Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús no enganya

Jesús avorreix la gent fatxenda i presumptuosa. Es veu en molts retalls de l’Evangeli. Un d’ells és el que correspon de llegir avui. Trobem la colla de Jesús conversant amb ell, tot anant de camí cap a la capital, Jerusalem, en la seva darrera i definitiva estada. Algú, possiblement preocupat per la seva pròpia salvació i en interès propi, com aquell que no vol la cosa, li etziba: són pocs els qui se salven? Jesús li endevina el desig i li diu: esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè molts voldran entrar-hi i no podran.

A continuació exposa la paràbola d’un cap de casa que tanca la porta als nassos dels qui es pensen ser amics de tota la vida i volen fer valdre la seva proximitat per a obtenir un lloc al convit – o a la salvació -. Però a l’amo no li són agradables perquè no són persones rectes. Mentre, n’arriben d’altres que són nouvinguts però ell els coneix i tenen la seva confiança. A aquests els farà un lloc per seure a la taula.

Si ens ho apliquem, podem pensar que som de la gent especialment privilegiada perquè estem a prop de l’església i ens tenim per persones decents i per això el lloc al Regne l’hem de tenir assegurat.

Res més lluny del pensament de Jesús. Com més propers més responsables. Com més coneguem Jesús més se’ns farà difícil escapolir-nos de la seva exigència total i com més l’estimem més haurà de ser gran la nostra donació desinteressada. Els darrers en arribar, si compleixen aquestes condicions, seran els primers. Ho sabem. Jesús no enganya. Afanyem-nos a entrar per la porta petita, més humil i discreta, encara que presenti algunes dificultats de més i, sobretot, no pensem en enganyar-nos perquè qui ens ha d’obrir la porta ens coneix sobradament. No fem el ridícul!

Sefa Amell