29 d’abril 2010

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

La força de l’Esperit de Jesús Renau

Jesús Renau i Manén (Barcelona, 1934) és Llicenciat en Filosofia i Teologia. Va ingressar a la Companyia de Jesús l'any 1950 i entre les activitats que ha desenvolupat cal destacar la seva dedicació a la pastoral de joves i al món de l'educació. El 1995 va ser nomenat Superior Provincial de Catalunya, càrrec que va ocupar fins l'any 2001.

Però quina és la força de l’Esperit?

La força del diner sí que l’entenc. És l’or que obre totes les portes, que canvia els papers de pila, que fa sorgir el somriure al contrari, que fa pactar els enemics, que ens fa caminar vers els llocs de domini i decisió, que et possibilita un cos bell, que amaga la veritat al feble i que pot donar la mort a aquell a qui no voldries veure més.

La força de l’opressió sí que l’entenc. És la ratlla del per aquí ja no passaràs, perquè t’esclafaran el cap, és allò de les mans a la butxaca i aguanta sense piular, encara que et maleeixin els ossos. És allò de dir ‘de què et queixes? Ja es veu que no pots com jo’. És el xisclar de nervis quan et trobes com un déu per damunt d’admiradors estúpids.

La força de la passió sí que l’entenc. Quan es presenta impetuosa i ferotge, quan desborda el camí serè i arrossega tot el que troba. Quan talla el cap i arranca la primavera i sap treure l’aigua del desert de tant fregar-se els ulls ressecs de plorar.

Però quina és la força de l’Esperit?

No es toca, no es veu, no té armament, no es ven ni es compra, no s’està al mercat o a la caserna ni a la duana ni res d’això. Supera la mort i la por perquè és més forta.

Ajuda’m Esperit a descobrir la teva força que sovint hem imaginat com un vent, com un llampec, com una flama, com un núvol, com un clam però que no és res d’això. Ajuda’m Esperit a perdre la por, a trobar-me a mi mateix, a donar la mà serena i segura, a la possibilitat de trobar-nos silenciosament. Porta’m Esperit.