich...

Ja ordenat, em vaig quedar a Sant Pacià, on hi vaig estar 21 anys, per això el barri de Sant Andreu és per a mi molt estimat.

Mn. Ramon Prat, rector del Seminari, em va demanar de ser formador del Seminari per un temps que vaig demanar no fos superior a 5 anys, i al final en van ser 14. Al Seminari tenia la missió d’acompanyar els seminaristes i això em va ajudar en moltes coses. En passar el temps els seminaristes eren diferents, entraven al Seminari més grans de 25 anys, eren els anys de la transició. Els últims anys en vaig ser vicerector.

Vaig col·laborar amb Pere Tena a la Facultat de Teologia i amb la catequesi amb Joan Bada i Jacint Matas, i des d’aleshores d’una manera o altra sempre he estat vinculat a la catequesi. Era temps de fets importats: l’Assemblea de preveres, l’Assemblea Diocesana; moments d’eufòria en què ens semblava haver tocat sostre, però també temps polítics molt difícils, com el 23-F, per exemple.

06 de desembre 2011

Tercer aniversari del traspàs de Mn. Joan Alemany

El proper dia 11 de desembre es compleixen tres anys del traspàs de Mn. Joan; tres anys durant els quals, de la mà de Mn. Lluís Saumell, la comunitat s’ha mantingut fidel al seu llegat i ha honorat la seva memòria.

L’arribada de Mn. Josep M Jubany com a nou rector de la comunitat ben segur que l’hauria complagut.

Mn. Joan aprofundia sempre el sentit d’una comunitat oberta i acollidora en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

Que la nostra pregària agraïda al Senyor tot recordant els anys que vam gaudir del seu guiatge i mestratge sigui exponent de la bondat de Mn. Joan.

03 de desembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El pecat

"Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió per obtenir el perdó del pecat." Mc. 1,1


Ara amb la meva edat avançada revisc amb claredat la meva vida d'adolescent de fa setanta anys. Em falla més la memòria de les coses recents.

A l'Escola Pia del carrer Balmes, en aquell temps quasi tot era pecat. De vegades el mestre, el Padre, ens feia uns moments de reflexió que acabaven amb la terrible pregunta: "Si us moríssiu ara, què passaria?" Tots els més de quaranta nois ho vèiem clar: aniríem a parar a les calderes d’en Pere Botero. Sortíem al carrer donant voltes al tema, i el dissabte, tots a confessar. Anàvem al confessionari del Pare Pío, un bon home, i sabíem que era ell perquè del seu confessionari sortien uns sabatots molt vells. Hi havia cua. Ens escoltava somrient i en sortir amb la penitència assenyalada ens acaronava la cara. Els pecats, almenys en el meu cas, eren repetitius, que si arribava tard a la missa del diumenge, que si deia mentides, que si feia enfadar els pares...

Ara això ha canviat. Si vaig a missa és perquè m'agrada l'Eucaristia i els amics que hi trobo. Si no dic mentides és per un principi de dignitat. Els pares fa anys que ja no hi són. El pecat personal pràcticament ha desaparegut, costa trobar pecadors. Queda, però, el pecat col·lectiu: les guerres, que totes són injustes; la justícia, que és benèvola amb els rics ben assessorats i dura amb els pobres mal assistits; la fam; la corrupció; els governants que només miren per ells... La llista necessitaria més pàgines.

Quan s'acabin els meus dies i deixi la terra, una veu em podria preguntar: "Has fet alguna cosa per lluitar contra el pecat col·lectiu?"

"Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació", diu el salm.

Àngel Oliva

30 de novembre 2011

6è Grau de Catequesi: Vull sentir la força que Tu em dónes !!!

Aquesta setmana els nois i noies de 6è grau de la Catequesi Familiar han reflexionat sobre com ens relacionem amb Déu, com preguem, com parlem amb Ell i com el sentim. Un dels punts de reflexió ha estat comentant la lletra d'aquesta cançó:

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així.
Jo vull sentir la força que Tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento,
em dónes força per sempre et duré amb mi.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que Tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.

Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento,
em dónes força per sempre et vull amb mi.

Em dónes força per sempre et vull amb mi!!!

29 de novembre 2011

Catequesi Familiar: l'Advent

Advent vol dir adveniment, vinguda, i es refereix a la vinguda de Jesús al món.

Déu estima tot el món que crea, i estima tots els homes i dones. Déu Pare, per mitjà de Jesús el Fill, els omple del seu Esperit Sant i els fa a tots sants.

Són la Comunió dels Sants, Tots Sants!!

Però molts no coneixen Déu. Estan amb Ell sense saber-ho, ni adonar-se’n, ni fruir-ho, ni poder-ho celebrar ni agrair.

Per això, Déu Pare, per la força del seu Esperit, ha volgut que el Fill vingués al món, perquè fes conèixer a tots els homes i dones com és Déu, com ens estima. Perquè sapiguem que ha fet per tots nosaltres. Jesús ha vingut perquè el Pare l’ha enviat.

La vinguda de Jesús va començar fa 2011 anys, i continua venint constantment fins que a la fi de la història del món. Jesús com a Jutge, es manifestarà per reunir tots els que l’han escoltat i seguit.

Els humans però, podem saber i conèixer el que Déu fa perquè Jesús ens ho ensenya, però mai entendrem com és i com ho fa. Per això en parlem per mitjà de símbols.

Els símbols ens ajuden a entendre el que celebrem en l’Advent: les Mans grans, símbols de Déu Pare, signifiquen que Déu ens envia a Jesús. El Núvol de llum és símbol de l’Esperit de Fortalesa i d’Amor amb el que Déu ens dóna Jesús.

Però ja sabem que Déu ens crea lliures, i no vol fer-nos fer res a la força, sinó que espera que l’acollim i l’escoltem i el seguim i fem el que ens aconsella per a ser feliços...

Les quatre setmanes de l’Advent, són un temps durant el qual volem preparar-nos per rebre de la millor manera a Jesús. I entendre tot el que Jesús ens ensenya des del començament de la seva vida.

28 de novembre 2011

Temps d'Advent

L’Advent és un temps que va trigar bastant en ser ubicat dintre de l’any litúrgic. Durant uns segles i segons els llocs, fou un temps col·locat a l’inici del cicle, i tenia la funció de preparar la celebració de la festa del Nadal; en altres moments, fou un temps de final del cicle i orientava la comunitat a acollir la darrera vinguda del Senyor. Aquesta dualitat de perspectives persisteix avui en l’espiritualitat de l’Advent: memòria i contemplació del misteri de l’Encarnació, d’una banda; parusia, apocalipsi, crit de retorn (veniu Senyor Jesús, maranathá), de l’altra. Encara que a l’església catòlica el temps d’Advent ha quedat fixat com l’inici d’un nou any i tots els diumenges ens inviten a contemplar el misteri de l’encarnació de Jesús, també és veritat que l’evangeli del primer diumenge ens col·loca en la perspectiva històrica real: som a l’espera del seu retorn. Convé no perdre de vista aquesta doble perspectiva.

