30 d’octubre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

DÈU ÉS AMOR, JESÚS ÉS SALVADOR

“Us apiadeu de tothom perquè vós estimeu tot allò que existeix”
“El nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell”
“El fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.

Les lectures d’avui ens recorden que Jesús és el camí cap a Déu, poderós i amorós, que estima tot allò que existeix, que res no existiria si Ell no volgués i que la pregària ens ajuda a ser dignes de la vocació cristiana, dignes seguidors de Jesús, el Jesús Salvador que ens envià Déu Pare i que segueix amb nosaltres.

Això, amb independència de l’evolució de la ciència i del que ens diguin els científics sobre l’existència o inexistència de Déu, perquè com diu Josep Maria Totosaus, “les preguntes clau que la ciència pot aspirar a resoldre poc tenen a veure amb aquelles preguntes clau sobre el sentit de tot plegat, per a les quals els cristians fem confiança a Jesús de Natzaret”.

Així, doncs, Jesús ens va ensenyar a pregar i ens va ensenyar la pregària per excel·lència, el Parenostre, amb la que ens adrecem al Pare, i és pregant, com ens diu Sant Pau, que podrem ser dignes de la vocació cristiana i es duran a terme els propòsits i les obres que la fe ens inspira.

Igual que a Zaqueu, que la gentada li privava de veure a Jesús en el seu pas per Jericó, a nosaltres ens priva de veure’l l’esclavatge a les comoditats i tràfecs que ens envolten: el consum desmesurat, les presses, l’afany de poder i de posseir, les angoixes, etc. etc. Zaqueu, però, malgrat que no coneixia Jesús, s’esforçà i per a vèncer la seva mancança, que era la baixa estatura, es va enfilar dalt d’un arbre, va veure Jesús i Ell, que estimava, i estima, a tothom i era amic dels pobres i dels pecadors i també ho era dels rics, li digué: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”. Zaqueu, en conèixer Jesús, es convertí i seguí els seus ensenyaments. Si Zaqueu es convertí en conèixer Jesús, perquè “El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”, també és clar que ha vingut a salvar-nos a nosaltres, que ja el coneixem i ens diem seguidors seus, encara que a vegades ens costi veure’l. Cal, doncs, que com Zaqueu, no tinguem por, ens enfilem i superant tots els obstacles i mancances, amb l’ajuda de la pregària, trobem a Jesús per sobre de la nostra “gentada” que ens priva la vista i el deixem entrar i quedar-se a casa nostra, com va entrar i es quedà a casa de Zaqueu.

Maite Cura

29 d’octubre 2010

La Celebració de tots els fidels difunts, el 2 de novembre

L’Església celebra aquesta festivitat en record de totes les persones que arreu del món descansen en la pau del Senyor.

Recordem que tal com ja vam fer l’any passat, el dia 2 de novembre pregarem per totes les persones de la comunitat que han mort durant l’any. Ho farem en totes les Eucaristies i molt particularment en l’Eucaristia de les 8 del vespre, a la qual tots hi som convidats i molt especialment els familiars dels difunts.

Fins ara aquest record pels nostres difunts el fèiem el 23 de gener, festa de Sant Ildefons, el nostre Patró. La intenció no és altra que la de situar cada cosa en el seu context i poder donar així un to més festiu a la celebració de Sant Ildefons.

27 d’octubre 2010

L'Església catalana avui

Jordi Pujol explica en aquest vídeo del seu Centre d'Estudis l’esforç que suposa ser creient, i analitza el desprestigi del cristianisme a Catalunya, a la vegada que reflexiona sobre la visita del Papa a Barcelona.

El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha dedicat els seu darrer monogràfic a "L'Església catalana, avui" on hi reflexionen el monjo de Montserrat Lluís Duch, el nostre Escolapi Ramon Maria Nogués, i el bisbe Sebastià Taltavull.

26 d’octubre 2010

Qui ets, Jesús, per a mi?

Sincerament, des del fons del cor, qui ets, Jesús, per a mi? Una resposta estereotipada
que hem après de petits,que no ens compromet a res i no ens motiva l’actuar? Potser ets un bon amic, et tenim al costat? Sempre véns quan et cridem, et parlem amb sinceritat?

Potser Tu ets el Mestre, i nosaltres deixebles? Seguim els teus passos, estenem la doctrina? Creiem que ets el Messies, has vingut a salvar-nos? Vas morir per nosaltres,
i si cal morirem per Tu?

Per Tu crema el nostre cor? Tu ets el Senyor? Tu ets la Veritat? Tu ets l’Amor? Tu ets la Vida?

Qui ets, Jesús, per a mi? Sincerament ...

23 d’octubre 2010

A BENET XVI EN OCASIÓ DE LA SEVA VISITA A BARCELONA


Estimat Sant Pare, Benet XVI,

volem donar-vos la benvinguda a la nostra ciutat i diòcesi de Barcelona. Abans de res ens presentem: som els cristians catòlics de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona que, com molts altres cristians de tot el món, tractem de viure la fe en Jesús de Nazaret i d’il·luminar la nostra vida amb la llum de l’Evangeli.

La vostra arribada i curta estada en aquesta ciutat estarà envoltada de goig interior en el cor de molts creients, de l’entusiasme fugisser que manifesten les masses àvides d’espectacle, i de cerimònies poc o molt protocol·làries protagonitzades per tota mena d’autoritats.

Ens fa la sensació que, malgrat la sapiència dels vostres assessors i malgrat els advertiments de les jerarquies de l’Església de la ciutat, potser no us adonareu del tot d’una rastellera de fenòmens culturals, socials i religiosos que constitueixen la realitat d’aquest país que és Catalunya, del que Barcelona és la capital. Els enumerarem succintament perquè pensem que el líder de l’Església Catòlica els ha de tenir en compte.

