15 d’abril 2010

Tots som responsables de la ètica en els mitjans de comunicació

Dilluns dia 12 es va celebrar l’Assemblea del mes d’abril que va tenir com a ponent a Francesc Romeu. Maite Cura, membre del Consell Pastoral, en va fer la presentació destacant la doble vessant de periodista i capellà del convidat. Francesc Romeu va reflexionar sobre “La coherència cristiana en els mitjans de comunicació”, que era la conferència prevista dins del cicle de conferències de Quaresma, organitzades conjuntament pel CIC i la nostra comunitat, suspesa per la nevada caiguda a Barcelona el 8 de març.

Les primeres paraules de Romeu van ser per recordar Mossèn Joan Alemany perquè l’havia animat molt a treballar als mitjans de comunicació. La conferència va començar fent un elogi de la incoherència, de la "sana" o "santa incoherència": "sort en tenim de les nostres incoherències, si això vol dir que no som fidels als nostres propis criteris i així ens deixem guiar pels criteris de Jesús i del seu Evangeli" . No s’ha de tenir por de reconèixer que els Evangelis ens fan canviar, perquè això és la conversió.

Mn. Romeu va comentar que els cristians hem de ser uns excèntrics, perquè el centre ha d’estar fora de nosaltres mateixos. Per a un cristià el seu centre han de ser els altres, o l'Altre. Quan hem assumit una cosa de fora, una cosa que ens ve de fora, és quan ens fem coherents.

Francesc Romeu va preferir parlar de fidelitat més que coherència, perquè la fidelitat té un referent extern: ets fidel a algú o a alguna cosa, fora de tu. I perquè en la seva arrel, juga amb la paraula "fides", és a dir, fe. Va apuntar també que "el que malmet la fidelitat o la coherència són els propis interessos."

Centrant-se en els mitjans de comunicació, el periodista va preferir establir la reflexió en la coherència en tot el procés comunicatiu: des de l’emissor, i el missatge, passant pel canal i el mitjà i acabant pel receptor. Segons el ponent, el punt de partida bàsic hauria de ser la coherència en el dret a la informació, no només en rebre-la, sinó també de fer-la circular.

A partir d’aquí el periodista va establir quatre tipus de coherència:


1- la coherència amb l’emissor: el periodista ha de ser coherent i per tant ha d’estar molt alerta del perill de les fonts d’informació perquè poden tenir interessos propis i es por caure en un periodisme venut o massa oficialiste. Ell, com a professor de futurs periodistes, insisteix a les seves classes de la Facultat en la necessitat de contrastar sempre les fonts.

2- la coherència amb el missatge: ser coherent amb el que ha passat, amb l’objecte. En I'origen dels mitjans de comunicació hi havia la voluntat de transmetre la informació, la notícia. Però ara, la finalitat dels mitjans de comunicació és més variada: informar, formar i entretenir, tot i que “sembla que l'entreteniment s'ho emporta tot”. Francesc Romeu va parlar sobre la impossibilitat de l’objectivitat, “només podem parlar de nivells de subjectivitat”. Només la tria del què és noticia o no ho és, això ja es subjectiu.

3- la coherència amb el mitjà: aquí hi intervenen cada vegada més els criteris laborals, econòmics, empresarials, els criteris del grup de comunicació, i dels seus financers. Qui marca el producte són cada vegada menys els periodistes i cada cop més les empreses.

4- la coherència amb el receptor: implica des de la fidelitat als lectors, oients i televidents, fins a I'actual guerra per les audiències i les contraprogramacions i les exclusives dels mitjans. "El perill és la recerca desmesurada de l’audiència on no hi ha ètica que valgui". Això fa que els mitjans són un producte més en el mercat, que ha de buscar i adaptar-se al gust del consumidor.

Per acabar les seves reflexions, Mn.Romeu va formular una pregunta. Quina ètica ha de tenir el procés comunicatiu? I aquesta va ser la seva resposta: "No pot ser que només recaigui en els professionals, sinó que ha de ser una ètica repartida entre tots els seus actors, que agafi des de les fonts d'informació (que no poden dir mentides ni despistar per aconseguir els seus interessos), passant pels mitjans de comunicació i els seus professionals (que són responsables del que manipulen), però que arriba també als consumidors de diaris, radio i televisió (que també han de ser responsables del que compren, escolten i miren)."