La consideració d’un Déu que pren la condició humana, per a Sant Pau és vist com un “anorreament”: deixa la seva condició divina, per fer-se com un de nosaltres (Flp. 2,5-8), és un Déu que es fa pròxim, que mostra la seva compassió amb tots els homes, perquè participa de la limitació i de la finitud de l’ésser humà, perquè es fa responsable del sofriment dels homes. Aquesta aproximació a Déu fou i és d’una novetat extrema, i nosaltres els cristians només la podem descobrir i aprofundir a través de la persona de Jesús, l’Emmanuel “Déu amb nosaltres”. Aquesta concepció va ser una de les causes per les quals, a l’imperi romà, els cristians fossin tinguts per ateus. En un temps com el nostre, no és gens descabellat iniciar una reflexió des d’aquesta perspectiva, perquè des d’una concepció antropològica més acurada, podem comprendre millor la persona de Jesús i albirar -encara que sigui de lluny- què volem dir quan invoquem el nom de Déu.

“Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”. Així comença i acaba l’evangeli del primer diumenge d’advent. Sant Marc ens guiarà durant tot aquest any. Amb aquest evangeli l’advent dóna pas a l’altra perspectiva. El nostre és un temps ple d’incerteses. Això, avui, ho diem i ho sentim dir a totes hores, però en realitat el nostre temps, el temps humà, sempre és així: és un temps limitat, un temps que fuig, un temps que sempre ens semblarà curt. Però precisament perquè és així, cal no badar, cal observar el nostre voltant, cal saber veure les necessitats, cal no distreure’s en futileses. Hi ha massa sofriment en el món per aturar-nos a mirar com quedem a la foto. Mentre la mort ens respecti, mentre Ell no torni, cal vetllar i saber donar resposta al sofriment dels altres. És la resposta ètica que pertoca a la nostra condició humana. “Ho dic a tothom: Vetlleu”.

Anton Ramon Sastre

27 de novembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les tres coordenades de l’esperit

Hem d’observar les dues idees que poden constituir motiu de reflexió per a cadascú de nosaltres. La primera, la de l’evangeli de Marc, és la de la vetlla. Hem d’estar sempre vetllant, però no per por de si ve l’amo de la casa sobtadament i ens troba desprevinguts i desarreglats, sinó perquè la militància de qualsevol cristià és permanent. La vida és temps de vetlla. No hi ha treva ni relaxació en la pràctica de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. Hem de tractar de viure enmig de les tres coordenades de la vida de l’esperit. Cap d’elles és fàcil, i no les podem posar en joc a la nostra vida sense fer res, sense posar-hi una dosi notable d’esforç i de tenacitat.

La fe en Déu avui se’ns ha fet més difícil que en altres temps. No cal, però, que mirem enrere. Als grans, més aviat ens cal recuperar la vigoria de la fe sense nostàlgia del passat, un passat que mai més no tornarà. Els més joves han d’emprendre l’aventura de la fe en una societat actual que no té gaire o gens en compte l’existència d’aquest Algú, de Déu que, tot i situar-lo sovint en un més enllà desconegut, és entre nosaltres i actua en el procés del món cap endavant.

L’esperança, la segona coordenada vital del cristià, no pot ser una esperança construïda sobre sospirs o lamentacions. L’esperança cristiana no es desentén de la realitat tal com és, sinó que, tot i projectada en el futur –l’esperança d’arribar a la plenitud en un altre món–, es fonamenta en les potencialitats i en les possibilitats que existeixen en el present: les que actuen a l’interior de qualsevol persona i de qualsevol societat per tal d’anar construint el Regne de Déu en aquest món.

De vegades la feina a fer, la tasca cristiana a realitzar sembla que desborda la nostra petitesa. Ens sentim incapaços fins i tot de practicar la caritat i superar el nostre egoisme. Però Sant Pau diu als corintis, i a nosaltres, que “heu estat enriquits de tot do de coneixement, de tot do de paraula, en la mesura en què el testimoniatge sobre el Crist s’ha consolidat entre vosaltres”.

Josep-Maria Puigjaner

26 de novembre 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Festa aniversari dels 80, 90 i 95 anys.

Dissabte, 3
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

Càritas Parroquial de Sant Ildefons, una vegada més, demana la nostra col·laboració: necessitem aliments de llarga durada (llegums, arròs, pasta, conserves, oli, etc.) o bé aportacions econòmiques per ajudar la parròquia amb la qual estem agermanats des de fa uns anys.

Els moments en què vivim són difícils i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen aquesta situació de manera més punyent.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat la vostra contribució fins el 18 de desembre.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

24 de novembre 2011

Presa de Possessió del nou rector: “Sóc molt conscient a on vinc”

El passat dissabte 19 d’octubre, Mn. Josep Maria Jubany i Casanovas va prendre possessió com a nou rector de Sant Ildefons en una eucaristia presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mns. Sebastià Taltavull i concelebrada amb Mn. Jubany, Mn. Lluís Saumell, P. Ramon Maria Nogués, P. Ferran Aguiló, Mn. Joan Luís Cardona, Mn. Francesc Romeu, Mn. Josep Maria Fisa, Mn. Joan Guiteres, Mn. Josep Ramon Pérez, Mn. Santiago Bueno, i P. Josep Gendrau, i assistida pels diaques Mn. Xavier de Dou, Mn. Aureli Ortín i Mn. Bartomeu Palau.

El Cor la Fontana, dirigit per Mercè Cano, va ajudar a solemnitzar la celebració que va començar amb unes paraules de benvinguda d’Anton Ramon Sastre, en nom de tota la Comunitat, al nou rector com a pastor i cap de Sant Ildefons. Sastre, a través de Sant Joan, va definir la missió del pastor: “ell s’ocupa i es preocupa de les ovelles que li han estat confiades, les coneix pel seu nom, pateix per elles, si es perden les va a cercar, si es fan mal i no poden seguir el ritme del camí se les carrega a coll, amb la seva presència el remat se sap protegit, està tranquil, s’alimenta, reposa.” Després de reconèixer a Mn. Jubany “l’esforç de deixar un territori conegut, l’esforç de dir adéu a una comunitat i a unes persones que l’han estimat, l’esforç de deixar un barri i tancar la porta d’una casa on ha viscut durant temps” per integrar-se a la nostra Comunitat, Anton Ramon Sastre li va agrair la seva disponibilitat i el fet d’ haver acceptat ser el pastor de Sant Ildefons.

Abans de la lectura del nomenament, signat pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que
va anar a càrrec de Mn. J.R.Pérez, arxiprest de Sant Gervasi, Mons. Sebastià Taltavull va dir que l’ acollida és un gest de confiança i un gest d’amor, i que davant els aspectes de futur hem de fer un gest d’esperança perquè on hi ha fe, on hi ha amor, on hi ha esperança, allí hi ha Déu. Tot seguit Mn. Josep Maria Jubany expressà la seva voluntat de ser fidel a la missió que se li ha encomanat, “conservant íntegre el dipòsit de la fe, transmetent-lo i explicant-lo fidelment”.

