Reflexions a la Paraula de Déu

“Simó Pere els diu: me’n vaig a pescar"

Al·leluia! Fa goig assaborir les lectures d’aquest temps pasqual i comprovar que Crist glorificat a la dreta del Pare no deixa de banda els homes. Amb les seves presències diverses i amb els signes manifestats demostra que no els ha deixat orfes i també que sense Ell ben poc podrien fer. “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. I tant que varen pescar! Les contínues iniciatives de Jesús d’apropar-se al seu grup foren per aquells homes una manera gradual de creure en el Senyor. Joan, sense vacil·lar, diu a Pere: “ És el Senyor, i Pere ...” Jesús ajustà la seva divinitat a la humanitat dels deixebles compartint la taula amb ells i marcant amb naturalitat un abans i un després. “Veniu a esmorzar!”; cap d’ells gosava preguntar-li qui era. Admetien que Jesús és el Senyor, el cap viu i significa que tant ells com avui nosaltres creiem que Ell ho és tot, el màxim valor de la vida, la veritat, la justícia, la bondat ...

Crist, però, va voler examinar Pere sobre el seu amor abans de confiar-li l’exercici sobre el ramat. Sant Ambròs digué: “Crist ens deixà Pere com a vicari del seu amor”. Un amor que s’ha de provar amb l’obediència. Arribat aquest moment davant del consell dels jueus i desafiant la seva ordre, Pere proclamà en nom propi i dels seus companys la mort i la resurrecció de Jesús: “testimonis d’això ho som nosaltres i l’Esperit Sant, i no ho podem callar”.

Tirem a fons la xarxa de la fe, nosaltres que vivim uns moments difícils, i no deixem de pregar per aquesta Església que és santa i pecadora. Ara és quan l’hem d’estimar molt més encara. Al·leluia!

Francesc Xavier de Dou