Primer: Catalunya és una nació sense estat propi que ara es troba, no gaire còmodament, emmarcada en l’Estat espanyol organitzat en autonomies. Això ho fem constar perquè sabem que certes jerarquies catòliques influents en el Vaticà sovint ignoren, quan no menystenen, la realitat sociopolítica catalana. Volem recordar-vos, Sant Pare, que ara fa 25 anys els bisbes d’aquest país van publicar de forma col·legiada el document Arrels cristianes de Catalunya, on expressaven una profunda convicció civil amb aquestes paraules: “Com a bisbes de l’Església de Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: Els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats han de ser respectats (...)”.

Segon: La identitat nacional de Catalunya se sustenta ens uns quants pilars bàsics, que en diverses èpoques de la història han patit intents d’enderrocament per part de poders aliens. Aquests pilars són: una llengua pròpia, una cultura específica, un dret propi, una història singular, que han estat sempre sostinguts per una consciència i una voluntat de ser col·lectives.

Tercer: La presència cristiana a la terra catalana es remunta als primers segles de l’Església, als del bisbe Fructuós, per exemple, l’any 259. Ja des del temps en què es forja la nació catalana, els capdavanters de l’Església ho són també del país naixent. Seria llarga l’exposició dels fets que van marcar fites en la trajectòria del cristianisme a Catalunya. Tanmateix, ens complau fer memòria dels qui, nascuts en aquesta terra, a través dels segles accediren a la santedat: Sant Raimon de Penyafort, Santa Eulàlia, Sant Pere Claver, Sant Antoni Maria Claret, per esmentar-ne uns quants. Aquesta presència cristiana ha quedat realçada, des de fa més de cent anys, en la basílica que veniu a dedicar, obra de relleu universal de l’arquitecte català Antoni Gaudí.

Quart: Ara, però, ens hem de referir a l’actualitat. A les acaballes de la primera dècada dels segle XXI, constatem que el nostre país es troba en una situació marcada per la secularització i per l’abandonament de la perspectiva religiosa de l’existència. En poques dècades hem passat d’un catolicisme emparat i fomentat per un poder polític totalitari, a una societat que ha marginat qualsevol apel·lació a la transcendència. Aquest fenomen, que afecta a molts països del continent europeu, ha obligat els cristians a resituar-se i a recuperar la força interior per viure la dimensió transcendent en el mateix espai de la realitat quotidiana.

Cinquè: Com a conseqüència de la secularització de la societat i de la laïcització de la vida pública, les comunitats cristianes del nostre país han quedat notablement reduïdes. Potser no poden ser qualificades encara de residuals, però tenen una minvada capacitat d’influència en la marxa de la societat. Se’ls reconeix el valor de la seva fidelitat al missatge evangèlic, però se’ls retreu la poca traça en adaptar-lo a la mentalitat de l’home contemporani.

Sisè: Acabada l’època de la cristiandat generalitzada a casa nostra i, en general a tot Occident,existeix, com vos sabeu, una veritable pluralitat d’opcions en la vivència del cristianisme. Hi ha sectors catòlics que accepten el conservadorisme, l’escàs dinamisme i les abundants contradiccions de la institució eclesial. N’hi ha d’altres, però, que tot considerant-se partícips de la comunitat de creients en Jesús, veuen cada vegada més urgent una reflexió profunda sobre el paper de l’Església en el món actual i sobretot una renovació de les formes de transmissió del missatge cristià en un món canviant i en procés de desenvolupament material i de recerca intel·lectual.

Setè: No són pocs els catòlics que consideren que l’Església institucional arrossega a través de la història un valuós bagatge doctrinal que ha pogut servir als creients d’altres èpoques, però que ja pertany al passat, resulta caduc en els àmbits de la ciència, de la tecnologia i de les mateixes humanitats, i és poc intel·ligible sobretot per la joventut. Els qui ens inquieta el futur del cristianisme pensem que el seu missatge ha de depassar els límits del present, tot jutjant-lo i esforçant-se per transformar-lo. Si no ho fa així, el cristianisme es posa en perill d’esdevenir una religió amb poca vitalitat i amb escassa capacitat per a interpel•lar el món i, en conseqüència, prescindible.

Vuitè: Justament perquè aspirem a un inevitable ajornament de la institució, tenim l’obligació de manifestar-vos amb el respecte màxim i l’alta estimació que mereixeu, quina seria la imatge adient per al successor de l’apòstol Pere: No la d’un cap d’Estat– que és la relíquia d’un cesaropapisme del passat–, sinó la del líder de la comunitat universal dels creients en Crist que dedica totes les seves forces a activar les enormes reserves d’energia espiritual que nien en l’ànima de les persones, per a millorar la condició humana en tota la Terra.

Novè: Els que subscriuen aquesta carta, membres d’aquesta comunitat cristiana de Barcelona, es proposen contribuir a aquest millorament del món fixant-se uns objectius concrets com: incrementar la potència il·limitada de la caritat, recuperar el vigor de l’esperança, elevar el nivell de vida interior, servar fidelitat al que és irrenunciable –l’Evangeli de Jesús–, actuar en perspectiva de comunió i adherir-se a aquelles iniciatives tendents a la humanització i la pacificació del món.

Tenim una enorme confiança en l’Esperit que sempre vetlla per la comunitat dels creients que és l’Església, i desitgem que la nostra veu, que sabem que compta amb el ressò de milions de persones , sigui considerada pel successor de l’Apòstol Pere per a bé del cristianisme d’avui i de demà.