Com a símbol de que es confia al rector de la parròquia la Paraula de la Déu “perquè la pugui proclamar amb les seves paraules i sobretot amb el testimoni de la seva vida, perquè sigui llum per a tota la Comunitat i per a tots aquells a qui la Comunitat anirà a anunciar aquesta Paraula”, Mons. Taltavull li va fer entrega dels Evangelis dient: “Que el Senyor posi en els teus llavis la Seva Paraula i tu proclamis dignament aquest Sant Evangelis”. Tot seguit, Mn. Jubany va llegir l’Evangeli.

En L’homilia, Mons. Sebastià Taltavull va recordar que estàvem a final de l’any litúrgic i en certa manera és un dia de certa avaluació. Aquest any passat l’hem de contemplar com un itinerari creient, una any de peregrinatge en que el Senyor ens ha acompanyat i hem pogut celebrar en molts moments el goig de la seva proximitat. Un any també difícil per la crisi generalitzada, un any de més austeritat però també de més generositat. Un any en que Sant Ildefons acomiada a Mn. Lluís Saumell de rector, a qui s’ha d’agrair tota la seva dedicació, donant-se del tot amb un testimoni de fidelitat. Un any en que es dóna la benvinguda a un rector.

Mons. Taltavull va proposar unes preguntes que ens hem de fer aprofitant el final de l’any litúrgic: “He crescut en aquest any en la fe, en l’amor en l’entrega? Sóc un signe viu i creïble de Jesucrist per la nostra gent, pels qui el coneixen i pels qui no el coneixen? He descobert el Senyor en els nostres germans i germanes, especialment quan els he vist amb fam i set, forasters o despullats del tot, malalts o a la presó?”

L’explicació que va donar el bisbe sobre el Regne de Déu és que és la nova organització de vida que ens proposa Jesucrist, un nou estil de vida i de societat que reuneix en Ell totes les qualitats possibles i que dignifiquen totes les relaciones humanes i ciutadanes. Aquest estil de vida es defineix com el regne de veritat i de vida, un regne de santedat i de gràcia, un regne de justícia d’amor i de pau. La nostra missió com Església és comunicar el que Ell ha fet i el Ell ha dit. La seva personal atenció a tots i en especial als més necessitats serà programa pastoral que no podrem al·ludir si volem mantenir-nos fidels a la missió que ens ha encomanat. Per Mons. Taltavull, la relació amb l’altre és sempre la mesura de la nostra relació amb Crist i amb Déu. L’altre és el referent, i l’altre des de les preferències de Jesús: els malalts, els pobres, els pecadors ...

22 de novembre 2011

Mn. Josep Maria Jubany, nou Cap i Pastor de Sant Ildefons

Aquest és el vídeo del resum de la presa de possessió del nou rector de Sant Ildefons, Mn. Josep Maria Jubany, que va tenir lloc dissabte passat dia 19 de novembre. L'Eucaristia va estar presidida per Mns. Sebastià Taltavull.

Tot i que dura aproximadament una hora val la pena veure'l per recordar tot el que es va dir, per tot el simbolisme de la cerimònia i pels cants del Cor la Fontana.

21 de novembre 2011

Gran recapte d'aliments

Hola Batec@ires!!!!

Quants de vosaltres podríeu participar a la campanya solidària que el nostre buscador BATECerca ens va anunciar a l'última trobada? La campanya: GRAN RECAPTE D'ALIMENTS és el dissabte 26 de novembre i la franja horària que ens comprometem a cobrir és de 9h a 13h però podeu venir l'estona que us vagi bé.

Només ens cal saber qui vindrà i en quin moment per passar-ho als coordinadors del BANC D'ALIMENTS que és qui ho organitza.

La campanya tindrà lloc els dies 25 (divendres) i 26 (dissabte) de novembre a diferents supermercats i mercats de tota Catalunya per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària.

L'objectiu de la campanya és recollir els aliments, informar i sensibilitzar sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col.laboració continuada amb el Banc dels aliments durant tot l'any.

En principi mirarem de fer el voluntariat en mercats i/o supermercats de la zona però tot dependrà de quants siguem i ja us ho confirmarem.

Animeu-vos a participar!!! Serà interessant, divertit i és un servei que podem fer per ajudar en aquesta campanya.

La vostra actuació com a voluntaris (us donaran una samarreta perquè la gent us reconegui fàcilment) consistirà en informar a la gent de la campanya:

1.Una persona arriba al supermercat
2.La saludem i l’informem de la campanya per què ho fem i com pot col·laborar
3.Li donem una bossa reciclable de la campanya
4.Al sortir, el client entrega la bossa amb aliments.
5.Agraïm la seva donació i l’ acomiadem cordialment.
6.Col·loquem la bossa, sense lligar, a la gàbia corresponent.

20 de novembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

JESUCRIST, rei Mt 25, 31-46

En la celebració d’avui llegim de nou un salm que hem sentit moltes vegades, potser sense escoltar-lo del tot. Avui queda contraposat a algunes paraules gruixudes de l’Evangeli de Marc que vénen a continuació i que té dues maneres ben diferenciades de manifestar-se: una que lliga amb la dolcesa del salm i l’altra de collita pròpia de l’evangelista. No oblidem que els textos bíblics són escrits humans.

En el salm inicial és D* qui ens guia, ens acompanya, ens ajuda, ens dóna repòs, ens para la taula com ho fan les dones per a la seva família. En un esclat de simbolisme fins i tot ens perfuma el cap i ens omple la copa de vi del bo, volent dir que s’ocupa de tota mena de detalls per al nostre benestar. Ens fa descansar i ens porta vora l’aigua a refrescar-nos i a beure’n perquè ens retorni la vida, en una terra permanentment assedegada.

Mateu fa una projecció, a la seva manera, del Judici final del qual només pot dir allò que se li acut que podrà ser, i per això imagina qui tindrà dret d’entrar al cel, (una manera de dir). Al final dels temps D* haurà separat la humanitat per la meitat, els bons a la dreta i els dolents a l’esquerra. I explica breument perquè uns són bons i els altres dolents. Els bons són aquelles persones que pensen en l’altre i l’ajuden en les necessitats, i ja tenen parada la taula. En canvi els maleïts per D* que són enviats al foc etern, són les persones que viuen per a elles mateixes totalment despreocupades de les dificultats per les que passen altres al seu costat, de les quals sovint se n’aprofiten. Aquestes persones aniran al càstig etern.

El contrast entre el salm del recull de David i l’evangeli és gran, separats per alguns segles de distància, però no cal que ens expliquin quin és el sentit profund de cada un perquè no entren en contradicció. Amb tot hem de mantenir l’esperança en la bondat inefable de D*.
Sefa Amell

19 de novembre 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 21
Catequesi parroquial d’infants
de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Primera sessió del curs de Catequesi d’adults a les 8 del vespre.

