Reflexions a la Paraula de Déu

Recordo quan era adolescent com ens explicaven a l'escola, a classe de religió, el
misteri de la Santíssima Trinitat. És com un arbre, ens deien, que té tres branques: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i l'arbre és un de sol. A mi els números no em quadraven perquè, a més de les tres branques,hi havia una quarta figura que era el tronc. Potser el tronc és el Pare?, em preguntava, i, si era així, em sobrava una branca. Com que es tractava d'un misteri no hi donava més voltes.

Tot això avui segueix essent un misteri, però sé que hi ha un Pare i un Fill que
s'estimen amb un amor immens. Aquest Amor és l'Esperit Sant i el resultat: un sol Déu.

Per això, quan Déu va crear l'home i la dona a semblança d’Ell mateix, entenc el que és entre nosaltres l'amor i quan dues persones s'estimen són la representació de la Trinitat, L'amor entre nosaltres té molts aspectes perquè no hi ha ningú que sigui una còpia exacta d'un altre. L’estimació és el lligam perfecte, el que dóna alegria, seguretat, el que suposa la renúncia d'un en favor de l'altre, el que genera tendresa, i tantes coses podríem dir ...

Sempre té un component humà i l'Amor de Déu per nosaltres també va tenir un component humà: Jesucrist. L'amor, quan és la raó de ser d'un grup d'homes í dones, en diem comunitat. Llàstima que es banalitzi tant la paraula amor.

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Àngel Oliva