Reflexions a la Paraula de Déu

A la primera lectura d’avui, quan el Faraó dels Egipcis nega a Moisès i a Aaron la sortida del poble d’Israel que vivien en estat d’esclavitud, ens hem sentit part de tots els pobres de la terra que viuen en esclavitud ja que els falta el mínim per poder assolir el seu ple desenvolupament com a éssers humans, i ens hem sentit tan o més esclaus que aquell poble que la duresa de cor del Faraó no volia deixar marxar per no perdre mà d’obra a baix cost. Ara també tenim un Faraons: tots aquells que dominen el mercat financer, que mai no en tenen prou i que cada dia fan més esclaus. Potser preguem poc a Jhavé perquè ens doni el camí de sortida cap una societat diferent on la justícia i l’amor siguin possibles.

El salmista ens presenta un Déu enrabiat, furibund que ens diu que no ens necessita per a res, i que ens destruirà; que ja n’hi ha prou d’adorar el diner!!! No ens sentim així davant de les notícies que ens arriben dels mitjans? Més de 4 milions d’aturats; més d’un milió d’empreses destruïdes a nivell d’Estat; la mort diària de tants infants per falta d’aliments; les guerres inútils que no paren, alimentades pels traficants d’armaments; l’anodina reacció dels poderosos davant de les convulsions de la terra. Sant Pau ens dóna un camí: “Tingues en compte la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor”. La doctrina són els preceptes evangèlics. A l’Evangeli, tornem a veure la radiant bondat del “Pare” que Jesús ens va revelar.

Les paràboles també suggereixen noves preguntes: Ara les ovelles perdudes som moltes. N’hi ha a les altes jerarquies de l’Església, que han oblidat l’Evangeli i lluiten pel poder, el benestar i els honors. N’hi ha també entre el financers, que l’afany de benefici ha produït la gran enfonsada de l’economia que estem patint. Som també ovelles perdudes els qui no fem prou pels pobres, pels marginats, pels malalts. Intentem seguir Jesús guarint i portant dignitat i esperança. La dona que va perdre el dracma fa pensar en els qui han perdut els seus habitatges amb la història de les subprime. A USA hi ha moltes persones que han estat desnonades de casa seva pels bancs i creditors i viuen en tendes de campanya i mengen d’allò que els subministra l’assistència social.

Per últim aquell pare que no li pregunta al seu fill què ha fet, amb què s’ha gastat els diners, quines opcions sexuals ha seguit, que no el judica, que no el condemna, que l’estima i l’abraça perquè ha tornat a casa.

Quantes lliçons!!! Preguem per poder-les seguir!!!

Angelina i Josep M.