Dimarts, 22
Casal
Sant Ildefons: Visita al Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, que és l'únic exemple d'arquitectura domèstica que Gaudí va completar. En acabar la visita es farà un dinar a la plaça Reial.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 23
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 26

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Batec ja té blog propi: batecsantildefons.wordpress.com


Els joves de Sant Ildefons que es reuneixen al grup de Batec han estrenat aquest curs blog propi a internet: batecsantildefons.wordpress.com. Des d'aquí s'informa de les trobades mensuals i de les activitats de voluntariat, així com de noves propostes que puguin anar sorgint.

Aquest nou mitjà és una forma actual de comunicar-se amb els joves. Mitjà que ells coneixen i utilitzen habitualment.

18 de novembre 2011

Després de la celebració del dissabte

Molt estimats amics i amigues de la comunitat de Sant Ildefons,

Després de la celebració del dissabte, no puc menys que donar-vos les gràcies pel que va suposar la festa. M’heu tocat la fibra sensible. Realment el que heu fet ha estat a la meva mida, m’heu fet sentir molt còmode i molt estimat. Us ho agraeixo de tot cor.
Una prova de què ens coneixem molt bé, és que m’heu sabut interpretar i tocar totes les meves tecles que són molt variades: una Eucaristia ben participativa, acompanyada de bona música i millors cants... i sobretot la vostra presència, perquè sense vosaltres no hauria estat possible aquesta celebració, ja que és entre tots que formem aquesta estimada comunitat de Sant Ildefons que desitgem sempre molt viva i molt il·lusionada. No cal que us digui que des del meu nou lloc estic a la vostra disposició. Una forta abraçada a tots.

Mn. Lluís Saumell

17 de novembre 2011

Parlaments i pregàries de diferents grups a l'homenatge a Mn.Lluís Saumell (i 2)

Paraules dels nois i noies de la Llar Joan Trias

Durant molts anys, mossèn Lluís Saumell ha dedicat tardes per compartir els seus coneixements de música i fer-la més entenedora i propera als nois i noies de la Llar Joan Trias.

Tots nosaltres volem manifestar-li el nostre agraïment i fer-li sentir la nostra amistat.

Moltes gràcies


Paraula-pregària de Frederic Bassó en nom dels infants i pares de la catequesi


Senyor: L'equip animador de les activitats de catequesi, en nom de tots els infants pares i catequistes, us donem gràcies i us lloem per tots els anys que hem fruit de la companyia i el lideratge de Mn. Lluís.

La seva constant presència i interès ens ha esperonat a donar el millor de nosaltres mateixos al servei de la fe cristiana dels infants. I han animat vigorosament als seus pares i a tots els que s'han ofert per la tasca pastoral de la catequesi.

La gran bonhomia que heu donat a Mn. Lluís, ha estat per tots nosaltres un exemple a seguir, i una font contagiosa i inesgotable de motivacions per perseverar en el servei.

La fidelitat de ferro al seu ministeri és per a tots nosaltres testimoni ferm de la seva fe en Vós, que ens mou a admirar-la, imitar-la i a donar-vos-en gràcies.

Per tot això i mil motius més que només Vós coneixeu, Preguem...

Paraules de Montserrat Viaplana en fer-li l’obsequi d’un Ex-libris

Estimat Lluís,

En nom de la Comunitat et faig entrega d’aquest petit obsequi.

És un Ex-libris. El dibuix que hi ha és el mateix que hem posat en aquest punt de llibre, però en format reduït.

Volem que sigui un record d’aquest dia per a tu i per a tots nosaltres. Tothom el té perquè l’hem repartit a l’entrada.

Moltes felicitats, Lluís


Paraules de Núria Raventós en fer-li obsequi d’un mural fet pels infants i joves de Sant Ildefons


Estimat Lluís,

Els infants i joves de Sant Ildefons sabem que ets fill de Vilafranca del Penedès, terra castellera, i és per això que et volem oferir aquest mural que vol representar una síntesi del que hem anat compartint plegats al llarg d'aquests anys.

Així com els castellers fan pinya i van pujant seguint les indicacions del cap de colla per aixecar i consolidar un gran castell, nosaltres recolzats per la pinya formada pels nostres pares i guiats per tu, el nostre cap de colla, hem anat creixent en el camí de la fe.

Com saps molt bé un castell està format de diferents parts amb diferents funcions. A Sant Ildefons, els infants i joves participem en diversos grups: a la catequesi, a BATEC, a l'Esplai o a l'Agrupament escolta, i a mesura que ens anem fent grans, ens comprometem amb la nostra societat tot posant en pràctica els valors cristians que hem anat aprenent.

Aquest és el castell de Sant Ildefons, i així com el lema casteller és "forca, equilibri, valor i seny", els valors del nostre castell són "estimar, perdonar, ajudar, respectar", i molts d'altres que ens ajuden a veure Déu en el nostre dia a dia i en les altres persones.

Nosaltres, els infants i joves, t'hem deixat en aquest mural, amb notes de colors, petits records i agraïments per tot el que hem rebut de tu.

Moltes gràcies

16 de novembre 2011

Parlaments i pregàries de diferents grups a l'homenatge a Mn.Lluís Saumell (1)

Paraules de Josep M. Martí, president de la Coral Sant Jordi

Benvolgut Lluís,

Aquesta invocació a St. Jordi que acabem de sentir i que tu has cantat centenars de vegades com a himne de la Sant Jordi, és la nostra manera de donar-te les gràcies, i no podem fer-ho de cap manera millor que no sigui cantant.

La Coral Sant Jordi i la seva família (ex-cantaires, L’Esquitx, L’Espurna i el cor Ponent) et donem les gràcies, perquè ets una part molt important de la història d’aquesta coral.

Primer de tot pels teus 27 anys com a cantaire, durant els quals hem compartit moltes i moltes hores d’assaig, viatges, concerts i experiències inoblidables que sempre restaran en nosaltres. I en segon lloc per la teva aportació a la coral com a president.

En realitat tu ja havies decidit deixar la coral l’any 91, al mateix temps que ho va fer l’Oriol. Va ser aquí mateix a St. Ildefons, que la Sant Jordi reunida en assemblea va creure que tu eres la persona adient per guiar la nova etapa en la que entrava la coral. Tu estaves dient missa, et van baixar a buscar per demanar-t’ho i evidentment, vas acceptar. I vas exercir de president durant 10 anys, anys en els que la coral va passar per grans transformacions i que tu vas saber conduir amb la paciència i el treball constant que et caracteritzen. Els presidents que t’han succeït, i que avui són aquí amb tu (en Cesc, la Pilar i jo mateix) sabem com és de difícil tirar del carro d’una institució com la nostra i més que ho fessis durant tants i tants anys.

És per tot això que en nom de tots els que avui som aquí i dels que ja no hi són , podem dir-te que ha estat un plaer i un honor haver cantat i treballat amb tu.

