Assessors d'imatge

Avui que Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, presidirà l’Eucaristia de dos quarts de nou del vespre en la que celebrarem el Sagrament de la Confirmació dels nois i noies que han acabat el segon cicle de la catequesi infantil, incloem aquest article seu publicat a Missa Dominical justament aquest diumenge dia 16 de maig:

Assessors d’imatge

Immersos en la cultura de la imatge, de la qual n’és el promotor la publicitat, hom té la impressió que tot ens ve programat des de fora i arribem a ser un «producte» més del mercat. Així, el fet de convertir els mitjans en fins provoca un efecte on les aparences, la imatge que enlluerna i la bona presència són el que realment es cotitza. Sovint el culte a la imatge està substituint la «humanitat» de la comunicació.

És un fet que la nostra societat compta molt amb l’ajuda d’aquests nous professionals que se’ls anomena «assessors d’imatge». Tanmateix, hi ha vegades que importa poc la persona, interessa més l’aparença. Aleshores, sols es cerca la imatge que captiva. Així, s’entra dins l’espiral que consagra la «mediocritat» disfressada de bones formes. No és qüestió només d’aparença externa, sempre en consonància amb la frivolitat de la moda, sinó que dóna lloc a una personalitat capaç de digerir-ho tot i, des d’una actitud totalment acrítica, no immutar-se per a res fins a caure en la indiferència.

Aquest fenomen és propi del nostre món, el dels rics. És el món que no es commou davant les noves pobreses i que en molts aspectes ha perdut la seva imatge «humana» per a fabricar-ne una altra, identificada amb la ficció, la mentida o els interessos econòmics. Contràriament, fer el bé, dir la veritat, ser fidel, ser honrat i digne de confiança, ser persona de paraula, honest, cultivar la dimensió espiritual, són aspectes que no acaben d’interessar. Algú ha dit que això «no genera riquesa». Aquest és l’argument per a l’evasió, però resulta ser el veritable problema.

Tractem de posar-hi solució. Des de l’encàrrec de l’«aneu i prediqueu», els cristians tenim molt per comunicar i molta bona imatge per oferir: la de Jesús i el seu Evangeli. Per això, som urgits a fer-ho com Ell, amb actitud acollidora i mirada neta, amb paraules clares i signes senzills, amb proximitat pastoral, amb la força encisadora de la veritat, amb la valentia profètica i amb la humil disponibilitat del qui ofereix i no imposa, de qui salva i no condemna...
¿I si deixéssim que fos «Jesús» el nostre principal «assessor d’imatge»? Segurament introduiríem un nou estil de presentar-nos, una imatge més atractiva i entenedora, una comunicació més de cor a cor. I si, amb Jesús, fossin els «pobres» els nostres «assessors d’imatge més immediats»? Cada vegada veig més clar que l’Evangeli conté aquesta proposta. Pensem-hi, a tots els nivells de comunicació verbal i audiovisual, quantes conseqüències! El que cal és mantenir encesa aquesta flama.