26 de maig 2010

Pregària d’acció de gràcies a mena de poesia

Gràcies, Senyor, pel pa damunt la taula,
per la set dels terrossos i la lluna del cel,
per l’aranya filosa, per la bona paraula,
i l’engruna de sucre i l’engruna de fel.

Gràcies, Senyor, pel goig de la besada,
la fatiga dels cossos i el cardot del camí;
per la fruita sucosa, per la font amagada,
i la pèrdua i el lucre i l’esclat del matí.

Per la molta tendresa d’aquests cossos d’argila,
per l’amic i les roses i l’ocell que refila,
per l’afany de tornar-me cada dia millor;

pels amors sants i dolços de la meva existència,
per la pau i la glòria de la Vostra presència,
fins al fons de les venes, gràcies, gràcies, Senyor.