Moltes gràcies Lluís

Paraules dels monitors de l’Esplai Sant Ildefons

Lluís,

Des de l'esplai, volem agrair-te els ànims que ens has donat sempre, el recolzament que ens has mostrat des del principi.

Com a mostra de la confiança que sempre ens has transmès, agraïm, també, la teva presència a les reunions de pares, que ens ha ajudat a exposar el nostre projecte educatiu; així com les visites esporàdiques durant la preparació dels campaments, el teu interès per saber què eren tots aquells murals i papers pintats, que ens feia somriure pensant en els dies que venien.

Esperem que aquesta nova etapa que ara comences sigui rica i plena.

Moltes gràcies per ser un exemple.


Paraules dels caps i aquel·les de l’Agrupament Escolta Joan Maragall


Moltes gràcies Mossèn Lluís per acollir la nostra entitat, de forma tan amable i sincera. Gràcies pel teu exemple, sempre has estat proper a nosaltres, recolzant-nos i encoratjant-nos en la nostra tasca.

Hem après de la teva forma de ser, de l'amor i entusiasme amb què fas les coses. Contagiant-nos dels teus valors, ajudant així a fer millor la nostre feina, i a transmetre-ho als nens i nenes.

El teu caràcter obert, sempre ha fet molt fàcil la relació amb tu i la Parròquia, ens ha acostat a les altres entitats, i ens ha ensenyat el valor de la col·laboració, i que tots tenim molt en comú.

Sempre ens has recolzat en la nostra tasca, segurament perquè tu també havies estat escolta, i coneixies els nostres valors, però també perquè en les reunions on us explicàvem com estava anant el nostre any ens escoltaves atentament i confiaves en nosaltres. Segurament els temps han canviat molt des que tu vas ser escolta. Potser no portem uniforme, potser no fem exactament les mateixes excursions, ni fem servir el mateix material d'acampada, però el nostre símbol, el foulard, i els nostres valors d'estimar el pròxim i cuidar la natura, tenir l'esperit de servei cap a la societat i ser exigents amb nosaltres mateixos no canviaran mai.

Des de l'Agrupament Escolta i Guia Joan Maragall et desitgem el millori i t'agraïm de tot cor tota la confiança i recolzament que sempre ens has donat.

Moltes gràcies,

Caps i aquel·les del Joan Maragall, en nom de tots els nois i noies, mares i pares i ex-membres del nostre cau.


Paraula-pregària del grup BATEC

Senyor, els nois i noies de BATEC et donem gràcies per haver pogut compartir amb Mn. Lluís la nostra fe i el camí de l’Evangeli.

I et preguem perquè en aquesta nova etapa que ara comença segueixi sent un referent per al nostre grup de fe i d’amistat.

Preguem al Senyor...

15 de novembre 2011

Assemblea Sant Ildefons Octubre 2011: Mn.Rius Camps

En l’assemblea del mes d’Octubre, Mossèn Rius Camps, biblista i teòleg ens va parlar de la seva interpretació de l’Evangeli de Lluc partint del Còdex Beza, un manuscrit primitiu de la Bíblia escrit al s V i anomenat així, pel nom del seu descobridor Théodore de Bèze, humanista i teòleg francès, erudit del Nou Testament que va viure a l'època de Joan Calví, de qui en fou soci i successor. Théodore de Bèze, afirmà que el còdex es va trobar al monestir de "Sant Ireneu" a Lió (França), després del saqueig de la ciutat per part dels hugonots.

Josep Rius Camps i Jenny Read-Heimerdinger de la Universitat de Gal.les van escriure el llibre ‘Demostració a Teòfil’ (Ed. Fragmenta) on descriuen els principals fets que es poden interpretar en base a aquest nou document que donen un gir molt diferent a una sèrie de situacions de la vida de Jesús respecte a la traducció que fins ara hem tingut dels textos dels evangelis.

Lluc era un jueu ‘de cap a peus’, possiblement seguidor de Pau i amb una educació superior. Parlava grec i era proper a la diàspora. Possiblement els membres de la seva comunitat van ser dels que van entendre millor a Jesús respecte als altres grups de deixebles. Teòfil, la persona a la que Lluc dirigeix el seu escrit de l’Evangeli, podria ser parent de Caifàs, fill d’Anaàs i Sum Sacerdot després de la mort de Jesús.

És un personatge que es documenta molt bé al voltant dels fets i la figura de Jesús, una vegada mort, en recerca de la veritat sobre el Messies. Se sent en part responsable de la situació creada per la mort de Jesús i vol esbrinar què hi ha darrera la figura de Jesús. Alguns historiadors diuen que Teòfil podria haver estat destituït de la seva posició per ser massa favorable als cristians.

Homilia de Mn. Lluís Saumell del dia 5 de novembre

Aquesta és l'homilia de Mn.Lluís de l'Eucaristia d'acció de gràcies pel temps que ha estat rector a Sant Ildefons:

La veritat és que no sé com han de ser les meves paraules perquè m’heu sorprès. No tant perquè m’hagueu agafat desprevingut, sinó pel fet, ja que m’heu dit: “la gent té ganes de fer aquesta festa” i qui sóc jo per dir no a unes persones que estimo. Per tant, gràcies per aquests moments que comencem amb una Eucaristia que per definició vol dir acció de gràcies.

M’heu dit que no es tracta de cap comiat sinó d’un reconeixement i agraïment pel que han estat aquests anys com a responsable d’aquesta comunitat. La comunitat la fem tots i per tant vosaltres també hi teniu la vostra part. De manera que aquest acte serà un agraïment recíproc.

Podríem anar parlant de què han estat aquests anys però seria sobrer. Només voldria dir-vos un nom: JOAN ALEMANY a qui li agrairé tota la vida el seu mestratge i l’herència de realitzar aquest servei a la comunitat malgrat que no entrava dintre dels meus plans ser el nou rector de la Comunitat de Sant Ildefons a l’hora del seu relleu. El fet d’assumir-ho, en demanar-m’ho primer ell i tot seguit vosaltres, ha estat per a mi la possibilitat d’enriquir-me com a mossèn i com a persona. Val a dir, de veritat, que en aquest període he posat tot l’amor i dedicació per tal de portar a terme de la millor manera tota aquesta tasca.

Deixem tot aquest passat i ara vull ser jo qui us parli del present i del futur immediat. No em resisteixo a llegir-vos un fragment del llibre de Cohèlet (Eclesiastés) que d’una manera senzilla va fent una pinzellada del què és la vida de l’home tant dels més mediàtics, com dels més senzills. Diu així:

Tot té els seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d’estimar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.

El qui treballa, què en treu del seu esforç? M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final l’obra que Déu ha fet. Em sembla un magnífic resum del què és la vida i de quina manera tots en som protagonistes.

Permeteu-me, però, que miri endavant. Crec que és una obligació que tenim tots. Aquests darrers dies a Assís hi ha hagut una trobada per la pau “La pau de tots”, i per primera vegada s’han trobat creients i agnòstics. El lema que els ha aplegat és el de PELEGRINS DE LA VERITAT, PELEGRINS DE LA PAU. Explicant quin és el sentit de pelegrí i què representa, significa admetre que encara no s’ha arribat a la meta, o millor encara, que aquesta sempre ens transcendeix constituint així el sentit del nostre viatge. Tot home de bona voluntat se sent pelegrí de la veritat, fent camí perquè és conscient que la veritat sempre el supera.

Sigui quina sigui la nostra situació davant la vida, estem caminant com a pelegrins. El pelegrí sap on va, cap on camina, i per tant en cada moment de la vida, en cada situació en la que ens trobem, no podem perdre de vista l’objectiu vers on ens dirigim. Això és vàlid per qualsevol edat i per qualsevol situació de la vida. Crec que aquest pensament motiva la nostra existència i no pot haver-hi cap etapa de la vida en què es perdi l’objectiu del seu pelegrinatge.

Personalment m’encanta el llibre de la Saviesa que hem escoltat: “els qui l’estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots el que la cerquen”. És aquesta saviesa que ens ajuda a no perdre el sentit del nostre pelegrinatge.

Si em demanéssiu que us digués alguna cosa per recordar us diria que rellegíssiu aquest fragment de la carta de Sant Pau als Romans. Em sembla que és una bona síntesi del que ha de ser la vida del cristià.


També em sento molt identificat amb aquest missatge de l’Evangeli que hem escoltat “veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica, perquè
hi havia tanta gent que anava i venia que no els quedava temps ni de menjar”.

Continuaré essent amb vosaltres. No patiu que no me’n vaig però seguiré a un altre ritme.

I ara m’agradaria que penséssiu tot el que durant aquests anys que hem compartit us ha estat útil i us ha enriquit com a persones i com a cristians, tant individualment en els moments de joia, d’il·lusions i esperances, com en l’acompanyament en situacions de dol. També de forma comunitària, sobretot en les celebracions de l’Eucaristia dels diumenges que per mi són una autèntica joia. En tota la tasca pastoral, catequesi familiar, grups de reflexió, especialment en els consells pastorals i tot el que vivifica la nostra estimada comunitat de Sant Ildefons. Gràcies als que heu vingut i esteu aquí al davant. Gràcies també als qui esteu allà al darrera i amb els que tantes hores bones hem compartit. I ara tots plegats donem gràcies a Déu en aquesta Eucaristia amb l’esperança que seguirem trobant-nos pel camí com a bons pelegrins.



14 de novembre 2011

Mn. Josep Maria Jubany Casanovas inicia la seva nova missió pastoral com a rector de Sant Ildefons

Dissabte vinent dia 19, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Josep Maria Jubany prendrà possessió com a rector de la nostra parròquia de Sant Ildefons, succeint a Mn. Lluís Saumell que durant els últims catorze anys ha exercit aquest ministeri eclesial.

Tot comunicant-vos amb joia aquest relleu pastoral, us invitem a participar amb nosaltres d’aquesta celebració.

El Consell Pastoral

Paraules de benvinguda a l'homenatge a Mn.Lluís Saumell

Angel Oliva va donar la benvinguda amb aquestes paraules a l'Eucaristia d'acció de gràcies pel temps que Mn.Lluís ha estat rector de Sant Ildefons el passat dia 5 de novembre:

Lluís, tots sabem que no t’agraden els homenatges, però després de catorze anys de compartir aquí amb nosaltres celebracions i vivències de tots colors i a més amb el teu nomenament de rector emèrit, valia la pena fer-te aquest homenatge.

Tu ets el mestre que respectant la llibertat de les persones ens has ensenyat a estimar amb la teva manera de fer i de ser.

És clar que ets seguidor fidel de l’Encíclica Gaudium et Spes del Concili Vaticà II quan diu: joia i esperança, angoixa i tristesa que cal compartir amb els homes i dones contemporanis. Tu ho fas així.

Amb la lliçó apresa i expressant el sentit de tothom et diem: Lluís, t’estimem.

13 de novembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment” Mt 25,14-30

La reflexió de l’Evangeli d’avui em porta a fer patent el meu desig més pregon, que algun dia aquestes paraules es poguessin adreçar a mi si aconseguís ésser un bon administrador dels dons que Déu m’ha donat. Sé molt bé que no hauré de retre comptes de diners, com en la paràbola d’avui de Jesús, sinó de quelcom molt més preuat com és la confiança que Déu ha posat en mi -com en tots i cadascun dels seus fills i filles- de dur a terme la missió que ens ha encomanat. Els dons del Senyor són molt variats i cadascun de nosaltres hem de cultivar els que hem rebut. No n’hi ha prou amb tenir fe, no n’hi ha prou amb estimar Jesús, hem de ser missatgers de la Paraula de Déu i proclamar la Bona Notícia de Jesús. Només així es podrà dir de nosaltres que hem estat uns bons administradors, i aleshores serà Déu mateix qui ens dirà: “Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”.

Josep Maria Lari

12 de novembre 2011

L’homenatge a Mn. Lluís Saumell, una festa de la comunitat


Havíem planificat anticipadament la festa amb il·lusió i emoció contingudes i la realitat va superar totes les previsions. L’acte va ser una veritable festa de la comunitat, un dia d’aquells que sempre recordarem, i Mn. Lluís va rebre el caliu d’amor de tota la comunitat que ha volgut agrair-li d’aquesta manera la seva dedicació de sempre a Sant Ildefons i molt concretament dels últims catorze anys com a rector de la parròquia.

L’Església era plena de gom a gom, fins i tot es va haver d’habilitar la Capella del Santíssim. A l’entrada al temple es va repartir a tothom un targetó-punt de llibre, recordatori d’aquest dia.

L’eucaristia presidida per Mn. Lluís Saumell i assistida pels diaques Xavier de Dou i Aureli Ortín, va ser concelebrada amb Mn. Jesús Sanz, Vicari Episcopal, el Pare Ramon Maria Nogués, el Pare Manel Gasch, de la comunitat benedictina de Montserrat, el Pare Ferran Aguiló, Mn. Joan Lluís Cardona, Mn. Josep Rius i Camps, el Pare Francesc Vilà, de la comunitat dels Pares Franciscans del carrer Santaló, Mn. Salvador Torres, rector de la comunitat germana de Sant Paulí de Nola i el rector de Santa Agnès Mn. Josep Ramon Pérez.

La presència de les corals: Cor La Fontana, Coral Sant Jordi, Cor Mata de Jonc i Cor Ponent va donar el toc diferencial de qualitat a una celebració ja de per si joiosa, en la que va ser especialment emotiva la interpretació de “La calma de la mar” en la qual els cantaires van demanar a Mn. Lluís que fes de solista.

Parlaments de diferents grups de la Parròquia van servir per agrair en nom de tothom el guiatge de Mn.Lluís durant tots aquests anys.

Al final de tota la celebració es va projectar un audiovisual fet per en Lluís Sànchez, d’uns 10 minuts de durada i que amb fotografies aportades per la família i per tots nosaltres va fer un repàs de tota la seva vida. Va ser un èxit total llargament aplaudit.

Un piscolabis al soterrani amb tot el que entre tots havíem preparat va posar punt i final a la festa.

La setmana dia a dia

Dilluns, 14
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. En aquesta assemblea donarem la benvinguda a Mn. Josep M. Jubany, nou rector de la nostra parròquia a partir del proper dia 19 d’aquest mes, i serà ell qui ens parlarà de la nova etapa que comença per a la Comunitat.

Dimarts, 15

Casal Sant Ildefons: Conferència a càrrec del Sr. Albert Vinardell. Tema: L'òpera "La Flauta Màgica" del compositor Wolfgang Amadeus Mozart.

Dissabte, 19

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Presa de possessió de Mn. Josep M. Jubany com a nou rector de la Comunitat, en l'Eucaristia de les 8 del vespre presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.

Diumenge, 20

Sessió de Catequesi familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

11 de novembre 2011

Catequesi d’adults

La primera sessió de Catequesi d’adults d’enguany serà el dilluns dia 21 de novembre a les 20 h. El tema serà: “Els elements centrals de la fe cristiana” i la conduirà en Frederic Bassó. Hi haurà una breu introducció en què s’explicarà el perquè d’una catequesi d’adults i quins són els objectius.

La metodologia de la reunió és la reflexió col·lectiva i, per tant, serà una sessió eminentment participativa de tots els assistents.

Reservem questa data a les nostres agendes i donem-ho a conèixer a qui hi pugui estar interessat.

Germanor. Dia de l'Església Diocesana 2011

El proper cap de setmana, dissabte 12 i diumenge 13 es celebra la Diada de Germanor, la Campanya de Comunicació pel Sosteniment Econòmic de l’Església, amb el lema: L’Església amb tu, amb tots.

Aquests fragments de la carta de l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach, amb motiu de la Diada: “Som Església Diocesana” expliciten la seva necessitat:

“La Diada de Germanor pretén incrementar la consciència que els catòlics pertanyem a l’Església Diocesana, a l’Església de Jesucrist a Barcelona... L’Església Diocesana necessita la vostra participació en totes les tasques eclesials i també la col·laboració econòmica per tal de sostenir i consolidar totes les activitats pastorals que ajuden en la catequesi, en la formació, en la celebració de la fe, en el suport als pobres i necessitats.”

10 de novembre 2011

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 13 a les 5 de la tarda tindrà lloc la Celebració Comunitària del Baptisme.

El dissabte abans dia 12 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La propera Celebració Comunitària serà ja l'any 2012, passats els Temps d'Advent i de Nadal.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

09 de novembre 2011

COMIAT A UN RECTOR QUE S’EN VA, PERÒ NO SE’N VA DEL TOT


Aquesta és la transcripció del parlament que l'escriptor i periodista Josep Maria Puigjaner va dedicar a Mn.Lluís Saumell dissabte passat en els actes d'agraïment al fins ara rector de Sant Ildefons. Després d'aquestes paraules tota l'església, plena a vessar i amb tothom d'empeus, va dedicar una llarguíssima ovació a Mn.Lluís.

Lluís, Lluís Saumell i Gili:

Els serveis informatius de la contrada eclesial ens diuen que marxes de rector d’aquesta cèlebre Parròquia de Sant Ildefons, però abans que ens facis el salt deixa’ns que et diguem el que ens han dictat la ment i el cor.

La veu que avui s’adreça a tu és una veu col·lectiva, és una veritable composició de notes, amb tota mena de registres personals que hi conflueixen i que expressen el que els brolla de dintre des de fonts profundes.

No sabem si hem de glossar la teva figura d’home, de prevere o de pedagog en la música. Com que no ho sabem, gosarem glossar-ne el conjunt amb la brevetat, això sí, que ens aconsella la circumstància. Tothora, en aquests anys que hem conviscut, hem notat la teva presència senzilla, la teva amable companyia, la teva infrangible amistat. No és estrany que molts pensem que som el teu millor amic o la teva millor amiga. I manllevant la veu del cardenal de Barcelona, nosaltres també creiem que “són moltes les meravelles que Déu ha realitzat en moltíssimes persones a través del teu treball pastoral”.

Els més provectes en edat recordem que tu véns de temps antics, de fidel acompanyant de Mossèn Joan Alemany, ara ja fa dècades, en el seu trescar per terrenys cristians de frontera, en una societat trasbalsada per corrents seculars, laïcitzats i sovint poc afables. I vas accedir a substituir-lo, a ser tu el qui portés l’estendard d’aquesta comunitat, sabent que aquesta era una parròquia no sempre ben interpretada pels escamots de l’ultraortodòxia militant.

Tenim la càlida sensació, Lluís, que has comprès les nostres vivències de fe en temps difícils, un xic convulsos, anímicament destrempats i que exigien –i continuen exigint– imaginació i esforç al servei de l’Evangeli. Tenim la càlida sensació que has interpretat les nostres inquietuds i que has batallat al nostre costat en la mateixa trinxera. No has donat ordres, més aviat ens has anat suggerint camins a recórrer, fites a aconseguir, responsabilitats a compartir. T’has estimat més un estil alegre i confiat en l’exercici de la teva missió.

En els moments complexos i en les situacions complicades, has posat en joc les teves reserves de serenitat i les teves qualitats de fermesa, sense deixar-te emportar per alarmismes inútils que no porten enlloc. I, a més, som molts els qui hem observat que has procurat tenir sempre un sí per a qualsevol que et demanés la teva contribució. Per això, volem fer-te arribar l’elevada suma de les nostres gratituds.

Molts dels qui han seguit de prop la teva trajectòria diuen que el teu procés com a Rector ha estat ascendent. És a dir, entre altres coses, que les teves homilies han anat “in crescendo”, com si fossin un fruit cada vegada més exquisit d’un treball interior, d’un estudi acurat i d’una reflexió pregona a l’entorn de Jesús i del seu missatge. De la teva vibració musical, en funció de la litúrgia, poca cosa en podem dir, però sí una de molt important: és tan afinada com la teva vibració humana.

Dels teus èxits en aquesta comunitat, ens complau destacar-ne tres:

Primer: uns consells pastorals de factura democràtica, dialogant, convivencial i estimuladora de novetats.

Segon: la dinamització de la comunitat fent-la cada dia més acollidora i creant la figura de la gerència, com a braç dret eficaç i executiu de les tasques comunitàries.

Tercer: la troballa, la magnífica troballa que és la catequesi i l’Eucaristia familiar dels diumenges.

Lluís, tot i que les xacres de l’edat les portes amb elegància i sentit de l’humor, et desitgem salut en tot el temps, que ha de ser molt llarg, que estiguis encara en aquesta comunitat de Sant Ildefons. Perquè tu te’n vas, però no te’n vas del tot. I això passa perquè aquesta és una comunitat amb gran poder de seducció respecte a les persones que li han dedicat tantes hores i tantes energies de la seva vida, com tu has fet.

08 de novembre 2011

El cardenal Lluís Martínez Sistach promou el projecte “Joves a l’Atur”

Conscient de la realitat que afecta molts joves de la diòcesi que es troben sense feina ni accés al món laboral, el cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en el 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal, promou el projecte de suport “Joves a l’atur” que Càritas durà a terme.

El diumenge passat, dia 6 de novembre, es celebrà l’eucaristia commemorativa del primer aniversari de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, que va presidir el Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre de 2010. La col·lecta d'aquesta eucaristia, en la que el cardenal arquebisbe també celebrà el 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal, es destinarà al projecte “Joves a l’atur”. Així mateix, el cardenal demana a les persones que eventualment vulguin fer-li arribar un obsequi, que destinin l’import a aquest projecte per a joves que es troben en situació d’atur.

“Joves a l’atur” ofereix respostes concretes a nois i noies que busquen feina, sovint la primera feina. A partir de la formació i de la millora de les capacitats i habilitats dels nois i les noies, l’accés al món laboral pot ser més viable.

Aquest projecte s’inscriu en l’acció de Càritas contra l’atur. Càritas té espais d’orientació laboral, amb itineraris formatius que les persones en situació d’atur han de recórrer per millorar les seves habilitats (confecció de currículums, recerca de feina per internet, preparació d’entrevistes laborals). Les aportacions poden fer-se al cc. de Càritas Diocesana: Projecte “Joves a l’atur” núm. de cc. 2100-0965-51-0200163608.

07 de novembre 2011

Punt de llibre de record

Dissabte passat es va celebrar, en una església plena de gom a gom, l'Eucaristia d'acció de gràcies pel temps que Mn.Lluís Saumell ha estat rector de Sant Ildefons. En aquesta missa i en els actes posteriors tota la Comunitat va poder manifestar la seva estima a Mn.Lluís, i l'alegria perquè, tot i la seva jubilació com a rector, continuarà col·laborant a la Parròquia.

Properament anirem penjant més informació sobre els actes de dissabte passat.

Aquest punt de llibre, dissenyat per l'artista Montserrat Viaplana, ens servirà a tots de record d'un dia tant assenyalat.

06 de novembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les circumstàncies han fet que aquesta reflexió a la Paraula de Déu coincidís amb la meva última aportació al Full com a rector de la comunitat. Espero poder continuar fent-ho sense la responsabilitat de rector. També aprofito, en nom propi i de la comunitat, per donar la benvinguda al nou rector, Mn. Josep M. Jubany i dir-li ja des d’ara que estem a la seva disposició, i no dubtis, mossèn, que trobaràs en la comunitat tota l’acollida i recolzament per la nova etapa que comences com a responsable d’aquesta parròquia.

Centrant-nos ara en el que ens diuen les lectures d’aquest diumenge, l’evangelista Mateu té la inquietud d’escriure aquest evangeli en uns moments crítics pels seguidors de Jesús. La fe de molts seguidors de Jesús es relaxava i era necessari revifar-la. Mogut per aquesta preocupació vol invitar amb aquesta paràbola a fer una crida a la responsabilitat: no esperis que els altres et donin oli per encendre la teva torxa, tu mateix has de tenir cura de la teva fe.

És una irresponsabilitat anomenar-nos cristians i viure la nostra fe sense fer esforços per assemblar-nos a Ell, és un error viure amb autocomplaença des de l’Església sense plantejar-nos una veritable conversió als valors evangèlics.

Potser ens cal anar a la recerca del que ens diu el llibre de la Saviesa. Precisament aquesta paraula ve del llatí SAPERE, que vol dir assaborir, trobar el gust pel bé, la veritat, l’amor, trobar el gust, en definitiva, pels valors evangèlics. Fixem-nos amb quines paraules més boniques ho diu el llibre de la Saviesa: “la saviesa és resplendent i no s’apaga mai, els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen”

En aquests moments en què és tan fàcil relaxar-se i caure en l’escepticisme i anar tirant pels camins còmodes de sempre ens cal retrobar-nos amb aquesta saviesa que ens ajudi a enamorar-nos del que realment val la pena i que ens doni força de fugir de la superficialitat.
Lluís Saumell

05 de novembre 2011

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe.

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Cinema, amb un Cicle de Grace Kelly.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 12
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

01 de novembre 2011

Eucaristia d’Acció de Gràcies pel temps que Mn. Lluís Saumell ha estat el nostre rector

Dissabte vinent 5 de novembre en l’Eucaristia de les 8 del vespre ens reunirem per donar gràcies a Déu pels anys que Mn. Lluís Saumell ha tingut la responsabilitat pastoral de la comunitat.

En l’hora del seu relleu com a rector de la parròquia, volem fer-li palès el nostre reconeixement pel seu guiatge i mestratge, al llarg de catorze anys, amb la bonhomia i alegria que el caracteritzen; i també volem fer-li sentir el caliu de la nostra amistat i estima.

No serà pas un acte de comiat perquè Mn. Lluís seguirà sent prevere de la Comunitat, serà una festa de germanor per compartir amb ell sentiments i esperances. Tothom hi és convidat.

Acabada l’Eucaristia la festa continuarà amb un àpat senzill amb les viandes que cadascun de nosaltres haurem portat.

31 d’octubre 2011

Mostra de Cinema Espiritual a Barcelona

Del 4 al 13 de novembre es celebrarà la VIII Mostra del Cinema Espiritual de Barcelona. Fidels a l’estil inicial, les pel·lícules aniran acompanyades de la meditació d’un especialista que permetrà aprofundir i comprendre les claus del film i anar més enllà en la reflexió. La Mostra nascuda amb vocació de diàleg interreligiós i cultural, pretén aprofundir sobre la presència de la dimensió espiritual a la cultura audiovisual. L'entrada per cada sessió val 5 euros, i l'abonament per a totes deu sessions val 40 euros.

Programa:

Divendres 4
Pel·lícula: Le Havre
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 103’


Dissabte 5
Pel·lícula: Prefiero el paríso I i II
Cinema: Alexandra
Hora: 17:30
Durada: : 100’ + 100’


Diumenge 6
Pel·lícula: Il était une Foi
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 90’




Dilluns 7

Pel·lícula: Duns Scoto
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 90’



Dimarts 8
Pel·lícula:
El árbol de la vida
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 138’



Dimecres 9
Pel·lícula:
The Human Experience
Cinema: Facultat Comunicació Ramon Llull (Valldonzella, 12)
Hora: 19:30
Durada: 90’



Dijous 10
Pel·lícula: El fin es mi principio
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 98’



Divendres 11
Pel·lícula:
Monsieur Lazhar
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 94’



Dissabte 12
Pel·lícula:
Popieluszco, la libertad está en nosotros I i II
Cinema: Alexandra
Hora: 15:30
Durada: 90’ + 90’



Diumenge 13
Pel·lícula:
El gran milagro
Cinema: Alexandra
Hora: 17:30
Durada: 70’