Signat: el Consell Pastoral de la Comunitat Eclesial de Sant Ildefons

Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà…”(Lluc 18,11)

La “Síndrome dels bons”. L’Evangeli d’avui ens el descriu vivament. Es el conjunt de símptomes que revelen la malaltia que tots patim, en un moment o altre de la nostra vida, amb més o menys intensitat: l’estarrufament en la nostra autocomplaença, l’esclat del nostre narcisisme, i el convenciment secret de què som bons i millors que els altres.

I és tant més difícil de guarir, perquè aquest convenciment sovint no el veiem ni el reconeixem. S’amaga rere les nostres paraules –fins i tot quan afirmem que som pecadors– sense adonar-nos que les pronunciem estarrufant-nos en la satisfacció de estar dient allò que han de dir els ‘bons’, però amb el secret convenciment de ser ‘millors que els altres’.

Com fugir-ne d’aquesta malaltia i no caure en una altra -per sort menys freqüent- que podríem dir-ne la “Síndrome dels masoques espirituals”? Els seus símptomes són: el sentiment de culpa permanent, la baixa autoestima i el menyspreu destructor d’un mateix perquè som pecadors. Però la “salut espiritual” rau en “caminar en veritat”.

Per això necessitem que l’Esperit de Déu visqui dins nostre i ens faci veure la realitat de la nostra existència, la nostra feblesa i la nostra potència. Hom, llavors s’adona del que deia una psiquiatra que atenia els presos en una institució penitenciària: “Santi -em deia-, la línia divisòria entre els que estem fora i els que estan dintre és molt feble”. Penso que tenia raó. Només cal que canviïn les circumstàncies, i llavors constatem la feblesa i la misèria que hi ha en nosaltres.

Fem l’experiència de la nostra debilitat i constatem el mal que pot sortir de nosaltres, impensable en un altre context. El Crist, però, ens mostra com, conscients de la possibilitat i de la realitat del mal que hem fet, podem mirar, confiats, a Déu “i baixar perdonats a casa nostra”(Lluc 18,14), convençuts de ser estimats, i enfortits per fer el bé “perquè el Senyor ens assisteix i ens dóna força”(Tim. 4,16).

Santiago Quijano

La setmana dia a dia

Diumenge,24
Primera sessió de la Catequesi Familiar mensual (Grup B) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Trobada del grup de joves de Batec a 3/4 d’11 del matí. Més informació aquí.

Dilluns, 25

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts 26

Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula “Copying Beethoven”.

Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dissabte 30

No hi ha Esplai i l’Escoltisme.

22 d’octubre 2010

Catequesi Familiar: 6è Grau

Els infants de la Comunitat de Sant Ildefons estan començant aquests dies el curs 2010-2011 de la Catequesi. Als més grans, els nois i noies de 6è grau, se'ls proposa fer un pas més endavant: ser més conscients del què creiem, reflexionar sobre el significat de la nostra Fe, i veure la importància de la pregària en aquesta recerca constant de Déu i Jesucrist. A més, durant tot el curs faran una aproximació important al Nou Testament, després de dedicar el curs passat, quan feien 5è Grau, a l'Antic Testament.

Pregar no és tant demanar a Déu, sinó descobrir què vol Déu de nosaltres. Pregar no és més que ser capaç d’aturar-nos i escoltar el que ens corre per dins… les emocions i els sentiments… sentir de vegades la presència d’algú que ens parla a cau d’orella o que ens acompanya en aquests moments de joia o d’angoixa. No sol ser fàcil trobar aquest moment però podem fer-ho de moltes maneres diferents. Aquí es proposa una forma ben simple: llegir un breu text i escoltar una cançó durant uns minuts...intentant interioritzar el que ens suggereixen ambdues coses :

21 d’octubre 2010

Diumenge 24 comença el curs pels joves de Batec

Hola BATEC@IRES!!!!!

sí!!!! aquest DIUMENGE 24 D'OCTUBRE començarem les activitats de BATEC. Alguns ja ens varem veure al setembre a la pre-trobada però aquest diumenge ens acabarem de conèixer TOTS i acabarem de planificar, unir i comentar propostes, objectius, voluntariats i activitats.

Però dir-vos que ja us plantejaré una primera proposta que ja tenim a punt a punt de marxa amb el grup de Justícia i Pau molt interessant.

Ens demanen la nostra col·laboració amb idees fresques i joves.

Us animo a venir!!!!

Concreto alguns punts per els que us incorporeu aquest any a BATEC:

- quedarem a les 10.45 a St. Ildefons per anar plegats fins els locals de Marià Cubí i cap allà les 12h tornarem cap a l'església.

- sé que alguns de vosaltres preguntàveu si s'havia de pagar alguna quota. En principi, no hi ha cap aportació econòmica a fer, només si algun dia es fa algun desplaçament per fer alguna activitat de voluntariat doncs el tiquet de bus/metro va a càrrec de cadascú. I si hi hagués alguna cosa extra doncs en parlaríem però seria alguna cosa puntual (sortida, cinema etc).

- acostumem a comunicar-nos per mail, aquest diumenge actualitzarem la llista.

- els dies de BATEC en principi seran els mateixos dies que la Catequesi Familiar del grup B (tret d'alguna activitat extra com per exemple per Nadal). I que com ja sabeu els dies que hi ha BATEC el recordatori informatiu de la trobada el faig a mitja setmana.

Ens veiem aviat,

Núria.

20 d’octubre 2010

La religió ajuda la raó per trobar principis morals objectius

Benet XVI va fer un discurs el 17 de setembre a Westminster en una trobada amb representants de la societat britànica, reflexionant sobre el paper de la religió a la societat actual. Tot seguit reproduim només un troç. Complet es pot llegir aquí.

La recent crisi financera global ha mostrat clarament la inadequació de solucions pragmàtiques i a curt termini relatives a complexos problemes socials i ètics. És opinió àmpliament compartida que la manca d'una base ètica sòlida en l'activitat econòmica ha contribuït a agreujar les dificultats que ara estan patint milions de persones a tot el món. Ja que "tota decisió econòmica té conseqüències de caràcter moral" (Caritas in veritate, 37), igualment en el camp polític, la dimensió ètica de la política té conseqüències de tal abast que cap govern pot permetre ignorar. Un bon exemple d'això el trobem en un dels èxits particularment notables del Parlament Britànic: l'abolició del tràfic d'esclaus. La campanya que va conduir a promulgar aquesta fita legislatiu estava edificada sobre ferms principis ètics, arrelats en la llei natural, i va brindar una contribució a la civilització de la qual aquesta nació pot estar orgullosa.

Així que, el punt central d'aquesta qüestió és el següent: On es troba la fonamentació ètica de les deliberacions polítiques? La tradició catòlica manté que les normes objectives per a una acció justa de govern són accessibles a la raó, prescindint del contingut de la revelació. En aquest sentit, el paper de la religió en el debat polític no és tant proporcionar aquestes normes, com si no les poguessin conèixer els no creients. Menys encara proposar solucions polítiques concretes, una cosa que està totalment fora de la competència de la religió. El seu paper consisteix més aviat a ajudar a purificar i il·luminar l'aplicació de la raó al descobriment de principis morals objectius. Aquest paper "corrector" de la religió respecte a la raó no sempre ha estat benvingut, en part a causa expressions deformades de la religió, com ara el sectarisme i el fonamentalisme, que poden ser percebudes com a generadores de seriosos problemes socials. I al seu torn, aquestes distorsions de la religió sorgeixen quan es presta una atenció insuficient al paper purificador i vertebrador de la raó respecte a la religió. Es tracta d'un procés en doble sentit. Sense l'ajuda correctora de la religió, la raó pot ser també presa de distorsions, com quan és manipulada per les ideologies o s'aplica de manera parcial en detriment de la consideració plena de la dignitat de la persona humana. Després de tot, aquest abús de la raó va ser el que va provocar el tràfic d'esclaus en primer lloc i molts altres mals socials, en particular la difusió de les ideologies totalitàries del segle XX. Per això vull indicar que el món de la raó i el món de la fe -el món de la racionalitat secular i el món de les creences religioses- es necessiten l'un a l'altre i no haurien de tenir por d'establir un diàleg profund i continu, pel bé de la nostra civilització.

19 d’octubre 2010

Diada del DOMUND

Com cada any, el penúltim diumenge d’octubre, enguany el proper diumenge dia 24, s’escau la celebració de la Jornada Mundial per l’evangelització dels pobles, anomenada també Diada del Domund.

El lema d’aquest any evoca un passatge de l’evangeli de Sant Joan (Jn 12, 21) “Voldríem veure Jesús” i fa referència a la petició que uns ciutadans grecs, probablement no jueus, però simpatitzants amb el judaïsme, fan a l’apòstol Felip durant l’última Pasqua que va viure Jesús entre nosaltres.

18 d’octubre 2010

Calendari Litúrgic curs 2010-2011

El curs de la Catequesi Familiar comença tractant el tema de Tots Sants, i seguirà amb l'Advent, Nadal, Epifania, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua, i acabarà el curs amb la Pentecosta. En Frederic Bassó, com cada curs, ha preparat un calendari on és molt fàcil visualitzar el temps litúrgic en que ens trobem en cada moment.

17 d’octubre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

La pregària desvetlla

Tant si és diàleg del creient amb Déu com si és meditació silenciosa més enllà dels mots, la pregària és un acte que implica tot l’ésser humà, cos i ànima, cor i esperit. Totes les tradicions religioses conviden a reservar uns moments a aquest exercici de retrobament amb un mateix, d’identificació amb el cosmos, de cerca interior. El camí d’excel·lència humana que tracen les religions necessita parades d’assossec, d’avituallament, de reconsideració. Tots els humans ens sentim cridats a aquesta mirada cap endins que apaivaga els neguits i asserena l’ànima, que ens deslliga de l’immediat i ens dóna força per a l’acció, per tornar-nos a posar en marxa. La primera lectura del llibre de l’Èxode d’avui ens parla de confiança en Déu, de convenciment, de tenacitat, de convicció. Moisès, Aharon i Hur sabien que si no els defallia la confiança en Déu, tenien la batalla guanyada.

La carta de sant Pau a Timoteu ens presenta la doble direcció de la pregària cristiana: acollim la paraula de l’Escriptura (que ens forma, ens dóna saviesa i ens educa en el bé), i retornem aquesta paraula al seu origen: el Pare. La paraula de Déu és viva i actua en nosaltres: escoltem, interpretem, reformulem… amb cants, amb recitacions, amb pregàries espontànies. Establim un diàleg.

Finalment Lluc introdueix el prec, el prec fonamental: la demanda de justícia.
De Déu no podem esperar-ne que ens solucioni res, no hem de pretendre fer-lo còmplice dels nostres petits desigs, de les nostres necessitats materials o emocionals. A voltes la mateixa mirada cap a Ell ja ens fa veure la dimensió de les nostres peticions o les capgira i les recondueix. Hem d’apel·lar a Déu des de la humilitat de saber-nos petits, però amb tota la voluntat de canviar les coses. Per la pregària ens hauríem de posar a la seva disposició, al seu servei.

A la paràbola de Jesús, fixem-nos en qui reclama justícia al jutge: una vídua. La figura de la vídua representa l’estament més baix i desemparat, la vídua parla per boca dels desvalguts, dels marginats, d’aquells que la societat deixa de banda; tots ells exigeixen justícia a uns dirigents que els la neguen sistemàticament. La insistència de la reivindicació venç la resistència del jutge injust. Val la pena pregar sempre i no defallir perquè si tenim confiança en Déu, si ens acostem al diàleg amb Ell sincerament i amb actitud de servei, si ens mou el desig de justícia, la resposta de Déu no es farà esperar.

Helena Cots

La setmana dia a dia

Diumenge,17
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 5 de la tarda. Més informació aquí.

Dilluns, 18
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Primera reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons: Excursió de tot el dia a Sabadell amb els FGC. Visita al Modernisme.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres,20

Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 23
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge,24
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Primera trobada del curs del grup de joves de BATEC a partir de 3/4 d'11 del matí als local de la Parròquia del carrer Marià Cubí. Més informació aquí.

16 d’octubre 2010

Catequesi Familiar d'octubre: Tots Sants

En el poble de Jesús o poble d'Israel, a tots els nens i nenes els hi explicaven unscontes, perquè coneguessin més Déu, i com creà el món sencer i tots els homes idones, i com els estima i vol que siguin feliços.


Josep i Maria, com tots els pares,  els van explicar a Jesús que ,com tots els nens, els aprenia de memòria. Un d'aquests contes és el del Diluvi, Noè i l' Arca. El conte està escrit a la Bíblia i és molt llarg, però com feien els pares, el resumim.


Al començament de la història del món, els homes i les dones que Déu creà lliures, no
s’esforçaven en ser bons. Feien tota mena de mals. I per tot arreu hi havia moltes guerres, robatoris, estafes ... Déu es va entristir molt. Li sabia greu que tot el món s'omplís de mal per culpa dels pecats dels homes i les dones. Quasi es penedia d’haver-los creat lliures si els costava tant ser bons i fer el bé, estimant-se.


Va decidir rentar el món de tot el mal, fent que vingués un Diluvi d'aigua que ho inundés tot i es morissin ofegats tots els éssers vivents. Però de seguida va pensar que això faria que també es morissin els homes i dones justos que hi hagués, encara que fossin pocs, i que es morissin tots els animals. Déu pensava: -Jo no vull destruir tot el món, sinó rentar-lo del mal i fer que el món i els homes i dones siguin bons i facin el món nou ple de bé i amor...

15 d’octubre 2010

Crida per la Pau 2010

Aquesta és la Crida per la Pau feta pública al final de la trobada Internacional d'Oració per la Pau celebrada a Barcelona del 3 al 5 d'octubre per iniciativa de la Comunidat de Sant Egidi:
Homes i dones de diferents religions, procedents de molts llocs del món, ens hem reunit a Barcelona, en una terra que celebra amb l’art la bellesa de la família de Déu i de la família dels pobles, per invocar a l'Altíssim el gran do de la pau.

Hem deixat enrere una dècada difícil. Ha estat un temps en què el món ha cregut més en la contraposició i en el conflicte que en el diàleg i en la pau. Tenim ben presents les pors de molts homes i dones en nombrosos llocs del món, el dolor de guerres que no han portat la pau, les ferides causades pel terrorisme, el malestar de societats afectades per la crisi del treball i per l'incertesa del futur, el patiment de molts pobres que truquen a la porta d'un món més ric i que sovint troben portes tancades i desconfiança.

El nostre món està desorientat a causa de la crisi d’un mercat que s’ha cregut totpoderós, i a causa d'una globalització que de vegades no té ni ànima ni rostre. Però en realitat, la globalització és una oportunitat històrica. Uneix móns allunyats, i per aconseguir-ho ha de trobar una inspiració generosa. En canvi, s’ha vist acompanyada per la por, la guerra, el tancament vers l’altre i el temor a perdre la identitat.

Cal obrir una nova dècada en què el món globalitzat es converteixi en una família de pobles. Aquest món necessita ànima. Però sobretot necessita pau. La  pau és el nom de Déu. No és quelcom superficial. Prové del més pregon de cada tradició religiosa. Qui utilitza el nom de Déu per odiar i humiliar l’altre abandona la religió pura. Qui invoca el nom de Déu per fer la guerra i per justificar la violència va contra Déu. No hi ha cap raó ni cap ofensa rebuda que justifiquin l’eliminació de l’altre. El més pregon de les nostres identitats religioses, les nostres històries diferents, la pregària viscuda els uns al costat dels altres, ens permeten dir al món: hem de viure junts un destí comú. Les religions testimonien que existeix un destí comú dels pobles i dels homes. Aquest destí s’anomena pau.

14 d’octubre 2010

L'Esplai comença el curs

Després de l'estiu i les vacances l'Esplai de Sant Ildefons comença el curs amb energies renovades i amb molta il·lusió, noves idees i nous monitors.

Aquest any, a més, l'Esplai iniciarà les seves activitats celebrant el 40è aniversari!

El calendari del 1r Trimestre serà el següent:

Octubre:
16 Primer Dia/40è
23 Esplai
30 No hi ha Esplai

Novembre:
6/7 Castanyada
13 Esplai
20/21 Excursió de nivell
27 Esplai

Desembre:
4 No hi ha Esplai
11 Esplai
18 Nadal

Els campaments de Setmana Santa seran del 16 al 19 d’abril i els d'estiu, del 16 al 27 de juliol.

13 d’octubre 2010

Inici de la Catequesi d’infants

Diumenge vinent dia 17 a 3/4 d’11 del matí s’iniciarà la Catequesi Familiar. Serà la primera sessió del curs corresponent al Grup A. El tema a tractar serà la Festivitat de Tots Sants. Com sempre la sessió s’acabarà amb la celebració de l’Eucaristia d’ 1/4 d’1 del migdia, participada pels nens i nenes amb els seu pares.

I el dilluns dia 18 a les 6 de la tarda començarà la Catequesi parroquial setmanal.

12 d’octubre 2010

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent dia 17, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. El dissabte abans, dia 16 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La propera celebració serà el diumenge 21 de novembre, coincidint amb la Festa de Crist Rei, últim diumenge de l’any litúrgic. Durant els Temps d’Advent i de Nadal no hi haurà celebracions comunitàries del Baptisme. La següent serà el dia 9 de gener de 2011.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

10 d’octubre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

TENIR FE SEGUINT JESÚS


Parlem sovint de la nostra fe, però aquesta fe no és només una decisió de la nostra voluntat. Diem que és un do gratuït, i deu ser així, però ens arriba per mitjà de moltes vivències que experimentem durant la vida des del si de la família, en primer lloc, molt sovint.


Pels cristians la Fe ha de comportar aprendre a configurar la nostra vida segons Jesús. Aquest compromís no és fàcil de dur a terme, però tampoc és irrealitzable.


Creure, doncs, no és acceptar una llarga relació dogmàtica, ni tampoc conèixer el darrer pensament dels teòlegs avançats o conservadors , sinó que ha de consistir en el fet de tenir present en les nostres accions i vivències quotidianes, l’estil de vida del Mestre, i que a poc a poc ens vagi penetrant. Cal saber llegir el que Ell faria si es trobés enmig nostre. Solament és en l’Evangeli on trobarem el que ens cal fer per avançar i fer créixer la nostra Fe.


És cert que això no sempre és senzill. De ben segur que la decisió amb la que Jesús es va enfrontar en la seva vida, estava del tot lliure d’interessos, prejudicis, estima pels béns materials i comoditats de moltes menes. Aquesta actitud de Jesús no és la que nosaltres podem viure amb facilitat, homes i dones d’occident, rics de moltes coses.


És per això que diem sovint que la Fe és un procés vers el canvi que dura tota la vida. La certesa de la Fe que professem ens ha d’alliberar d’angoixes. El Senyor accepta la nostra bona voluntat de voler fer el camí de la conversió personal acceptant els nostres avenços.


Per això en l’Evangeli d’avui Jesús demana als leprosos una actitud de confiança. Els envia als sacerdots. Devien creure que se’ls treia de sobre, però hi anaren i quedaren curats. Es a dir, que es varen posar en camí, actitud de fe, que Jesús va valorar molt, al costat de l’agraïment que cal tenir. Dels deu, solament un va retornar per donar gràcies. Cal també ser agraïts als germans i a Déu.


Ignasi Garcia i Clavel

08 d’octubre 2010

18 d'octubre, Assemblea amb Begoña Román: "Democràcia i compromís cristià"

La nostra habitual reunió de l’Assemblea de la Comunitat serà el dilluns dia 18 atenent a que el dia 11, segon dilluns del mes, coincideix amb el pont del Pilar. L'horari serà l'habitual de les 9 del vespre a la sala Mn.Narcís Saguer de la nostra Parròquia. La ponència versarà sobre "Democràcia i compromís cristià" i serà a càrrec de Begoña Román, doctora en Filosofia, premi extraordinari de llicenciatura i de doctorat a la Universitat de Barcelona. Del 1996 al 2007 va dirigir la Càtedra d'Ètica de la Universitat Ramon Llull. Actualment és professora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya «Ètica i Filosofia Contemporània». És vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, membre del Comitè de bioètica de l'Hospital Sant Rafael, del Comitè de l'Hospital Moisès Broggi, i membre de la comissió de seguiment del codi ètic de la Federació catalana d'ONG per al desenvolupament. El seu àmbit d'especialització és l'ètica aplicada a entorns professionals i organitzatius sobre el qual ha coordinat i escrit diversos llibres i articles.

En aquests moments de canvis polítics creiem molt adient aprofundir en aquest tema de gran actualitat.

07 d’octubre 2010

Estació d'Enllaç: 15 d'octubre a la Sagrada Família

La Delegació Pastoral de Joventut de Barcelona organitza cada mes una nit de divendres diferent pels cristians joves que vulguin una manera alternativa de passar-s'ho bé.

La primera trobada d'aquest curs tindrà lloc a la Sagrada Família, a les 21:00 del divendres dia 15.

En aquesta ocasió l'actor Joan Pera interpretarà "El somni de Gaudí", a més hi haurà batukada i bokatada (cadascú ha de portar l'entrapà), dansa, castellers i les cançons de Toni Torrelles.

06 d’octubre 2010

Sant Jaume i els bisbes espanyols

Heus aquí uns passatges del Nou Testament, segons el text i la cronologia -aproximada- de mossèn J. Rius Camps [Nou Testament, 1978):

Any 39 - "Va fer degollar Jaume, germà de Joan, i veient que això agradava als jueus, féu també arrestar Pere." (Fets, 12,2-3)

Any 57 - "així, donant la volta des de Jerusalem fils a Il·líria he complert l'anunci de la bona notícia del Messies, posant també tot el meu afany per anunciar-la allà on encara no s'havia pronunciat el seu nom.” (Romans, 15,20)

Any 58 - "i com que ja fa molts anys que tinc moltes ganes de venir-vos a veure, de camí cap a Hispània..., perquè espero veure-us tot passant i que vosaltres em faciliteu el viatge; però primer vull fruir una mica de la vostra companyia. [...] Quan hauré enllestit aquest afer i un cop lliurat el fruit de la col·lecta, aniré cap a Hispània passant per la vostra ciutat, i sé que la meva vinguda aquí té la plena benedicció de Crist." (Romans, 15,24 i 28-9)

És a dir, que segons Sant Lluc, Jaume fou executat per ordre d'Herodes. I anys després, segons Sant Pau, en una epístola indiscutida com a autèntica, ell només volia predicar on no ho hagués fet cap altre apòstol; i desitjava amb deler predicar a Hispània. És, doncs, del tot impossible que Jaume, que no consta que hagués sortit de Palestina, posés mai els peus a Hispània, i que a més la mare de Déu se li aparegués al Pilar. I és històricament inversemblant que uns deixebles seus el traslladessin i sepultessin a Gal·lècia.

Poden ignorar això els bisbes espanyols (sense excloure'n els catalans), responsables d'aquesta creença? Tots han estudiat teologia cristiana, la qual es basa precisament en el Nou Testament. No poden, però bona part d'ells persisteixen, tot i la gran millora del concili, en uns tics dogmàtics, autoritaris, secretistes, refractaris al diàleg i amb un cert menysteniment de les ciències, la història, la filologia, i fins de la maduresa psíquica i mental del poble cristià.

Com a membres del poble cristià, que volem mantenir la comunió amb els nostres bisbes, hem de començar esmenant-nos d'aquests mateixos tics, car els bisbes en participen perquè són extrets del mateix poble. Després, pregar per ells. I, en un altre ordre de coses, urgir als bisbes i a la Santa Seu per la construcció de la Conferència Episcopal Catalana, amb les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de Barcelona, i amb les diòcesis d'altres províncies que s'hi puguin afegir.

Reconec l'enorme transcendència cultural, religiosa i política que representa de fa segles el Camí de Sant Jaume de Galícia. És una mostra magnífica del fet que Déu "sap escriure recte amb ratlles tortes". Però això no ha donat ni donarà mai dret a tòrcer-les. Cal una rectificació oficial sobre l'apostolat de Sant Jaume a Hispània, presentant-lo com una tradició errònia, i adequant la litúrgia a la rectificació.

Joan Rebagliato i Font

05 d’octubre 2010

Pensament i religió en Joan Maragall

Ignasi Moreta, que ha estat catequista i membre del Consell Pastoral de la nostra Comunitat, acaba de publicar "No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall" (Ed.Fragmenta).

Segons l'editorial "a «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra […] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida, el plaer, els sentits.

Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d’un teòleg, sinó amb les d’un poeta, un articulista i un pensador —de vegades, amb les d’un místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional, subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d’uns moments d’eternitat que trenquin l’escissió entre la vida i la mort. L’eternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que estem cridats a viure aquí i ara.

Aquest llibre constitueix una biografia intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament d’unes idees cada vegada més sòlides i personals, fins a arribar a «l’últim Maragall». L’escriptor ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació, amb la mateixa força —o més— que el primer dia."

Moreta, gran coneixedor de la figura de Maragall, ens apropa amb aquesta obra a la vessant més religiosa del poeta en aquest aquest Any Maragall.

04 d’octubre 2010

www.comunitatsantildefons.blogspot.com, any 1

El dia 1 d’octubre de l’any passat es va obrir a la xarxa aquest bloc, el bloc de la Comunitat de Sant Ildefons. Des d’aquella data i fins el 30 de setembre, és a dir en un any just, comunitatsantildefons.blogspot.com ha tingut:

* 3.096 visitants

* 5.856 visites

* 15.800 pàgines vistes

El dia amb més visitants va ser el 21 de setembre amb 59.

El dia amb més visites, el 15 de setembre de 2010 que en va tenir 73.

El dia amb més pàgines vistes, el 21 de febrer amb 181.

El primer mes, el bloc va registrar 125 visitants, 365 visites i 1.402 pàgines visitades. En aquest darrer mes de setembre, els visitants han estat 773, les visites 1.218, i les pàgines vistes, 3.075.

Els apartats més visitats en aquest primer any són: Catequesi, Vida de la Comunitat, Reflexions, Fotografies i Batec. Uns altres apartats que van rebent constants visites són els dedicats a Mossèn Joan Alemany i l’anunci de la Pasqua cantat per Mn. Lluís Saumell.

La majoria de visites entren directament o través de Google, però cal destacar les 501 visites que han arribat al bloc des de www.focnou.cat, i els 138 des de www.llarvidal.blogspot.com (el bloc de la Gent Gran de la parròquia de la Bonanova).

Des d’aquí volem agrair molt sincerament totes aquelles persones que han visitat el bloc de la Comunitat i a totes aquelles persones que col·laboren a fer-lo possible amb els seus suggeriments, les seves fotografies i els seus escrits.

03 d’octubre 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

No fa gaire li preguntàvem a un bisbe copte –si, un d’aquells estranys personatges egipcis amb túnica negre i barret exòtic– què podíem fer per recuperar a la nostra Església l’aire d’optimisme de la seva. Ens va dir que fa cinquanta anys ells estaven com nosaltres, amb esglésies buides, només amb quatre vells, i monestirs abandonats. Avui, enmig d’un societat islamitzada fins a la medul·la, tenen més de deu milions de creients, les esglésies plenes, alguns hospitals pagats per la comunitat i, fins i tot, un centre ecumènic –Anàfora– obert als cristians d’arreu del món. Els consells que ens va donar es resumeixen en dos de molt senzills. El primer, pregar. Pregar demanant a Déu coses “grans”–important–, més enllà de les petites necessitats quotidianes. El segon, atendre els infants des que són molt petits i fer que participin a totes les celebracions de la comunitat, oblidant el desori que a vegades això provoca. És com s’ho han fet ells per aconseguir mantenir la fe en un entorn extremadament hostil i tenir les esglésies plenes i cues d’espera per entrar als monestirs.

El copte no ens va parlar de la fe, la donava com un fet. Ell comunicava una fe segura i optimista, una mica com la que avui ens proposa l’Evangeli de Lluc. Petita, petitíssima, capaç, però, de moure muntanyes. Serà aquest el secret? El copte també ens va dir que no entenia com podíem ser tan crítics com per acabar veient només els aspectes negatius de la nostra societat i de la nostra Església. No és el mateix que fa el profeta Habacuc? Allò per al que demana auxili a Déu?

Els cristians d’aquí hem de procurar revifar la flama del do de Déu que tots portem, com li demana Sant Pau a Timoteu. Un do que no és de covardia, sinó de fermesa. Als cristians de casa ens cal tornar a ser valents, innovadors, trencadors. Deixar de mirar-nos el melic i passar a l’acció.

Nosaltres hem constatat un cop més que el diàleg amb els altres ens ajuda a obrir l’esperit i a pensar diferent. Ens hem preguntat també per què no ho fem més.

Julià i Rosa

Casal Sant Ildefons

El proper dimarts dia 5 d’octubre el Casal Sant Ildefons inicia les seves activitats donant la benvinguda al nou curs amb la presentació de la nova professora de gimnàstica. Tot seguit hi haurà un berenar al que tots hi són convidats.

Espai de pregària

Aquest dimecres dia 6 d'octubre a les 20.00 hores hi haurà la primera sessió del curs per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària. A l'espai de pregària ens trobem els primers i tercers dimecres de cada mes i no cal inscripció prèvia.

01 d’octubre 2010

Qui diu què i com

La premsa titula amb diferents matisos la roda de premsa de la Conferencia Episcopal Española celebrada el 30 de setembre. En la compareixença davant els mitjans de comunicació de Mons.Juan Antonio Martínez Camino, que va durar 35 minuts i en la que es va preguntar sobre la vaga, sobre la reforma laboral, sobre les relacions actuals entre l'Estat Espanyol i el Vaticà, sobre l'avortament, sobre els casos d'abusos sexuals, la resposta que va donar la majoria de titulars va durar tot just tres minuts i va ser la contesta a la qüestió plantejada per la periodista Inma Ruiz de la Cadena Ser: "Querría preguntarle su opinión o su valoración sobre la polémica y las voces críticas que ha suscitado el coste de la próxima visita del Papa a Santiago y a Barcelona con respecto al coste que lleva aparejado en cuanto lo que es la infraestructura que se presta desde los poderes públicos."


Aquests són els titulars dels principals diaris, on podrem apreciar que, en alguns casos, sense dir cap mentida del tot, tampoc es diu tota la veritat. És clar que només són els titulars i no tota la informació, però  aquest exemple ens ha de fer estar alerta de com alguns mitjans de comunicació informen sobre l'Església i ens pot ajudar a reflexionar de com la jerarquia de l'Església es comunica davant la societat. Aquest petit exercici potser ens ha de fer veure que per segons quines coses val la pena anar a la font i no quedar-se en el titular. I això serveix tant pel que diuen uns, com pels que diuen els altres.

La Conferencia Episcopal considera "un negocio" la visita del Papa
Público

Los obispos aseguran que la visita del Papa «es un negocio»

Diario Sur

Els bisbes diuen que la visita del Papa serà «un negoci per a tothom»

El Periódico

Los obispos aseguran que la visita del Papa será 'un negocio para todos'
El Mundo

El portavoz de los obispos ve "comprensible" que haya abusos: "Todos somos pecadores"
Martínez Camino dice que la próxima visita del Papa es un "negocio espiritual y económico"

El País

La visita del Papa es «un negocio económico y espiritual»

El Diario Vasco

La visita del Papa es un «negocio económico y espiritual», dicen los obispos

El Correo

Los obispos defienden la visita del Papa como un «negocio espiritual y económico»

ABC

El episcopado: "La visita del Papa no es despilfarro"
Los obispos apelan al beneficio "espiritual y económico"

La Vanguardia

La Iglesia afirma que la visita del Papa beneficia a todos

Diario de Navarra

Los obispos invitan «a todos» a acoger al Papa
El portavoz, Martínez Camino, señala que el gasto del viaje es mínimo comparado con los beneficios

La Razón

Los obispos sobre la visita del Papa: «La Iglesia siempre mira hasta el último euro»
Martínez Camino afirma que la visita de Benedicto XVI es «un negocio espiritual y económico».

La Voz de Galicia

Si volem saber quina va ser la resposta, en aquest vídeo ho podem sentir:

Inici de les sessions del Grup de Cultura i Fe

El proper dilluns dia 4 d’octubre a les 19:15 hores, el Grup de Cultura i Fe reprèn les seves trobades mensuals el primer dilluns de cada mes per comentar un text (article, conferència, llibre, document d'Eslésia, etc.) o comentar algun fet esdevingut recentment i que es consideri interessant. Les sessions són obertes a tothom que desitgi participar-hi i no cal inscripció prèvia. La seva llarga trajectòria de més de 20 anys avala l’interès per un tema sempre punyent