Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


23 de febrer de 2010

Resum de l’Assemblea del mes de febrer; El desafiament del desglaç

El Sr. Manuel Manonelles, director de la Fundació Cultura de Pau Barcelona, ens va presentar el dilluns passat dia 8, en el marc de l'Assemblea de la Comunitat, les conseqüències que té el canvi climàtic per a la nostra societat.

Va començar explicant com ara finalment els governs també es preocupen pel canvi climàtic perquè té repercussions econòmiques i polítiques.

Aquestes repercussions comencen quan, a causa del desglaç, desapareixen les fites que marquen els límits geogràfics ubicades en les zones de neus perennes, o l’efecte que provocarà en totes les poblacions costaneres en fer pujar el nivell del mar. Això ja és visible en algunes Illes de la Polinèsia (Maldiva, Samoa, Kiribati, etc. ) i anirà en augment a mesura que arribi a les zones densament poblades dels grans estuaris dels rius de l’Àsia o a la ciutats costaneres.

Altres conseqüències són el canvi en les rutes marítimes, entre 4.000 i 5.000 km menys de navegació, pel desglaç dels Casquets Polars, que provocarà un daltabaix de l’economia dels ports que es feien servir en la antiga ruta per un creixement exponencial dels nous punts de tràfic.

Però és que, a més, en els Casquets Polars hi ha importants reserves de matèries primeres. Com exemple, Canadà va aprovar una partida extraordinària de 6.900 milions de dòlars per reforçar la seva presència militar a la zona àrtica del seu país, pensem, doncs, en el que segurament gasten USA, Rússia, etc., i no ho diuen. Entrem en una nova carrera d’armaments.


Fins aquí es poden veure les repercussions a nivell de nacions, però hi ha unes altres repercussions a nivell humà, que trobem a l’Àfrica Central i a l’Àsia: la sequera, la manca d’aigua potable, la contaminació, les inundacions, etc. que ja han provocat entre 80 i 100 milions de nous refugiats per causes ambientals, que provoquen conflictes en els seus desplaçaments.

Tot això ens ha de dur ha prendre decisions perquè no arribem al Punt de No retorn, en el qual ja és impossible trobar solucions als problemes.

La Cimera de Copenhagen que ha acabat sense acords, ha posat de manifest les diferències entre els països del Sud, que diuen no ser els culpables del desgavell climàtic, i els països del Nord, que volen que tothom pagui igual.

La Justícia climàtica ha de basar-se en què els països culpables de la situació, i entre ells el més contaminant que és USA, paguin més i ajudin als països del Sud a desenvolupar-se amb tecnologies més netes i subvencionin las noves tecnologies, més cares però menys contaminants.

Amb tot, en aquest context la urgència de la lluita contra el canvi climàtic és fonamental també per un futur en pau, raó de més perquè els esforços de la comunitat internacional en aquest sentit tinguin efecte com més aviat millor.
L’Assemblea es va acabar amb un diàleg molt interessant, tant, que la moderadora va haver de tallar, perquè ja superarem més de mitja hora el temps previst.

Enric Bota

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada