25 de juliol 2010

Reflexions a la Paraula de Déu

“No sabeu què demaneu ...”

Segurament que Mateu va posar en boca de la mare dels fills de Zebedeu aquesta petició a fi de salvaguardar el prestigi dels dos germans. El lector de l’Evangeli no desconeix les apetències dels deixebles en el regne que predicava el mestre i les qüestions de precedència per les que lluitaven. El problema de sobresortir i ocupar un lloc preferent és un problema de sempre en tot col·lectiu i tots podem caure en aquest pecat.

Som cristians i hem de donar testimoni fruit de l’Evangeli que ens ha calat. El do de la humilitat ens ve donat pel do de l’Esperit i els Apòstols encara no l’havien rebut en aquells moments. Jesús no deixa d’insistir dient que el ministeri dels Apòstols a la comunitat no és mai un poder de domini sinó de servei. Tan clar com tan difícil de dur a terme a través dels segles en l’Església.

Poca diferència hi ha entre els homes d’una època i de l’altra, som fràgils i tossuts. Però Jesús no tingué por de trencar esquemes convencionals i digué: “Qui vulgui ser el primer que es faci el darrer de tots (= servidor de tots); com el Fill de l’Home que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir tothom”. Ens cal traduir la nostra fe en un estil de vida que reflecteixi les benaurances evangèliques, que manifesti l’amor com clau de l’existència humana i que potencïi els valors de tota persona vers un compromís cristià de servei a les necessitats de tots els germans.

Més important que ser és estar, m’ho recordava un dia Mons. Joan Godallol i Colom, Bisbe Emèrit de la Diòcesi d’Ayaviri (Perú), malalt que resideix actualment en el Santuari del Tibidabo amb els seus germans salesians. Em digué “abans que bisbe vaig ser diaca com tu i encara ho continuo sent però amb més plenitud i responsabilitat de servei”. Un bisbe humil i molt estimat durant els anys que va estar a la seva diòcesi i que a mi em fa dir: Senyor, doneu-nos més bisbes i pastors d’aquesta talla i així la gràcia de Déu es multipliqui. Si enguany no podem fer el Camí de Santiago fem el camí de la santedat i la humilitat. Bones vacances corporals.

Francesc Xavier de Dou