L’Evangeli d’avui ens presenta Jesús pregant en solitud; té al costat els deixebles, no és l’única vegada que se’ns presenta aquesta paraula de pregària en solitari que fa Jesús i sempre abans d’esdeveniments importants o simplement per estar en contacte amb el Pare.
Crec que per a mi és una crida molt concreta per revisar la meva vida de pregària i per demanar al Senyor senzillesa per saber posar-me davant d’Ell, malgrat les meves limitacions i deficiències, amb el cor obert per escoltar la veu de Déu i deixar-lo actuar perquè pugui donar raó de qui és Déu per a mi, i què em cal canviar per assolir que la pregària sigui el punt de referència i el centre en la vida de cada dia.
Crec que per a tots nosaltres és una pregunta difícil de respondre, com també ho va ser per als apòstols: “Qui dieu que sóc jo?” o millor “Qui sóc per a tu?”. Si ens aturem a examinar les respostes que donem a la vida, almenys a mi em resulta molt difícil i em trobo lluny de donar una resposta que no surti del cap sinó del cor, perquè està limitada per les meves reaccions, per les meves mancances en les respostes a la vida.
He trobat una definició del que és Déu per a nosaltres en paraules de José Antonio Pagola que m’han agradat molt i que transcric:
“Jesús es caracteritza no pel seu poder ni la seva força sinó per la seva bondat i la seva compassió infinita. Ningú no està sol, tots tenim un Déu que ens comprèn, ens estima i ens perdona”.
Em sembla molt completa l’explicitació que Pagola fa de Jesús.
Quan Pere diu que és el Messies, Jesús l’imposa silenci i fa referència al camí que ha de seguir: morirà i ressuscitarà. I a continuació afirma:
“Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi”. (Lluc 9,23)
Un itinerari de vida no gens fàcil. Ens cal demanar que tinguem força per tenir-lo com un programa de referència a seguir.
Júlia Tejerina
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada